Interessat per la cultura i l'humanisme, Broggi havia presentat a l'octubre l'obra 'La necessitat de ser útil' (Edicions 62), fruit de les converses sobre el sentit de la vida amb Teresa Pous.
Broggi ha estat un metge centenari mestre de generacions de cirurgians catalans, que va sobreviure personal i professionalment al Franquisme, i va culminar la seva vida veient la inauguració d'un hospital català amb el seu nom, i encapçalant la llista d'ERC al Senat a les eleccions generals del 2011.
El seu funeral tindrà lloc a les 10.30 hores d'aquest dimecres al tanatori de les Corts, segons han informat a Europa Press fonts pròximes a la família.
Reaccions
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dilluns que el metge Moisès Broggi representava «la continuïtat històrica del procés d'alliberament nacional» de Catalunya.
En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, ha destacat «el compromís polític» del cirurgià, que el 2011 va liderar la candidatura d'ERC, Reagrupament i Catalunya Sí al Senat a les eleccions generals.
Junqueras ha considerat que Broggi simbolitzava el nexe entre les aspiracions de «llibertat nacional per a Catalunya» actuals i les de la seva generació, que les ha defensat abans i durant el franquisme.
Biografia
Moisès Broggi i Vallès (Barcelona 1908) ha estat un metge centenari mestre de generacions de cirurgians catalans.
Havia estudiat medicina a la Universitat de Barcelona (UB), on es va llicenciar el 1931 sota la direcció d'August Pi i Sunyer i de Joan Trias i Pujol, especialitzant-se en cirurgia.
Durant la Guerra Civil espanyola, es va implicar a l'equip mèdic de les Brigades Internacionals com un dels caps dels equips quirúrgics, però després de la contesa el van cessar de tot càrrec oficial, cosa que no li va impedir convertir-se en un dels cirurgians més prestigiosos de Catalunya i mentor d'altres mèdics.
Interessat per la cultura i l'humanisme, va ser un dels fundadors de la Societat Internacional de Metges contra la Guerra Nuclear, i ja el 1980 es va convertir en president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
En la democràcia va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, i també la Medalla d'Or de la Generalitat.
Va escriure les seves memòries en dos volums: 'Memòries d'un cirurgià' i 'Anys de plenitud': en el primer relata la seva infància, el seu pas per la universitat i com es va convertir en cirurgià de l'Hospital Clínic de Barcelona durant la II República i la Guerra Civil.
La seva condició de cirurgià el va permetre ser observador privilegiat d'esdeveniments tan significatius com l'aixecament del 18 de juliol del 1936 pels carrers de Barcelona, els excessos de l'anarquisme, la guerra en el front de Terol, l'entrada de l'exèrcit franquista a la capital catalana i els judicis sumaríssims.
A 'Anys de plenitud', explica com la repressió franquista li va privar de tots els càrrecs oficials, però va continuar exercint, i alhora va incrementar la seva activitat cívica, i repassa a més els seus viatges per Sierra Madre, Hiroshima, Estats Units i Escòcia.
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, amb motiu del seu segle de vida, va declarar 2008 'Any Centenari Doctor Broggi': va ser la primera vegada que la institució va prendre una iniciativa d'aquesta magnitud.
I el febrer del 2010 es va posar en marxa a Sant Joan Despí (Barcelona) un hospital que porta el seu nom.
Candidat independentistas al Senat
Broggi, afiliat al partit Reagrupament des del 2009, era partidari de la independència de Catalunya.
El novembre del 2011 va acceptar encapçalar la candidatura al Senat per ERC-Catalunya Sí (ERC i Reagrupament), a proposta del candidat al Congrés i amic de la seva família, Alfred Bosch, tot i que el cirurgià ja va avançar des del primer moment que no anava a ocupar l'escó.
La seva presència durant la campanya electoral va quedar impedida per l'edat i pel trencament de fèmur a casa seva el 2 de novembre, 18 dies abans de les eleccions.
Tres dies abans de l'accident domèstic, va concedir una entrevista a Europa Press en la mateixa casa, on va declarar que el Senat «no serveix per a res» perquè incompleix les seves funcions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.