El govern espanyol estudia recórrer les ambaixades catalanes a Roma i Viena i la llei d'Acció Exterior del Principat

En el cas de la llei catalana d'Acció Exterior, el termini és de tres mesos per a recórrer-la al Tribunal Constitucional des de la seva publicació, l'11 de desembre.

El ministre ha avisat que futures obertures de delegacions tendran la mateixa resposta des de Madrid, «si no compleixen el que diu la llei», que és informar a Exteriors per veure si l'obertura és «coherent amb la política exterior espanyola» i a Hisenda perquè digui «si hi ha una solució més barata o més eficient», com ara instal·lar-se a les dependències de l'Ambaixada d'Espanya.

En aquest sentit, ha subratllat que el Govern espanyol està col·locant funcionaris a delegacions diplomàtiques de la UE o Amèrica del Sud, de manera que no està demanant a la Generalitat res extraordinari.

Margallo ha deixat clar que el problema és que la Generalitat, o «els partits secessionistes», no obren aquestes oficines a l'exterior per defensar els interessos catalans o promoure la seva llengua i la seva cultura, sinó «per encoratjar el procés secessionista».

«És obvi que això no ho poden fer des d'una ambaixada espanyola, jo no ho toleraria», ha dit.

És més, ha incidit que els interessos catalans ja els defensen les ambaixades espanyole, ajudant les empreses en les licitacions o en cas de problemes, concedint visats i impulsant la llengua mitjançant la col·laboració entre els instituts Cervantes i el Ramon Llull.

Així, encara que veu «obvi que poden obrir les delegacions que vulguin», considera «més barat i més eficient» que els representants autonòmics s'instal·lin a les ambaixades espanyoles perquè allà tenen «experts en tot» i perquè «al final han d'acudir l'ambaixador que és el que veu als ministres».

I ha afegit que els doblers que es destinen a obrir ambaixades deixen d'estar disponibles per a educació, sanitat o altres serveis, encara que això hauran de valorar-ho els votants.