El jutge en excedència i diputat per les Balears, Juan Pedro Yllanes, s'ha queixat que la comunitat segueixi sense reclamar les transferències en matèria de Justícia. | Arxiu UH

TW
4

El grup parlamentari Podem ha presentat aquest dijous al Congrés una Proposició No de Llei en la qual aposta per estendre l'ús de les llengües cooficials en un sistema judicial en el qual, en la seva opinió, el ciutadà es troba rodejat d'una escenografia en la qual abunden «banderes acabades en punta de llança, togues d'intens negre i quadres del Rei».

En una roda de premsa al Congrés dels Diputats, Jaume Moya, diputat de Podem per Catalunya, ha reclamat que es compleixi la Carta Europea de Llengües Minoritàries o Regionals i es dugui a terme una reforma de les lleis del Poder Judicial i d'Enjudiciament Civil que permeti a les persones establir al principi del judici amb quina llengua volen defensar-se.

Moya ha recordat que l'Estat Espanyol és un Estat plurinacional en el qual les llengües estan vinculades a la identitat de cada ciutadà. Un ciutadà, ha dit, que es troba «incòmode» davant una Justícia que ha qualificat de «distant». El diputat ha afirmat que «de vegades ens plantegem si s'ha fet la Transició».

Sentències en llengües cooficials

En el mateix sentit, Moya ha lamentat els «tristos» percentatges de sentències dictades en les llengües cooficials, aportant xifres com un 12% a Catalunya o un 4% en el cas de Galícia. Moya ha reconegut que no han fet un càlcul del cost d'aquesta mesura que, ha subratllat, necessita «voluntat política» pel seu caràcter «intrèpid».

El jutge en excedència i diputat per les Balears, Juan Pedro Yllanes, s'ha queixat que la comunitat segueixi sense reclamar les transferències en matèria de Justícia. Segons Yllanes, «no és que sigui ja un desert lingüístic», sobre la falta de sentències en el català de Balears, «és que això ens converteix en una part més de l'imperi dominat pel castellà».