Camps a la Sectorial d'Educació al Ministeri espanyol, aquest dijous. | Conselleria d'Educació
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport planteja incloure exàmens d'anglès i de competències digitals a les oposicions a professor, segons es desprèn de la proposta enviada pel departament de José Ignacio Wert als principals sindicats del sector, amb els quals es reunirà el proper 29 d'abril per reprendre les negociacions del futur Estatut Docent.
En l'esborrany, al qual ha tingut accés Europa Press, Educació assenyala que «en la fase d'oposició dels aspirants, excepte en les especialitats d'idiomes moderns en els cossos de mestres, de professors d'Ensenyament Secundari, i de Professors d'Escoles Oficials d'idiomes, hauran de realitzar una prova d'idioma estranger en la qual s'acrediti un adequat nivell de domini de les destreses orals i escrites en l'idioma corresponent».
Aquesta proposta, segons el parer del coordinador de política educativa de STES, Augusto Serrano, «sona una mica rara» ja que , com ha puntualitzat, «no s'especifica el nivell». A més, ha lamentat que els futurs mestres es van a examinar d'una matèria -idiomes moderns, en al·lusió a l'anglès- «que no s'estudia en les carreres i que els alumnes hauran de buscar pel seu compte». En la mateixa línia, ha indicat que, en cas de tirar endavant aquesta proposta, no entraria en vigor fins al pròxim curs.
Una altra de les novetats del text indica que «en la fase d'oposició, d'acord amb el que s'estableixi en la normativa bàsica de desenvolupament, s'haurà d'acreditar, mitjançant la realització de les corresponents proves, la possessió dels coneixements específics propis de l'especialitat docent a la qual s'opta, l'aptitud pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent».
Així mateix, segons especifica, «la fase d'oposició ha de permetre que s'acrediti per part de tots els aspirants una suficient competència digital, apropiada per a la pràctica docent».
Educació també assenyala que, «en el cas que l'ingrés sigui als cossos de professors tècnics de formació professional i al de mestres de taller, es pot exigir, a més una experiència professional en un camp laboral relacionat amb la matèria o àrea de les especialitats a què s'aspiri», una proposta que, segons el parer de Serrano, «encara té molts serrells en l'aire».
Mestres amb títol universitari
El text precisa que «per a l'ingrés al cos de mestres seran requisits indispensables estar en possessió del títol universitari de Grau en Educació Infantil o de Grau en Educació Primària, i superar el procés selectiu».
També s'exigeix estar en possessió del títol universitari de Grau i superar el corresponent procés selectiu per a l'ingrés en els Cossos de Professors d'Ensenyament Secundari, Professors de Música i Arts Escèniques, professors d'Arts Plàstiques i Disseny, i professors d'escoles oficials d'idiomes , així com en els cossos de professors tècnics de Formació Professional i Mestres de Taller d'Arts Plàstiques i Disseny, i el Cos de Catedràtics de Música i Arts Escèniques.
Precisament, aquesta setmana el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha avançat que plantejarà a Educació que consideri la necessitat d'ampliar l'accés a les proves de mestre a titulats universitaris que no hagin rebut formació de Magisteri, de manera que puguin exercir com a tals.
Modificació dels plans d'estudi
Per la seva banda, des de FETE - UGT, assenyalen que les propostes d'Educació «han d'anar acompanyada de la transformació dels plans d'estudi de les Facultats d'Educació i d'una inversió suficient en plans de formació del professorat».
Alhora, alerten que «les noves demandes poden lesionar els drets de col·lectius de professors que estan de manera interina dins del sistema, així com dels acabats de graduar i dels que cursen el grau en l'actualitat, que podrien trobar en una situació de desavantatge per no haver rebut la preparació suficient per superar aquestes prova».
El sindicat afegeix que les propostes «pequen d'inconcreció» i considera que «el concurs - oposició s'hauria de basar en tres pilars», en al·lusió a la fase d'oposició que «s'ha de recolzar en la realització de proves objectives, la fase de pràctiques, «la nota ha de tenir un pes específic en la nota final», i la fase de concurs, que « s'ha de sustentar en una adequada valoració dels mèrits i l'experiència».
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema de l'educació no són les proves que han de passar els futurs mestres i professors i molt manco de llengua estrangera i de competències digitals. El problema és que fan les lleis i les normes persones que o mai han trepitjat una aula o bé fan el que sigui necessari per no tornar-hi i així ens va. Per cert, no cal posar-se tan nerviós en aquest tema: una persona que no parli una llengua estrangera pot arribar a president del govern / en TOT el temps de democràcia no hi ha hagut un sol presidens parlant anglès) i si no té cap titulació universitària por dedicar-se a vice-president del nostre govern balear.
La propera proposta del "sinistra" WERT serà que docents i alumnes, vagin amb el cap afeitat, perque se pugui voure que no tenen cap pel de beneits, ell es l'exemple, pero be, mès que inteligent, fa destacar que te un cuiro que fa envege als rinoceronts. En WERT i sa MOMA si ningù els hi trepitja, seran declarats, parella del any al World Science. saaluut
Biodramina, abans d'escriure informat una mica. Com vols que una persona que ha estudiat pedagogia (que no solen fer classe) o magisteri, tengui coneixements una mica superiors als de 2n de batxillerat de física, química, matemàtiques, biologia, economia, llatí, grec, tecnologia industrial, dibuix tècnic, història de l'art... El que s'ha de fer és que el màster d'educació (el CAP no existeix) sigui profitós.
Quines oposicions? Jo no he vist que n'hagin convocat a Balears, en canvi sí que he vist que se n'havien convocat en altres comunitats. Què passa que aquí hem d'estalviar més que a altres bandes? Què potser el ministeri no sap que les comunitats tenen competències en matèria educativa? Ara que sabent el que fan aquí, li besaran el cul a en Wert les vegades que faci falta.
Jo com funcionari no docent, me damano perqué els del Govern han d´exigir tant als companys mestres i professors, en canvi ténen tanta mànega ampla a l´hora de contractar els ensenyants de la Privada-Concertada. O és que aquests darrers no cobren també dels doblers de tots? O és que els níns que estudien a aquest tipus de centres no es mereixen tenir uns bons professors i no uns adoctrinadors? Perque ha gent molt bona, però també en hi ha molts que fan hi feina o bé perque van a Missa cada dia, o perque son de tal partit polític, i altres circumstàncies parescudes que no son géns professionals.
No patiu. Tenen els dies comptats. Després de les eleccions s´hauran de posar un burka per sortir al carrer. Si no són imputats per qualque malifeta, que això és cosa general dels governants, en fan tantes!
Me parece cojonudo. Y no sólo eso. Que puedan ejercer como docentes sólo los que han estudiado como docentes. No cualquier inútil que se limite a hacer el CAP y a apuntarse a un bolsín. Así nos va.
I quan inclouran unes proves de competències mínimes per a polítics que ni tan sols no saben ni castellà ni català? Recordau que PISA na Camps ho va traduir per Trepitja? Que n´han de ser d´ignorants i després volen imposar, sí, imposar el que ells són incapaços d´aprendre les beceroles de l´ofici!
Han de saber anglès i informàtica, de la resta poden ser uns ignorants. Tanmateix no cal que ensenyin res més que "formacion del espiritu nacional", que ara es diu "Constitución PP3". No cal tenir més valors. I per aprovar, carnet del PP a la boca.
No crec que hi hagués molts de titulats universitaris sense haver fet Magisteri, que aprovassin aquestes oposicions. I pel que fa a competències digitals, m'atreviria a dir que gairebé tots els mestres tenen prou coneixements informàtics per sortir-ne amb nota.