El president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó, valorà la proclamació de Felip VI com un acte de perpetuació de privilegis, amb una posada en escena ostentosa que finalitzà amb un passeig en el “cotxe que usava Franco”.
El líder de la formació recentment integrada dins la coalició MÉS considerà que durant el seu primer discurs com a cap de l'Estat, el nou monarca esmentà fins a cinc vegades a paraula 'democràcia', quan l'acte que presidia es caracteritzà per "l'absència" d'aquesta.
Així mateix, per a Lladó resultà indicatiu que Felip VI unís en la mateixa frase "fe" i "unitat d'Espanya", i en aquest sentit considerà que “plantejà la unitat d’Espanya com un dogma de fe, i no com una qüestió que han de resoldre els ciutadans a través de les urnes i els vots”.
“Aquest Borbó només és una baula més de la cadena d’una dinastia que ha subjugat els Països Catalans, imposant un model d’Estat radiocèntric i uniformitzador. És per això que el futur dels mallorquins passa per la constitució d’una república independent amb la resta de Països Catalans que serveixi per crear una democràcia real des de zero, sense pactes amb el franquisme ni herències aristocràtiques”.
Finalment, Lladó afegí que “si el dictador va dir en el seu moment que tot estava atado y bien atado, Joan Carles I devia de ser 'n’atado', i ara Felip VI serà en 'bien atado'”.
37 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Arruix feixisme foraster pancatalanista de sa nostra terra! Sempre Mallorquins!! Mai catalufos!
Sempre he pensat que si Artur Mas li proposat al Rei, ara a Felip VI i abans a Juan Carlos, la independència de Catalunya com a país, però mantenint els vincles amb Espanya a través de la constitució d´un imperi del qual ell seria l´emperador, li donaria tot d´una un real suport reial.
Volen mantenir les seves colònies per a seguir xuclant del pot i, dona la casualitat que son els Països Catalans els principals subministrador de riquesa a madrid. Castella va perdre les seves colònies d'ultramar i ara Madrid té por de perdre les que té a les Illes Balears i sa Península. MÉS per Mallorca.
"Ja per acabar, vull fer esment de dues expressions que eren habituals en la meva família i segurament també en altres famílies catalanes fins als anys cinquanta o seixanta del segle passat: “anar al cent” i “anar a can Felip”, que es feien servir indistintament com a sinònims de “anar al vàter”. Més tard vaig deduir que es referien –respectivament i despectivament– a dues posicions polítiques enfrontades al començament del segle XVIII, en l’anomenada guerra de Successió: els austriacistes, partidaris del Consell de Cent, i els borbònics, partidaris de Felip V. Des d’un punt de vista lingüístic, és extraordinari que aquestes expressions populars s’hagin conservat tant de temps. No sé si encara són vives." http://cosesdelallengua.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html
S'explica que després de la victòria de Felip V en la Guerra de Successió, amb les derrotes d'Almansa (1707), Barcelona (1714) i finalment Mallorca (1715), com a reacció a la cruel i furibunda repressió que aplicà als territoris que s'aixecaren contra les seves tropes, començà a denominar-se com a Can Felip el lloc on s'anaven a expulsar les aigües majors i menors, la comuna. Aquesta reacció és un exemple més de la ironia i el sentit de l'humor que les classes populars demostren en moments de repressió, com una expressió més de resistència. Hi ha qui apunta, fins i tot, un origen més concret d'aquesta denominació: quan Felip V va abolir els furs propis de cada territori, al Principat imposà l'obligatorietat de retolar les comunes públiques amb el número 100. A què obeïa aquesta maniobra? Doncs a desprestigiar una de les institucions més antigues i representatives de l'autogovern català, el Consell de Cent. http://www.tdk.cat/index.php/component/content/article/23/111-can-felip
Gràcies, Felipe, per fer-nos recuperar una expressió tan nostrada: Parèmia: Anar a can Felip. Origen: A can Coromines, del vàter en deien Can Felip, en homenatge al rei borbó que va entrar a sang i foc per Almansa fins a arribar a Barcelona. Una expressió en desús que encara avui sobreviu ocasionalment en alguns entorns i famílies. La tradició en l’ús del mot ha anat perdent-se, però “és sabut que en el primer terç del nostre segle (certament encara més tard) era molt viu donar a la latrina el nom de Can Felip, i fins es mostraven les ganivetes fermades a la taula de les masies amb el nom d’aquell botxí més sagrat”. Font: Sergi Sol (2005): Joan Coromines, una vida de llegenda. Barcelona: Ed. 62). Pàgina 61.
Els mallorquins no tenim rei.
No se pot dir d'una altra manera!
Una altra cagada del senyoret Lladó, la seva candidata europea diu que el rei és bo per Mallorca. menjate-la. Això passa per colgar-se amb uemitas.
Ha fet penjar un retrat de Carlos III al seu despatx, cosa que vol dir que és l´avatpassat que més admira. Cada ún que tregui les conclusións que li paresquin.