Centenars de ciutadans de Balears, més aviat milers si comptam els que d'una forma habitual resideixen al Principat, feren part aquest dimecres 11 de setembre de 2013 d'una cadena humana que connectà Catalunya de nord a sud, superant de lluny els 400 quilòmetres d'extensió. Concretament uns 200 mallorquins, entre els quals hi havia part de la directiva de l'Obra Cultural Balear i també de l'organització Joves de Mallorca per la Llengua, formaren una part del tram que passava pel Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Molts d'aquests hagueren d'aixecar-se ben prest per a arribar a El Prat després de la cadena que reuní a Palma milers de ciutadans el capvespre del 10 de setembre. Tanmateix, els balears no han estat els únics 'externs' en participar d'aquesta massiva manifestació, i a diferents punts del recorregut es podien albirar nombroses ikurriñes, banderes de Nabarra, així com les independentistes gallegues, fent força tots plegats a un front comú, sabent que aquesta via obre un nou context i no just per als catalans.
Altres mallorquins, com el president d'Esquerra a les Illes, Joan Lladó, partiren cap a Vinaròs i Alcanar, després que el Superior de Justícia valencià permetés la celebració de la cadena a aquests indrets de Castelló, la qual cosa fou resposta per milers de valencians que acudiren a aquest tram. Des d'aquesta delegació relataren com passant pels edificis de la Generalitat, el Mercat Central o els antics magatzems que ara alberguen la seu d'Acció Cultural del País Valencià, a tots aquests llocs hi ha una simbologia que ens agermana amb ells: “les quatre barres sense blaus; les mateixes que Bauzá vol prohibir amb una Llei de Símbols carregada d'autoodi”.
Justament a Vinaròs s'ha viscut l'episodi més tens. Els manifestants han criticat que la Guàrdia Civil no els deixava allargar la cadena més enllà d'un quilòmetre. Hi ha hagut un cert moment de tensió amb els agents que ha acabat amb el líder de Solidaritat Catalana, Alfons Lòpez Tena, detingut segons testimonis presencials.
Èxit cívic
Lluny d'aquests fets, la via catalana confirmà amb el seu èxit una proclama alta i contundent d'un crit de llibertat de cara no només a la resta de l'estat espanyol, sinó vers a Europa i el món sencer. Aquest clam fou seguit en temps real a molts més racons que no just els de parla catalana i impressionà partidaris i detractors d'aquest moviment que va més enllà d'un fet polític o ideològic concret.
Només pot ser així si prenem en consideració les xifres. Centenars de milers de persones inscrites a la cadena organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana vestiren el groc tot i l'amenaça de pluja des de la frontera amb França a La Jonquera, passant per Girona i des de Blanes agafant el camí de la costa que duu fins a Barcelona, i més enllà. Seguiren pel camp de Tarragona i el delta de l'Ebre i fins a Vinaròs, a l'Alt Mestrat, amb prop de 800 trams units per l'objectiu de construir un país lliure, un nou estat europeu amb un futur més encoratjador que no l'espanyol.
I foren moltes més les persones assistents que les inscrites en primera instància. Per exemple, a indrets com Mataró hi hagué dobles i triples cadenes, amb motiu de l'àmplia resposta ciutadana. O a enmig de les terres de l'Ebre, on hi havia el triple de gent de la qual caldria.
La Diada a internet
Les xarxes socials han resultat una fórmula molt adient per a seguir moviments d'expressió ciutadana, com la gran cadena del Principat. Ja de bon matí, milers de catalans feien sentir a la resta de la comunitat virtual de Twitter l'emoció d'estar a punt de participar en un dia tan important i especial. Molts havien afegit el número del tram en el qual s'havien donat d'alta com a participants de la via catalana al seu nom d'usuari, i els comentaris i fotografies sobre l'ambient dels moments de preparació han estat constants i innombrables.
L'anècdota esdevinguda a un Congrés dels Diputats amb l'activitat paralitzada per culpa d'una coberta mal arreglada que deixava passar un bon raig d'aigua de pluja ha estat la metàfora perfecta per a remetre a la necessitat de Catalunya de trobar un nou aixoplug, enfora de l'espanyol. Aquest tema fou dels més comentats durant el dia.
Molts altres parlaven de l'excepcional proliferació d'estelades, un fet destacat arreu del territori durant tota la Diada. Als balcons i als cotxes, als carrers i a espatlles de la gent, la senyera independentista era present arreu, enfortint les manifestacions de catalanitat d'una part majoritària de la societat principatina, en un dia que es preveia i es confirmà finalment com a històric.
L'exterior
El seguiment global d'aquest acte és un altre element característic de la Diada de 2013. Si l'any passat la gran manifestació de Barcelona ja causà curiositat al món, enguany la iniciativa ciutadana de la cadena s'ha viscut amb una forta expectació des de l'exterior. Alguns diaris de referència de l'àmbit internacional, com el britànic The Guardian, feren un seguiment molt ajustat dels actes de l'11-S. Així mateix, el Washington Post introduí a la seva edició un article del president de la Generalitat, Artur Mas, que malgrat no ser present a la cadena per motius institucionals explicava el perquè de la necessitat d'un referèndum al Principat.
Molts altres rotatius a banda d'aquests se'n feren ressó. El Die Welt alemany, el The Irish Times irlandès o The Sun Daily a Malàisia són altres exemples de mitjans que guardaren un espai privilegiat a la via catalana.
Així mateix, indrets tant diferents com la ciutat de Serekunda (Gàmbia), l'Alguer o Bilbao acolliren al seu torn manifestacions que expressaven suport a la causa de la cadena humana, talment com en els dies previs s'havien duit a terme a les capitals balears.
52 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No me quiero ni imaginar lo que pasaría en la región más corrupta de Europa si fueran independientes...
@ Nadiu. Es castellà és una llengo tan forana i tan imposta per la força com ho és es català. Capdefava.
La UE sitúa a Cataluña como la región más corrupta de toda Europa Cataluña ha sufrido un sustancial declive económico y financiero a raíz de la radicalización nacionalista , más allá de la actual crisis . No en vano ha sido superada por Madrid en los principales indicadores económicos a lo largo de la última década . Sin embargo , este particular deterioro también se refleja muy especialmente a nivel institucional ya que Cataluña es la región más corrupta de España y una de las peor gestionadas de toda la UE según revela la propia Comisión Europea . En los últimos meses , el reguero de escándalos políticos y corruptelas que han afectado de forma directa a la Generalidad catalana y en concreto a la formación nacionalista de Artur Mas. Aquí está por ejemplo , el caso Palau y el presunto la trama de financiación irregular alrededor de CiU el caso Pallerols , un asunto de corrupción ligado a la financiación ilegal de Unió Democrática de Cataluña ( UDC ) que se remonta a 1994 o la trama de las ITV que afecta de lleno al clan Pujol y por el que ha sido imputado Oriol Pujol hijo del ex presidente de la Generalitat y secretario general de Convergencia Democrática de Cataluña por posible tráfico de influencias . Todos estos casos de primer orden a nivel mediático político y judicial . En el inconsciente colectivo ya ha quedado grabado a fuego aquella célebre acusación lanzada por Pasqual Maragall a Mas en 2005 en el Parlamento catalán : “El problema de CiU se llama tres por ciento ” en referencia al presunto cobro de comisiones ilegales por la concesión de contratos y licitaciones públicas . En concreto , Cataluña se sitúa en el puesto 130 de este particular ranking continental , a la altura de algunos de los territorios más corruptos y opacos de Europa situados en Italia , Grecia y las repúblicas ex soviéticas . Además , es la región peor calificada de España . En cuanto a países , España se sitúa en lugar 13 de la UE según este mismo ranking . Es decir, en la parte media de la tabla por detrás de Malta , Bélgica y Francia , y por delante de Portugal, Chipre y Estonia . Los peores en esta materia son Rumanía , Bulgaria e Italia . Por el contrario, los escandinavos y anglosajones son los que disfrutan de las administraciones más limpias , eficientes y transparentes . En concreto , Dinamarca , Suecia y Finlandia encabezan la lista.
La ultraderecha italiana se enfunda la 'estelada' catalana Roma.- Todos los diputados de la formación ultraderechista y xenófoba italiana Liga Norte -partidarios de la secesión en Italia-, incluido su fundador y exlíder Umberto Bossi, lucieron este miércoles 11 de septiembre camisetas con la estelada catalana, en señal de "solidaridad a los catalanes que exigen el referéndum sobre la independencia", según dijo el diputado Massimiliano Fedriga. Además de las camisetas, los diputados nacionalistas padanos desplegaron una gran bandera independentista catalana en pleno debate sobre la idoneidad de si Roma debe presentar candidatura para los Juegos Olímpicos de 2024. La vicepresidenta de la cámara Marina Sereni obligó a los diputados a abandonar su protesta. Incluso uno de sus diputados, Giancarlo Giorgetti, hizo su parlamento con la camiseta. La Liga Norte es un partido nacionalista padano, es decir, de la región del norte de Italia, y ultraconservador, con un discurso xenófobo y euroescéptico. Fue fundado por Umberto Bossi en 1991 a partir de distintos partidos nacionalistas de las regiones del norte de Italia como la Lombardía, el Piamonte o el Véneto. La formación ha logrado buenos resultados -aunque nunca mayoritarios- en las regiones del norte italiano y logró notable influencia al coaligarse con el centroderecha italiano que ha liderado Silvio Berlusconi.
Mite: L’any 1714 Catalunya va perdre la seva independència: fou conquerida per Espanya i les institucions catalanes foren abolides. Fals.El territori de Catalunya ha compartit sempre, des de l’Antiguitat, el destí polític i cultural de la resta de la Península Ibèrica. Catalunya i Espanya no són dues realitats que es poden posar cara a cara, una enfront l’altre, sinó que Catalunya forma part d’Espanya. No es poden pas enfrontar. Els nacionalistes acostumen a posar la data de 1714 com l’origen d’aquesta opressió: Quan Felip V abolí les institucions catalanes, després de la caiguda de Barcelona en front les tropes borbòniques. En aquell moment, Catalunya ja formava part de la Corona Hispànica, des del segle XV, fruit d’un procés de re-unificació peninsular. Aquest procés de re-unificació arrenca ja des del moment dels comptats de la Marca Hispànica (nom significatiu) com ara Ribagorça, Urgell, Cerdanya, etc., els quals s’uniren sota el cabdillatge del Compte de Barcelona. Després, trobem la integració d’aquest a la Corona d’Aragó. Finalment, la unió personal d’aquesta amb la Corona de Castella primer, i la de Navarra després. Aquesta reunificació va fer tornar una altre vegada a la unitat política i cultural que gaudia la Península des de l’Antiguitat Romana, i el regne visigot després. Per tant, el 1714, Catalunya no era pas un país independent que fou conquerit per un país estranger (Espanya), sinó que ja formava part, des de feia 2 segles, de la Corona hispànica, i des de l’Antiguitat Romana, d’una mateixa unitat político-cultural. Per altra banda, el 1714, els catalans que lluitaven contra els borbons (no pas contra els castellans) no volien pas la independència, sinó que lluitaven perquè el candidat austríac esdevingués titular de la corona espanyola, i no pas el pretendent francès, que era Felip d’Anjou. En efecte, tant el Conseller en Cap, Rafel Casanova, com el general Villarroel,que manava la tropa, van manifestar sempre clarament que lluitaven pels nostres furs i per la corona d’Espanya. No hi havia, per tant, al 1714, cap reivindicació sobiranista. Els fets de 1700-1714 es poden resumir així: Abans de 1700 Catalunya no era independent, sinó que era un territori amb institucions pròpies integrat dins de la Corona Espanyola des de feia segles. Aquell any, el rei Carles II (d’Espanya, inclosa Catalunya) morí sense descendència i s’inicià una guerra de Successió al tron (no pas de Secessió sobiranista) entre dos candidats: Felip d’Anjou –francès- i Carles d’Habsburg –alemany-. A tots els territoris de la Corona hi hagué seguidors d’un i d’altre candidat. Les institucions catalanes primer van jurar fidelitat a Felip d’Anjou (Corts de 14 de gener de 1702, a Barcelona), però després una flota anglo-holandesa a favor de Carles va desembarcar al riu Besós (el 25 d’agost de 1705) i va conquerir Barcelona davant la indiferència de la població. El 16 d’octubre les institucions catalanes van reconèixer a Carles com a rei d’Espanya. Finalment, la guerra va acabar amb la renúncia de Carles al tron (perquè havia estat anomenat Emperador del Sacre Imperi) i Felip V no tingué oposició: va amnistiar els dirigents de la revolta austracista, però va abolir les institucions catalanes, tot creant un estat centralista a imitació de la França d’aquell moment. Les institucions del s.XVIII eren estamentals, pròpies del feudalisme: representaven a l’aristocràcia, la burgesia i l’alt clergat. Defensaven, per tant, els interessos d’aquells. No hi havia pas un Parlament com el que coneixem avui dia, ja què sobirania nacional i popular són conceptes posteriors, no coneguts en el moment del fets.
OK. Yo forasterot y tu nazi. Genial. Jojojojoj. CATETAZO
Ara que el govern d'en Bauzá i deL círCULO obliguen a les nostres escoles a fer escollir entre l'idioma nadiu, propi de Mallorca i dels mallorquins: el català (mallorqui, pollençí, manacorí, artanenc.....) i el castellà (llengua forana imposada per la força a les nostres Illes des de fa tres segles) de ben segur que moltes famílies estrangeres intolerants que ocupen Mallorca colonitzant-la (la majoria d'aquestes castellanes) triaran el castellà pels seus fillets colons. Però serà aquí on se notarà es nivell esducatiu, ja que la majoria d'aquestes families forasteres intolerants no són res més que genteta que mira telecinco, atena3 i gran hermano, fan tunning i viuen a un piset miserable d'una barriada miserable palmesana. Que se'n vagin a ca seva i no tornin!
Si si no entens no entens, ja ho entens ja, jo soc nazi i tot lo que vulguis, pero no soc un forester com tu que per molt que vulguis sempre seras un forester. jajaja foresterot
Ok, ok, no problem. No comprendo muy bien el concepto de foraster cuando se aplica a una persona q ha nacido en ibiza, se ha criado en Palma y ha estudiado en Madrid y en Barcelona, pero bueno, no importa. Mucho mejor foraster que nazi de mierda, como es tu caso. Per cert, ses rialles en mallorquí s' escriuen "ha ha ha", CATETAZO
Noltros som espanyols com dius Orgullo balear, ara tu no deixes de ser un forester dins España. Jajajajaja