En declaracions als passadissos del Congrés, Chacón ha explicat que no farà costat a aquestes iniciatives perquè aposten per la «ruptura» entre Catalunya i la resta d'Espanya, amb la qual ella no hi està d'acord.
Tot i això, ha refusat aclarir si optarà per votar en contra o es decantarà per l'abstenció en les votacions que tindran lloc aquest dimarts al Ple del Congrés.
El PSC trenca la disciplina de vot
Aquesta problemàtica deriva de la decisió dels socialistes catalans de trencar la disciplina de vot dins el grup parlamentari del PSOE al Congrés, per a advocar al ple per propostes de resolució del debat sobre l'estat de la nació a favor de la consulta sobiranista al Principat.
En relació a això, el PSOE afirma que no sancionarà els diputats catalans que es posin de la banda de la consulta.
Així, la portaveu del grup, Soraya Rodríguez, ha explicat que es tracta d'una «decisió política» en el marc de la revisió de relacions entre els dos partits que ha anunciat aquest mateix matí el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
El PSC ès el partit del socialistes castellans a Catalunya. Resum de lo que han fet els castellans. "La passada legislatura 25 diputats del Psc al Congrés què NO defensen l'Estatut NO defensen els interessos de Catalunya -voten CONTRA la ratificació del Preàmbul del Estatut -voten CONTRA la gestió dels aeroports, junt al PP -voten CONTRA les seleccions nacionals -voten CONTRA l'ús del català al Congrés -voten CONTRA l'abolició de les curses de braus a Catalunya -voten CONTRA la gestió catalana de l'aeroport del Prat -voten SI la Loapa portuària: que els ports de Barcelona i Tarragona tornin a ser dirigits del tot des de Madrid furtant competències de la Generalitat -voten CONTRA la dació en pagament junt el PP -voten NO al Fons de competitivitat (1.450 milions) per Catalunya -voten CONTRA la disposició addicional 3ª de l’Estatut (900 milions) amb Zapa i Monti de Presidents -voten SI a la Reforma Constitucional junt amb PSOE i PP -voten NO a l'Oficialitat del català a Europa -voten CONTRA la protecció de les llengües minoritàries junt el PP al Parlament europeu Aquesta legislatura són 14 diputats del Psc al Congrés contra els interessos de Catalunya Barcelona: CARME/N CHACÓN DANIEL FERNÁNDEZ JOAN RANGEL ESPERANÇA ESTEVE JOSE ZARAGOZA ISABEL LÓPEZ CHAMOSA ALBERT SOLER MERITXELL BATET ROMÁN RUIZ JUAN CARLOS CORCUERA Lleida TERESA CUNILLERA Girona ALEX SAEZ JUBERO Tarragona FRANCESC VALLÈS (va demanar perdó per votar per el Corredor Central) JOAN RUIZ CARBONELL -voten NO al Congrés perque Catalunya no pugui gestionar el 0,7% del IRPF destinats a fins socials -voten SI a FAVOR del Corredor Central considerant-lo prioritari en CONTRA del Corredor Mediterrani -voten NO al Congrés i rebutgen derogar el Decret de Nova Planta de 1715 junt el PSOE i PP -voten NO a transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums junt PP, PSOE, UPyD -els Socialistes rebutgen al Parlament Europeu la proposta per reprovar les paraules d’Aleix Vidal-Quadras -voten NO al Parlament junt el PP contra el consens pel Pacte Fiscal (excepte Ernest Maragall) -ABSTENCIÓ al Parlament a la Consulta d’Autodeterminació a la pròxima legislatura (excepte Maragall) -voten NO al Parlament la Declaració de Sobirania en contra del dret a decidir dels catalans, mentint als seus votants quan el dret a decidir estava en el seu programa electoral del 25-N -La CARME/N CHACON contra el Pacte Fiscal per Catalunya amb Ungles i Dents. En contra el dret a decidir del Psc. Rotundament i radicalment en contra de la Independència, diu seria un nou mur de Berlin. -En MONTILLA, ara Senador, contra el Pacte Fiscal per Catalunya, diu Catalunya no pot reclamar el Concert perquè no té raons històriques. El referèndum és la formula preferida dels dictadors. El dret internacional no avalaría la secessió unilateral. -La Rocio MARTINEZ-SAMPERE al Parlament diu que el dèficit fiscal català és tan sols de 791 milions, un 0,4% del PIB. A un diari diu, no estan d’acord amb el Concert, l’ha definit fruit de les guerres Carlines, reconeix que tenen una contradicció amb el concert basc, però tampoc els agrada allà la formula d’hisenda pròpia perque consagra un Model Federal -En NAVARRO diu Catalunya Independent sería un pais més petit i més pobre. També diu que l’objectiu no es votar diferent sinó convencer el PSOE que voti el que vol el PSC. Una Catalunya independent estaria intervinguda i altament endeutada. Titlla de farsa la soberanía de Catalunya." També els nostros forasters o castellans fan lo mateix a Balears.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."
Segons el diccionari: Chacón: m. Lagarto parecido a la salamanquesa, que se cria en Filipinas. Es veu que per aquí també se n´hi crien.
1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
Na Chacón no és Catalana: És xarnega. com na Sánchez Camacho.
Botiflers mallorquins com Bauça! Botiflers catalans com Chacon! Quina vergonya que tractin aixi la seva terra i el seu poble!