Vidal presenta aquest dimarts el seu llibre a les 19.30 hores a Can Alcover. | Joan Torres
Santiago Vidal (Sant Sadurní d'Anoia, 1956) és un dels deu lletrats que està redactant la futura Constitució de la República de Catalunya i està pendent de saber si el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pren mesures disciplinàries per aquesta implicació en el procés sobiranista català.
L'entrada a la presó de l'expresident Jaume Matas significa que la justícia funciona?
Que a Matas o que a Julián Muñoz, del Cas Malaya, el Consell de Ministres els hi hagi denegat l'indult és un fet positiu perquè el Govern ha vist que no pot fer-ne un ús arbitrari. El seu ús és molt poc freqüent a la resta de països democràtics i se'n fa un ús excepcional per qüestions humanitàries. A l'Estat espanyol s'havia fet ús de l'indult per afavorir els seus. Això és fins i tot inconstitucional perquè no existeix la divisió de poders.
Han indultat algun dels seus condemnats?
Sí, en el cas Kyo a De la Rosa. Va ser un indult parcial.
Com s'ha sentit en veure que el Govern pren una decisió contrària a la seva?
Molt malament. Et demanes perquè ha servit tota la investigació i perquè hem treballat si sembla que la veritat no importa.
El sistema judicial està canviant?
Per desgràcia està canviant a pitjor gràcies a les últimes reformes del ministre Ruíz-Gallardón, com per exemple, la Llei Orgànica del Poder Judicial o la Llei de Seguretat Ciutadana, estan comportant un retrocés molt important. A més, per primera vegada a la vida he vist jutges, fiscals i procuradors en contra de les taxes judicials i malgrat això, el ministre continua.
Com valora el cas Nóos?
No tinc una opinió imparcial i objectiva perquè conec tant al jutge Castro com al fiscal Horrach i en tinc una opinió molt favorable. En el cas de la instrucció crec que Castro fa el que la llei marca i el fiscal està fent coses sorprenents jurídicament. Mai havíem vist que la fiscalia presentés un recurs contra la interlocutòria de la imputació d'una persona.
Creu que és bo ser un jutge 'estrella'?
Entre un jutge 'estrella' i un jutge 'estrellat' només i va una consonant la 't' de tonto. Ser jutge 'estrella' suposa sortir no per la teva feina sinó per la repercussió de les teves decisions i és molt dolent. Ara bé, els jutges sí que han d'informar els ciutadans i no utilitzar el càrrec per fer-nos famosos com li ha passat a Baltasar Garzón.
Sap ja si el Consell General del Poder Judicial (CJPJ) prendrà mesures disciplinàries contra vostè per redactar la Constitució de la futura República catalana?
Encara no he rebut cap resposta oficial, tot i que em van dir que en pocs dies prendrien una decisió i ja han passat dos mesos.
I alguna resposta no oficial?
He de ser molt prudent. Jo confio sincerament que el CJPJ acabi resolent per escrit que no els hi agrada que els jutges ens dediquem, encara que sigui en el nostre temps lliure, a temes que puguin entrar en l'àmbit polític. Però acabaran reconeixent, n'estic convençut, que no hi ha cap norma legal que ens ho prohibeix. Redactar un esborrany d'una hipotètica Constitució d'una futura República de Catalunya no deixa de ser una investigació. Si aquest treball el féssim amb Sardenya no ens haurien dit res.
Està tranquil?
Estic molt tranquil, no perdo la son perquè penso que tinc raó. Som deu juristes. Quatre són jutges, quatre professors de Dret Constitucional i dos són advocats especialitzats en Dret Internacional.
Quan es farà públic el primer esborrany de la futura Constitució?
A finals de setembre, principis d'octubre i donarem a conèixer els noms de les deu persones. L'objectiu serà ampliar posteriorment el grup de treball a una trentena de professionals d'altres camps, és a dir, economistes, metges o professors, perquè puguem tancar un text definitiu que entregaríem al Parlament el gener del 2015.
Quines constitucions estan agafant com a referència?
La dels Estats Units, la de Suïssa, la d'Islàndia i la Noruega.
Ens pot avançar alguns punts de la nova Constitució?
Serà curta, de només 97 articles i s'establirà a l'article 1 que Catalunya serà un Estat republicà. Els drets socials seran drets fonamentals; no hi haurà aforats ni indults perquè volem que la República catalana sigui un estat transparent. És per això que es limitaran els mandats polítics a dues legislatures. Volem que desaparegui l'ofici de polític.
A l'apartat lingüístic que proposen?
Proposem que Catalunya tingui com a únic idioma oficial i propi el català. El castellà serà llengua cooficial per qüestions sociològiques. Tots els funcionaris públics hauran de dominar perfectament aquests idiomes i com a mèrit, l'anglès o el francès.
Està convençut que el 9-N hi haurà consulta?
Hi haurà consulta segur. El dubte és saber si finalment hi haurà dues preguntes o bé una. Tot depèn de les negociacions de Mas amb Rajoy de la pròxima setmana.
Conferència i presentació del llibre
El magistrat Santiago Vidal presenta aquest dimarts a les 19.30 hores a Can Alcover a Palma el seu llibre "Els set pecats capitals de la justícia". L'acte, organitzat pel Grup Blanquerna i l'Obra Cultural Balear (OCB), serà presentat pel misser Josep de Luís.
El llibre que es publicà el mes de març, ja va per la seva quarta edició i tots els beneficis econòmics es destinen a SOS Racisme.
36 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Catalunya parteix. Noltros quedam o partim? Quan Catalunya s'independitzi, Espanya es dissoldrà! Hem d'estar preparats per construir unes Balears en ses millors condicions, d'autogovern, econòmiques, culturals i socials! Tenim 2 opcions: 1. Ser una colònia de Castella, amb més expoli fiscal, més doblers pagats a Madrid-Castilla, centralisme, assimilació língüística a Castella o 2.Enfortir sa nostra cultura i llengua que és la mateixa que la dels Catalans del Principat, enfortir sa nostra economia i una aliança amb Catalunya-Valencia per prosperar i per lluitar contra l'imperialisme pancastellanista i guanyar sa independència de les Illes Balears. 1. desaparició del nostre poble 2. supervivència i millora de ses nostres condicions! Balears no necessita España. Catalunya parteix. Noltros quedam o partim?
Jejejeje I tan curta....
jajaja Segur que ets en Stephen King .Ets un beneit català
La Constitució Catalana ha de donar cabuda als catalans de Mallorca, València, Perpinyà, Fraga i l'Alguer.
La Constitució Catalana serà curta... com la intel·ligència dels qui creuen en la futura nació de la Senyoreta Pepis.
Els catalans ho tenim molt fàcil: el contrari del que s'ha fet a Espanya fins ara..
Francament, con a país pinta infinitament millor l'estat català que l'espanyol. No m'estranya que fins i tot els que no es sentin particularment catalans, si tenen dos dits de seny el prefereixin!
Això sí que és un projecte engrescador. Una constitució amb aquestes característiques no pot fer sinó ganes de tenir-la. Per desgràcia, a les Balears i Pitiüses quedam ancorats en el passat, representat pel Reyno de España, amb els seus polítics madrilenys i les seves corbates, les seves fotos al palc del Bernabeu. Al Principat proposen de construir un pais de bell nou. Nosaltres tenim la proposta i el mandat de quedar a les espanyes, amb Rajoy, Bauzá i el Círculo Balear i la misèria de l'estat espanyol. Realment, no fa falta ser d'ERC per a voler sortir corrents d'aquesta ruïna d'estat.
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"