L'editor del mitjà català, aquest divendres a Palma. | Joan Torres

TW
1

Joan Vall i Clara (Calonge, Girona, 1958), editor d'El Punt-Avui, ha estat l'encarregat d'inaugurar aquest divendres el cicle de xerrades dedicades al procés sobiranista. "El Punt-Avui, mitjans de comunicació i procés sobiranista" és el nom de la conferència que ha encetat aquesta activitat organitzada pel Grup Blanquerna.

Quin està sent el paper d'El Punt-Avui en el procés sobiranista?
És un tema que fa molts anys que el tenim molt clar. Ja havíem fet accions proactives des dels anys noranta. Creiem que els mitjans de comunicació han de ser molt clars amb els lectors i des del primer dia hem dit que això tenia avantatges. Tot això de l'objectivitat [no acaba la frase i continua] en el moment en què esculls la llengua en què escrius i a què li dediques més espai, tot és molt subjectiu. El que creiem és que cal deixar-ho clar al lector.

Hi ha mitjans de comunicació que abans no eren independentistes i ara ho són?
D'això me n'alegro. Als anys 80 eren quatre gats els que creien en l'independentisme. Això està bé, que les idees evolucionin, sap més de greu aquells qui evolucionen segons el vent que bufa. El que no si val és fer veure que ets descaradament objectiu i ser unionista.

Creu que s'han fet coses malament en la transmissió informativa del procés sobiranista?
Crec que s'han fet moltes coses bé per part de tothom i moltes coses malament també. Les xifres dels que van anar a votar el 9-N ho diuen tot.

Empresarialment parlant, li ha anat bé a El Punt-Avui el procés sobiranista?
En els últims tres anys les caigudes de les vendes als quioscs han estat de dues xifres, per sobre del 10%, nosaltres estem entre un -1% i un +2%. Això ha estat pel procés? No m'atreveixo a dir-ho. Hem fet més coses que connectar emocionalment amb el lector que es volia informar sobre el procés.

El dilema entre mantenir un diari en paper que baixa en vendes i apostar per un diari digital també potent i amb molta competència, com ho estan vivint?
És un tema que té molts matisos. La transmissió de la informació en els pròxims anys serà digital i el paper serà residual. Hi ha un procés de transició que s'ha de fer bé. El model de negoci, perquè això permeti pagar els costos que té el periodisme és el que s'ha de definir. La gent es posa més nerviosa abans del compte. Ens haurem de reconvertir, el futur no és només lletra escrita. Cal trobar un model. Hem creat un problema nou, que la informació és gratuïta. Això s'ha de canviar. Si la informació ha de ser gratuïta és un torpede ultraconservador, que vol dir que la informació queda en mans de qui té doblers per intoxicar. Hi ha d'haver periodisme i els periodistes hem de menjar.

Estan treballant en aquesta reconversió?
Hem fet cosetes, per exemple, obtenir unes llicències de televisió local que podran algun dia emetre en cadena, i per tant, hem entrat en el món audiovisual. El futur serà una fàbrica de continguts, una marca, una manera de fer i de veure el món, i després treure-ho per molts canals.

Com veu l'espai comunicatiu català?
Les Illes van pel seu costat, el Principat pel seu i el País Valencià per un altre. Penso que algun dia tot això s'articularà, és evident que hi ha un espai comú.

Com es veu des de Catalunya l'atac a la llengua i cultura que s'està patint aquí des de fa quatre anys?
Només ens arriben algunes coses. Ara bé, els qui governen aquí no entenen res. Hi ha hagut un retrocés molt important dirigit des de dalt per fer el que fa molts anys que es feia al País Valencià.

Parlant del futur. Com es presenten les eleccions del 27-S?
Tot acabarà bé i anirà a més. Ha entrat al moll de l'os de molta gent. Crec que a les eleccions guanyaran per majoria absoluta les formacions que defensen la independència.