L'alt tribunal ha dictat una providència on ha admès a tràmit la impugnació de l'advocacia de l'Estat contra la resolució del Parlament de Catalunya que fou aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV i un de la CUP.
La impugnació del Govern central, que actuà mitjançant l'Advocacia, implica la suspensió temporal d'aquest acord durant cinc mesos mentre el Constitucional no es pronuncii sobre el fons de l'assumpte.
La Constitució obliga al TC que, a en admetre a tràmit el recurs, adopti també la suspensió temporal.
Serà la primera vegada en democràcia que el TC suspèn un acord d'un parlament autonòmic, ja que encara que el precedent més proper és el succeït amb el Pla Ibarretxe, la situació no és la mateixa.
Així, les fonts jurídiques consultades no coincideixen a interpretar quin podria ser l'efecte pràctic de la suspensió.
El TC va consultar fa dies al Parlament català perquè aclarís quin dels dos acords pel dret a decidir que ha adoptat en els últims mesos, el primer el gener i el segon el març, és vàlid.
El segon acord advocava per obrir un diàleg amb el Govern, i la resposta de la Cambra de representació catalana fou que ambdós acords eren vàlids, és a dir, que el segon no anul·lava el primer, que era el que havia impugnat Madrid.
El Constitucional podria decidir avui donar un termini de deu dies a les parts perquè formulin al·legacions.
57 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
psan.cat/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf www.tot-catalunya.cat "La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya"
Ja poden suspendre el que vulguin. Això va endavant. Som nosaltres que decidim si ens volem deixar explotar o no. Brams d´ase no arriben al cel!
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat el 1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Gonellisme és incultura, grolleria, insults i violència. Exemple: HELLO !!
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Som catalans per es forat des cul..au, ja ho he dit, i m'he quedat ben bé, Jo també crec que els que diuen que som catalans insulars són uns traïdors a sa nostra terra i UNS MALLORQUINS.. UNS BALEARS RENEGATS.
Hi havia moltes maneres d'anomenar sa llengo, però no, s'havia de dir català. Per què no se varen respectar ets altres territoris per decidir es nom?, Per què s'han ignorat i despreciat tant ses diferentes modalitats de sa nostra manera de xerrar?. S'ha volgut aglutinar tot a Catalunya, i s'ha acabat fent exactament lo mateix de lo que sempre s'ha acusat a Madrid : Centralisme pur i dur, es Català també és un nom polític encara que faci mal, ja que és pràcticament es mateix idioma que l'OCCITÀ.... Arruuuuix de ca nostra tot pancatalanisme d'una vegada !!!
@Bernat Que jo sàpiga és professor d'història .. però quan se'ls hi descobreix es llautó disimulam com poden i .. no tenen respostes com no siguin basades en sa manipulació de tot lo nostro,i això només funciona amb sa gent inculta o gent que es ven i renega a sa seva terra.. "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus
SOM CATALANS, au, ja ho he dit, i m'he quedat ben a pler. Jo també crec que els que diuen que no som catalans insulars són uns traïdors a la nostra terra.
Guiem Colom, l'has clavada, rei. S'ha acabat es posar s'altra galta. Endavant ses atxes!