Miquel Calçada, popularment conegut com a 'Mikimoto', aquest dilluns a Palma. | Teresa Ayuga
El periodista Miquel Calçada (Sabadell, 1965) fa un any i mig que va rebre l'encàrrec d'organitzar els actes de celebració del Tricentenari de la derrota catalana a la Guerra de Successió enmig del convuls procés sobiranista i rememorar així els sentiments de lluita del poble català.
Perquè està servint la seva feina com a comissari del Tricentenari?
Està servint per commemorar i per mirar de redescobrir aquest període de la nostra història, concretament la Guerra de Successió, i la història de Catalunya, que és una gran desconeguda pels mateixos catalans. Concretament el relat que ens ha arribat d'aquesta batalla és molt esbiaixat. També es vol aprofitar el Tricentenari per tenir una mirada de futur de com ha de ser la nova Catalunya.
Què ha après?
Per mi ha estat una experiència molt completa a tots els nivells i ha estat com si estigués fent de becari a l'administració després d'haver fet un màster d'Administració Pública. Hi havia el risc que aquesta commemoració hagués estat vista com la dèria d'uns quants, però han estat gairebé un centenar de viles les que hi han col·laborat. He copsat que la gent tenia ganes de commemorar i de rememorar.
Com creu que actuarà Madrid quan el president Mas convoqui aviat la consulta del 9-N?
No crec que treguin al carrer l'armament però sí la Fiscalia i el Tribunal Constitucional és evident. A mi particularment se'm fa difícil creure que un estat modern, com és l'Estat espanyol, tingui un seguit d'institucions i de 'think tanks' que continuaran endavant amb l'opció del 'no'.
El 9-N hi haurà consulta?
N'estic convençut. Dels més de 900 municipis que hi ha a Catalunya el que tinc clar és que més de 500 estan aprovant mocions de suport a la consulta. Per tant, tenim la Llei de consultes, les mocions dels ajuntaments i les signatures de l'Assemblea Nacional Catalana per apuntalar la demanda popular.
No contempla unes eleccions plebiscitàries?
Estic convençut que s'haurà de preguntar al poble de Catalunya i s'haurà d'expressar a través d'una consulta. Ja és complicat i normalment es fa una pregunta, però en farem dues perquè nosaltres som especials i ens agrada molt l'estètica. En el cas que definitivament això fos impossible no faran res que no sigui acordat amb tots els partits que donen suport.
És partidari de la desobediència?
Jo per definició no, desobeir no és una qüestió que m'atregui. Però desobeir a la Constitució o a la societat catalana? Dins de la Constitució entra aquesta consulta, però el que ens trobem en aquest moment és un seguit d'institucions -no m'agarada fer servir aquesta expressió- que estan un punt deslegitimades com el Constitucional, d'ençà de la sentència de l'Estatut. Tenim les suficients eines per tirar endavant un procés legal.
Quina opinió li mereix el cas Pujol?
Hi ha sectors de Madrid que han pensat que Pujol és Catalunya i si cau Pujol, cau Catalunya. Hi ha moltíssima gent decebuda, que volem que això s'aclareixi i que es condemni el que s'hagi de condemnar. Ara bé, em sembla innegable la tasca que els governs de Pujol van fer quan van ser al poder. D'alguna manera en som hereus del que es va fer, les estructures d'Estat que es van crear.
Com valora el procés d'Escòcia?
Ja ens agradaria als catalans tenir el Govern britànic davant. Malgrat els resultats, els escocesos han guanyat.
Què n'opina dels atacs lingüístics que s'han patit a les Balears els últims tres anys?
No voldria que s'interpretés el que dic com aquell qui ve a explicar el que s'ha de fer, tinc molt respecte pel que faci, voti o decideixi la majoria de la societat balear.
Es cal adonar que hi ha una estratègia concreta per menystenir, menysvalorar i anorrear la llengua catalana i en aquest sentit sí que em defineixo com un obsessiu i un malalt de la llengua catalana. I em sap molt de greu quan a València tanquen línies en valencià i a Catalunya intenten introduir aquesta divisió quan només hi ha una desena de famílies que volen l'escolarització en castellà o aquí es crea el Decret de trilingüisme. Si els espanyols continuen per aquest camí ells mateixos també hi perdran.
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És possible, "simplement", però a aquesta -disculpable- malaltia d'amor pel país perseguit hi ha contribuït molt una malaltia molt més greu i gens disculpable: la catalanofòbia que prové dels imperialistes espanyols.
Jo al Mikimoto el definiria com un obsessiu malaltís. com tots els CATalibans
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.
@alex El anticatalanisme es un posicionament contra es feixisme. Per aixó es ampliament majoritari a Balears
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (23-9-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Es verdad que este hombre está enfermo. Muy enfermo.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
@ res passa el mateix amb els fatxots com tu, que no teniu cura
Mallorquì Jaume-Jaume mallorquì, vosaltres no importa que aneu al metge, no hi ha remei per lo vostro, per "elbollo" no hi ha tratament, m'he sap greu.
Aquest mikimoto sempre ha fet molt d´oi