Hi ha majoria progressista al Congrés dels Diputats?

La presidenta Armengol es feia ressò al seu Twitter avui dematí de la majoria progressista existent al Congrés de Diputats. Aquesta ha permès instar a l'actual govern a iniciar els tràmits necessaris per a la derogació de la polèmica LOMCE. De fet, el PP, es va quedar sol defensant-la. A favor de la proposta hi varen votar 173 diputats, contra 133 (del PP) i va haver-hi també 34 abstencions (Ciutadans).

Aquest fet demostra el potencial que, d'haver-se administrat de forma coherent, hagués pogut existir per a la consolidació d'una majoria alternativa. La impossibilitat però, de mirar de negociar la investidura de Pedro Sánchez entre socialistes i sobiranistes catalans, sense oblidar les reticències que aixeca PODEMOS a sectors del PSOE i poders econòmics ha fet fins ara impossible uns acords mínims entre aquesta majoria alternativa que, de segur, té molts punts en comú. El rebuig a la LOMCE és només un d'ells.

Vist des de fora de l'àmbit de la política estrictament institucional, es fa molt mal d'entendre que el PSOE no s'hagi pogut posar d'acord amb C's i PODEMOS. Si bé, és cert que aquests dos últims tenen diferències profundes, també és cert que comparteixen punts que avui, a l'Estat espanyol són imprescindibles com regeneració democràtica, lluita contra la corrupció així com algunes mesures per a fer front a les emergències socials i econòmiques que pateix la societat. No calia que governessin plegats, amb pactar suports puntuals hagués estat suficient. Aquests suports, també haurien pogut venir dels independentistes d'ERC i PDC o dels nacionalistes bascos del PNB.

Els desitjos de fer un canvi de govern, especialment intensos en els casos de PODEMOS i nacionalistes catalans, possiblement haguessin facilitat qualsevol entesa amb el PSOE i PODEMOS. Es dóna la paradoxa que l'esquerra (més el PSOE que PODEMOS) esta fent la feina al PP i a dia d'avui, li està regalant uns millors resultats electorals si hi ha terceres eleccions. Una altra vegada, l'esquerra cansa i decep a la seva pròpia gent i això, si hi ha noves eleccions es resumeix en una paraula: abstenció. I ja se sap a qui beneficia.