El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, calcula que implatar la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) entre el curs que ve i el 2019-2020 tendrà un cost total de 2.164 milions d'euros, que haurà de ser cofinançat per les comunitats, previ debat a la reunió de Política Fiscal i Financera que tendrà lloc aquest dijous a Madrid.
En seu parlamentària, el titular d'Educació ha explicat que l'aplicació de la nova llei educativa tendrà dues fases. La primera, entre el curs 2014-2015 i el 2016-2017, pujarà a 964 milions d'euros, dels quals ha apuntat que 614 procediran del Fons Social Europeu.
La segona fase, la de la consolidació de la norma en els tres cursos següents -2017-2018, 2018-2019 i 2019-2020-, preveu un cost de 1.200 milions (400 milions per curs). Wert també ha anunciat que totes aquestes xifres seran explicades convenientment el pròxim dilluns, 30 de juny, als consellers del ram de les comunitats autònomes en una trobada sectorial centrada en el finançament de la LOMQE.
Iniciativa pròpia
Wert ha estat aquest matí novament el centre de totes les mirades al Congrés dels Diputats, on ha pres la paraula en la Comissió d'Educació per a explicar com serà desenvolupament de la nova llei marc en matèria educativa, la LOMQE, així com la implantació de la FP Bàsica en el curs 2014-2015.
Wert demanà fer aquesta compareixença per iniciativa pròpia. L'últim pic que comparegué en seu parlamentària fou l'agost de l'any passat, i acumula fins a 25 peticions per part de l'oposició per a aquesta sessió parlamentària.
El grup parlamentari de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) és qui més peticions de compareixença havia registrat fins el moment, amb 11 de les 25 que procedeixen de l'oposició. Entre altres punts, reclamaven informació sobre el canvi en el temari de les oposicions docents a diversos territoris, i sobre una possible retallada de 3.000 milions d'euros en Educació.
Igualment, volien que Wert explicàs la política per desenvolupar la concessió de beques a sol·licitants d'unitats familiars amb tots els seus membres en situació d'atur sense prestacions, la situació en la qual es troben els professors interins en el conjunt de l'estat, o la situació dels universitaris a causa de l'augment de taxes.
Llengua i escola catalana
Per la seva banda, el Grup Socialista tenia interès en saber com es distribueixen els crèdits pressupostaris sobre ajudes a llibres de text, o també com s'articularà la nova regulació de l'ús de les llengües en l'àmbit escolar en aquelles comunitats que en tenen una de pròpia, com el cas de Balears, un punt en el qual també hi coincideix CiU.
Així mateix, els nacionalistes catalans sol·licitaren una valoració del Govern central en relació a les trobades celebrades al Principat entre el seu Govern, partits i comunitat educativa, per a consensuar la defensa del model propi d'escola catalana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.