El Parlament català aprova la seva declaració de sobirania

Segons diuen que va dir un tal Joan Mir i Mir (?) a l917; "... estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana i em pens que tots arribarem a comprende que som cataláns". Per aquesta raó, ets argentins o es mexicans son españols. Vés a dirlir que heu son. Jo ancara no he arribat tan enfora con aquets bon al.lot.

Lo que dijo el tal Jeroni Rosselló a s'any de sa picó (hasta rima), me la trae al pairo. Eran sus ideas que no me importan nada. Y soy mallorquín, no catalán, y, por supuesto, español. Y al que no le guste, que se rasque. Me parece muy bien que se sintiera catalán (si lo era, perfecto), pero que deje a los vecinos tranquilos. Por cierto, ¿cúando cierra el Balears y desciende el Mallorca?. Ya veis, un mallorquin, que no es del Mallorca. Raro, pero sucede y mucho. Escribo en castellano (puedo hacerlo en mallorquín sin ningún problema), porqué me da la gana. Ultima Hora se imprime totalmente en esta lengua, y los comentarios de los lectores se mandan en los dos idiomas y nada dice nada. Solo aqui, que por lo que veo habita lo más radical del catalanismio mallorquin, totalmente adoctrinados.

http://www.youtube.com/watch?v=o8fnZ7ERD74&feature=player_embedded Catalonia's parliament adopts declaration of sovereignty Els catalans del Principat són a punt d'alliberar-se d'espanya i nosaltres no tenim ni el control del nostre Parlament que és dominat per anti-mallorquins i forasters al servei de Madrid

https://petitions.whitehouse.gov/petition/support-people-catalonia-their-effort-decide-their-own-future/hLYHYkp1 Support the People of Catalonia in their effort to decide their own future. Internacionalitzem-ho.

1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares. (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

@Tere, els Paísos Catalans no son cap invent, els Països Catalans son un conjunt de territoris que comparteixen una mateixa llengua, la llengua catalana; o es que els "Paises Hispanos", la "Commonwealth", els "Paises di Lingua Portuguesa", i moltes altres unions lingüistico-culturals, son paisos inventats?, per favor, una mica de cultura...

Espanya no té esperit democràtic, com en canvi si tenen tant Canadà com Gran Bretanya. Com es pot pretendre ser un país democràtic, no deixant votar la voluntat d'un poble?; españolitos, apreneu d'Estats moderns i democràtics com Canadà i Gran Bretanya.

Si Madrid impedeix la consulta que aquesta declaració de sobirania possibilita, a Catalunya es convocaran eleccions amb el tema específic i monogràfic de sobirania sí o no. Serà una consulta igualment. La democràcia no es pot impedir en el marc de l'Europa actual.

Fragment d'un discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló (Jocs Florals de Barcelona, 1873) "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."