La majoria dels ciutadans del Principat, un 54,7%, donaria el seu vot favorable a la independència de Catalunya si ara se celebrés un referèndum plantejant la qüestió independentista. En canvi, un 22,1% s'inclinaria pel 'no', segons descriu el Baròmetre de tardor del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, presentat aquest divendres pel seu director, Jordi Argelaguet.
El sondeig pronostica que el 15,7% no aniria a votar, mentre que hi ha un 6,3% d'enquestats que encara no ho saben i no contesten. En preguntar els enquestats sobre com haurien de ser les relacions de Catalunya amb la resta d'Espanya, el 48,5% advoquen per la independència; el 21,3%, per una Espanya federal; el 18,6%, per seguir sent una autonomia, i un 5,4%, per ser una regió de l'Estat que rebaixi el nivell d'autogovern.
Enfortiment d'Esquerra i Ciutadans
Així mateix, aquest estudi emmarca el suport ciutadà que a hores d'ara tenen els partits polítics catalans. D'aquesta forma Esquerra Republicana (ERC) s'alçaria com la força més votada (37-39 escons -ara en té 21-). Oriol Junqueras guanyaria les eleccions al Parlament i superaria CiU en dos punts (34-36 parlamentaris, respecte dels 50 actuals), mentre que Ciutadans (C's) es col·locaria com la tercera força (15-17 diputats).
El PSC se situaria en el quart lloc (14-16), segons la previsió, seguit del PP (13-14), i Iniciativa (12-14). Les Candidatures d'Unitat Popular duplicarien la seva representació (6-7).
16 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Campos, no siguis babau. El problema és que els espanyols no ho volen! Hi tenen molt a perdre. Si no, ja ens hauarien desterrat faria segles!
Fantàstic. Que s'independitzin i s'en vagin ben enfora i deixin d'emprenyar per aquí, i de pas que s'en duguin a tots es venuts de per aquí!
Vet aquí què crec jo que succeirà: 1) Catalunya se n'anirà d'Espanya, amb què Espanya, nació depredadora, perdrà la mamella principal de què pot xuclar. El País Valencià i les Baears romandran (de moment) dins Espanya. 2) Com que Espanya no pot viure sense explotar (els espanyols en són perfectament conscients i d'aquí ve el pànic que senten davant la probable independència de Catalunya), a Espanya només li quedan València i les Balears a vampiritzar. Llavors se'ns llançaran a damunt encara amb més golafreria i les passarem molt magres. Ara ens roben, però encara no hem vist res. 3) Confrontades a una realitat que (encara més que ara) ens prendrà una part substancial del que tenim i produïm. Obriran els ulls els nostres compatriones, llavors? Diuen que "la fam guanya al jeure". Veurem si el nostre poble és capaç de fdfensar-se fugint. 4) Si Catalunya no obtenia ràpidament la independència, si Espanya reeixia a aturar-la i deixar-la fermada a ella (supòs que poca gent creu en terceres vies, que no servien per a res, perquè Espanya no té paraula i la seva fam de depredar i esborrar tot quant no sigui de matriu castellana, començant per la llengua, és més forta que unes hipotètiques bones intencions inicials), si Catalunya no aconseguia de fugir, que s'esperi de viure una opressió redoblada. Els espanyols en general en faran burla, la sotmetran a les befes més insuportables, i els règims espanyols, siguin els qui siguin (perquè la cosa més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra) , se sentiran amb potestat per a esclafar el poc que quedi de Catalunya, fins a esborrar-la de la faç de la terra. Al punt on som arribats, Catalunya no té altra sortida de la secessió. Pobra d'ella si no se'n surt.
Jo també em sento català. Català de mallorca.
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda. "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182
“Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. (Pere Capellà, 1935)
"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981. Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)