Fernández Díaz durant la roda de premsa. | Emilio Naranjo

TW
3

Balears és la comunitat autònoma que presenta la taxa de criminalitat més elevada d'Espanya amb 66,4 infraccions penals per cada 1.000 habitants el 2013, davant de l'índex nacional de 46,1, el més baix dels últims 12 anys, segons dades del Ministeri de l'Interior fetes públiques aquest dimecres. Per comunitats autònomes, la taxa de criminalitat més alta correspon a Balears, amb 66,4 infraccions penals per cada 1.000 habitants; Madrid (58,4); Catalunya 57,2) i Comunitat Valenciana (50,9), a més de les ciutats autònomes de Ceuta (69,5) i Melilla (56,1).

Destaquen per tenir una taxa superior a la mitjana la ciutat autònoma de Ceuta, amb un índex de 69,5 infraccions per cada 1.000 habitants, i les Illes Balears per l'especial característiques de Ceuta i els efectes del turisme a les illes.

Aquesta major incidència de la criminalitat s'aprecia en les províncies que constitueixen l'arc Mediterrani ia Madrid.

Les infraccions penals -delictes i faltes- registrades el 2013 a Espanya van ser 2.172.133, fet que suposa un descens del 4,3 per cent respecte a l'any anterior i deixa la taxa de criminalitat en 46,1 delictes per cada 1.000 habitants, l'índex més baix dels últims dotze anys i 1,9 punts inferior a 2012.

Així es reflecteix en l'informe de criminalitat de 2013 que ha presentat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i que acredita, segons ha dit, que «Espanya és un país segur».

Les dades inclouen les xifres de delictes i faltes computades tant per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil com per Ertzaintza , Mossos d'Esquadra i Policia Foral de Navarra, i per primera vegada, es comptabilitzen les estadístiques de 71 cossos de policia local.

Per això, la comparació no és homogènia amb altres exercicis, tot i que el ministre ha ressaltat la tendència a la baixa de la criminalitat i la bona situació d'Espanya entre quinze països comunitaris, ja que la delinqüència del nostre país és una de les més baixes després Grècia ( 29,5 infraccions per cada 1.000 habitants) , Portugal (39,7) i Itàlia (43,4), davant 146,7 de Suècia.

Fernández Díaz ha destacat que excepte les violacions i els robatoris amb força en domicili totes les tipologies delictives descendeixen , entre elles els homicidis i assassinats, que baixen un 17 per cent en passar de 364 el 2012 302 el passat any.

Precisament, el ministre ha ressaltat que Espanya es col·loca en la taxa més baixa a la UE dels quinze, amb 0,6 homicidis per cada 100.000 habitants.

També baixen els furts un 2,9 per cent (606.832) i els robatoris amb violència o intimidació un 10,9 per cent (86.034), davant els robatoris amb força en domicili, que experimenten un lleuger ascens de 0,76 per cent, en passar de 126.425-127.380.

Les agressions sexuals amb penetració creixen un 1,4 per cent, en registrar 18 més que l'any passat, amb un total de 1.298, si bé, el ministre ha confiat que aquestes xifres baixin amb la posada en marxa del pla contra el tràfic i les mesures contra la violència a la dona.

Sobre aquest últim delicte, Fernández Díaz ha explicat que s'han produït dues morts violentes més de dones a mans de les seves parelles o exparelles (54 enfront de les 52 de 2012), mentre que han disminuït les denúncies per maltractaments (de 55.465 a 54.734 en l'últim any).

L'any passat es van robar a Espanya 48.855 vehicles, un 11,5 per cent menys que el 2012, mentre que les infraccions per tràfic de drogues es van reduir només un 1,5 per cent fins a les 14.296.

Acompanyat per la plana major del seu departament i els màxims responsables de la Policia i la Guàrdia Civil, el ministre s'ha congratulat pels bons resultats, encara que sense caure en la complaença, i ha atribuït l'èxit a la tasca de les forces de seguretat.

No només l'estadística reflecteix un país més segur, ja que, segons Fernández Díaz, la percepció subjectiva de la seguretat també és alta, tant entre els espanyols com entre els estrangers, tal com reflecteixen enquestes com les del eurobaròmetre i les del Centre d' investigacions Sociològiques.