Europa PressMadrid31/07/14 0:00
TW
1

El Tribunal Suprem ha rebut una demanda de paternitat presentada per Alberto Solá Jiménez contra el rei Joan Carles. L'Audiència de Madrid ha elevat aquest assumpte a l'alt tribunal després que a mitjan juliol entràs en vigor la llei que regula l'aforament del monarca sortint, segons la interlocutòria.

Els magistrats estudiaran un assumpte que afecta a l'esfera privada del rei Joan Carles, qui, segons el recurrent Alberto Solá, va mantenir una relació amb la seva mare biològica Anna Maria Bach Ramon abans de ser proclamat cap de l'Estat. Solá, nascut a Barcelona el 1956, va ser criat per una família adoptiva.

La Secció número 24 de l'Audiència Provincial de Madrid tenia previst celebrar el setembre una vista en la qual deliberar sobre el recurs de de apel·lació presentat per l'advocat de Solá, Francesc Bueno, contra la decisió del Jutjat d'Instrucció número 34 d'arxivar aquest cas per la inviolabilitat que la Constitució atorgava al llavors cap de l'Estat espanyol.

L'advocat amplià les seves al·legacions després de l'abdicació de Joan Carles i l'Audiència de Madrid va elevar la causa al Tribunal Suprem després dels «termes rotunds» de la llei orgànica 4/2014, de l'11 de juliol, que disposa en la seva disposició transitòria que els tribunals que coneguin fets relacionats amb els nous aforats hauran de suspendre la seva tramitació i remetre'ls «immediatament» a l'alt tribunal.

L'Audiència de Madrid va acordar així la setmana passada la remissió d'aquest cas a «la Sala civil del Tribunal Suprem, que és la competent per conèixer de l'acció referida».

Jurisprudència
L'advocat Francesc Bueno defensa els drets del seu client, qui es reivindica com a primogènit del monarca, i al·ludeix a la jurisprudència que determina que la inviolabilitat de l'article 56.3 de la Constitució «no seria extensible a l'esfera civil o jurídic-privada» i solament protegiria els «actes que va realitzar fruit de l'exercici de les seves funcions com a rei».

«El blindatge de la inviolabilitat o immunitat o prerrogatives que es poden concedir al senyor de Borbó i Borbó Dos Sicilias, poden ser molt lloables, però únicament haurien d'abastar els fets que aquest va realitzar en l'exercici de les seves funcions i no emparar conductes que aquest va poder realitzar en la seva esfera jurídic-privada», recull l'escrit.

El misser precisa que quan Solá va ser concebut Joan Carles de Borbó «no ostentava cap títol de la monarquia» i que l'aforament no hauria de privar el seu representat de «totes i cada una de les garanties que ostenta per mandats legals i constitucionals».