«Ara o mai», ha assenyalat Mas, en la seva primera intervenció al ple extraordinari sobre el pacte fiscal que aquest dimecres se celebra al Parlament català, on s'aprovarà la demanda d'un finançament bilateral per al Principat amb el suport d'una majoria absoluta de la cambra formada per CiU, ICV-EUiA i ERC.
Mas ha lamentat determinades «interpretacions» que s'han produït pel fet que la Generalitat sol·liciti en una data encara sense concretar el fons de liquiditat, com ja han fet Múrcia i el País Valencià.
El president català ha destacat que allò que Catalunya demana a l'Estat no és que li doni diners, sinó un tracte just, després de recordar el context econòmic actual, en què tot Espanya està sota la lupa de la «desconfiança» que hi ha cap a les seves possibilitats per culpa de la recessió.
Aquest context, segons Mas, és una oportunitat d'or perquè Catalunya remarqui el seu perfil propi, fortalesa, projecte, i el seu dret a preguntar: «Portem 30 anys donant respostes a Madrid i no hem fet moltes preguntes».
Segons Mas, la comunitat té dret a preguntar a l'Estat si tot Espanya «té un projecte propi que permeti que Catalunya se senti tractada amb justícia. I en aquest moment, dóna tota la sensació que l'Estat no té cap projecte».
Tampoc ha apreciat un projecte definit des de la Unió Europea, perquè, segons la seva opinió, si el tingués «no passaria el que està succeint».
Segons Mas, el pacte fiscal és totalment constitucional i també «la resposta a gairebé totes les necessitats, inquietuds i reptes del moment» que tenen els catalans, i prova d'això és que si estigués en vigor, no només la Generalitat no tindria dèficit, sinó que li sobrarien diners per no haver de fer les retallades que ha fet.
A més, el pacte fiscal no només permetria Catalunya sortir de la crisi, sinó fer de 'locomotora' i empènyer a tot Espanya, i també acabar amb la «fatiga, desafecció, cansament i cabreig» que ha provocat entre la ciutadania catalana la retallada de l'Estatut.
Segons Mas, que Catalunya faci aquesta proposta «no costa ni un euro» i si es fes, suposaria acabar amb una situació financera que ha titllat d'insostenible i arribar a un èxit col·lectiu com fa 20 anys ho han estat els Jocs Olímpics.
Mas també ha indicat que al llarg de la història recent, a Espanya ja han existit diversos models de finançament i no ha passat res: «El 1996 hi havia el model del País Basc; el de Navarra; el de les Canàries; el d'Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura; i el de Catalunya i la resta d'autonomies que ho van acceptar».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.