Dit això, ha afirmat que no li faltarà "determinació" perquè l'"èxit" de la Marca Espanya estigui "a l'altura del país que representa".
Rajoy ha fet aquestes manifestacions a la presa de possessió de l'Alt Comissionat per a la Marca Espanya, Carlos Espinosa de los Monteros, qui ha assenyalat que la imatge exterior de l'estat s'ha "deteriorat" en els últims anys i ha afegit que intentarà "recuperar-la".
A l'acte, que ha tingut lloc al Palau de la Moncloa, han assistit els ministres d'Exteriors, Defensa i Interior, José Manuel García Margallo, Pedro Morenés i Jorge Fernández Díaz, així com nombroses personalitats.
"La destralada aprofundirà la recessió balear"
L'opinió dels experts difereix un poc d'aquesta valoració. El paquet de mesures anunciat ahir pel president Mariano Rajoy suposa una nova destralada per a l’economia i les butxaques dels ciutadans. A les Balears, s’aprofundirà en la recessió, vaticinen. Fins i tot el president Bauzá admeté una “pèrdua de competitivitat” a les Illes.
El director del Centre de Recerca Econòmica de la UIB i Sa Nostra, Antoni Riera, augura una revisió a la baixa del creixement balear per a enguany. “Totes les mesures alimenten la recessió”, digué l’economista, des de la pujada d’imposts fins a les retallades salarials i prestacions socials (mirau el gràfic superior).
En aquests moments, el CRE preveu un creixement negatiu del -0,3% per a enguany, que probablement davallarà encara més a causa de les noves polítiques antidèficit que aprovarà demà el Govern central. I és que aquest ajust no és el primer que han de patir els ciutadans, que ja han hagut d’assumir les retallades de Zapatero i de l’Executiu de Bauzá. Els treballadors públics són dels més afectats per l’ajust anunciat ahir, però no els únics, ja que el nou pla tocarà de ple l’evolució de l’economia dels propers mesos.
“Es tracta d’un ajust molt sever que ens indica la magnitud del problema”, assenyalà el director del CRE. En aquest sentit, explicà que les mesures van dirigides a retallar el dèficit per aconseguir estabilitat pressupostària, una acció “necessària”. Això no obstant, “no basta per créixer ni per guanyar productivitat”. Per aquest motiu, Riera preveu un aprofundiment en la recessió a curt termini.
Increment de l’atur, menor poder adquisitiu de les famílies i augment de la pobresa són alguns dels efectes més immediats de les noves retallades estatals. A més, no es pot deixar de banda la pèrdua de productivitat que suposarà l’increment de l’IVA turístic, que passa del 8 al 10%. La Federació Hotelera de Mallorca manifestà que “es castiga el sector turístic”, perquè en poques setmanes s’han incrementat les taxes aèries i ara s’aplicarà una pujada de l’IVA. Per això, lamenta aquesta “penalització” a “l’únic” sector que està demostrant que pot generar i mantenir l’ocupació, tendència que “es romprà” amb l’increment de l’impost.
Conseqüències
De fet, segons un estudi de la FEHM, amb un augment de l’IVA turístic de dos punts, a les Balears es perdran 4.000 llocs de feina, es tancaran més de 100 empreses i es deixaran d’ingressar 336 milions d’euros. Segons el mateix informe, 320.000 turistes deixarien de viatjar a les Illes.
El director del CRE també es referí a les conseqüències més immediates de la pujada de l’IVA turístic i esmentà que un increment dels preus “no ajuda a guanyar competitivitat”. “El turisme és molt sensible als preus, ja que és un producte madur”, digué Antoni Riera, per la qual cosa l’encariment afectarà de manera negativa l’economia.
A més, l’expert indicà que amb aquest augment es grava la demanda externa, “l’única manera de sortir de la crisi en aquests moments”, atès que el consum intern “és molt dèbil”. Aquesta situació s’agreujarà encara més amb l’increment d’imposts i les noves reduccions salarials.
Tanmateix, algunes mesures “sí que van encaminades a millorar la competitivitat”, com la reducció de les cotitzacions socials. Riera, però, dubta que siguin suficients. Segons el seu parer, cal una reforma “profunda” de l’Administració i un “gest” d’Europa.
El director del CRE considera que el Banc Central Europeu (BCE) hauria de relaxar la seva política monetària per facilitar l’exportació de l’Estat. Així mateix, aposta per un “ampli consens” de polítics i agents econòmics i socials per trobar “la millor sortida” de la crisi.
25 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A "Un de tants": Estic d'acord amb molt del que dius, però definir CiU com a catalanista... ja ho val! xD Els fets són encaixistes a ultrança i de bons pagadors amb Madrid; el discurs i la política petita són el que hagin de ser per guanyar i poder repartir el pastís a la burgesia hispanocatalana, per qui fan feina tant PP com CiU, i davant qui s'agenolla també tot sovint el PSOE.
"Tornar allà on li pertoca"? Hem d'entendre amb això que el Sr. Rajoy i els seus companyons pensen que existeix un lloc que li pertoca a Espanya, per naturalesa? Un lloc que el destí li té reservat? Francament, és per espantar-se perquè estem en mans d'una gent realment molt i molt nècia i molt i molt perillosa. No vam depurar els franquistes i ara ocupen les institucions. i per majoria absoluta, cosa que aquests individus entenen com un xec en blanc que els legitimaria a fer qualsevol cosa (ja sabeu: “allò meu no es toca i allò teu és negociable”, dis-li sobirania, dis-li llengua, dis-li el que vulguis), fins i tot gosen defensar una mena de cop d'estat a la llatinoamericana, que és el que, a la pràctica, suposaria reduir el nombre d'escons, ja que, amb l'actual llei electoral, els facilitaria perpetuar-se en el poder (i d'una manera que una població desorientada i desinformada com la que, majoritàriament, constitueix la nostra societat, aplaudiria perquè la disfressarien d'austeritat, i és que tant de repetir que els polítics -sense distincions, perquè tots serien iguals- ens roben ja arribem al final del camí: fora polítics... i que ens governi una oligarquia). No sabeu tot el que està en joc. Ens juguem la mateixa llibertat. Com diria Albert Camus: són la pesta.
A Guillempr Perdona, però ningú no va demanar cap concert econòmic. Quan dic ningú vull dir ningú ni les forces d'esquerres ni les de dretes. Segons Jordi Pujol, l'únic que va treure el tema va ser en Macià Alavedra però potser que tots els altres li van dir "ara no toca". Els membres del PSUC, no depenien de cap partit castellà. Recorda que el PSUC si ha tingut els problemes que ha tingut amb el PCE ha estat justament per això, per no voler dependre'n i d'aquí va venir l'excissió que van patir amb la creació del PCC i posteriorment la fundació d'Iniciativa per Catalunya (el que va quedar del PSUC amb Nacionalistes d'Esquerra una excissió d'ERC). El PSC sí que tenia el seu referent a Madrid amb el PSOE malgrat en aquells moments, qui tenia més força era el sector més catalanista.
A un de tants. Perdona però el problema principal que hi ha a Catalunya es el fet de no tenir la clau de la caixa i aquest problema cal buscar-lo en els ponents de l'Estatut de Sau, majoritàriamnt d'esquerres i d'obediència castellana. Aquí tens les dades dels representants que van fer aquell malaït estatut al Parador de Sau ,Osona, que van ser: Macià Alavedra (CDC), Miquel Roca Junyent (CDC), Laureà López Rodó (AP), Eduardo Martín Toval (PSC), Josep Andreu Abelló (PSC), Josep Maria Triginer i Fernández (PSC), Josep Benet (independent pel PSUC), Felip Solé Sabarís (PSC), Jaume Sobrequés (Independent pel PSC), Josep Subirats (PSC), Josep Sendra i Navarro (CDC), Jordi Solé Tura (PSUC), Josep Solé Barberà (PSUC), Dolors Calvet i Puig (PSUC), Josep Verde Aldea (PSC), Marcel·lí Moreta (UCD), Anton Cañellas (CC-UCD), Joaquim Arana (ERC), Manuel de Sárraga Gómez (UCD) i Carles Güell de Sentmenat (CC-UCD). Has vist que nomès 4 representants eren d'obediència catalana 3 de CDC i 1 d'ERC i la resta depenien de partits castellans? Si per casualitat en lloc de guanyar les prmeres eleccions al Parlament de Catalunya Pujol haguès estat Reventós avui Catalunya seria pitjor que València, Un exemple, sabies que en Raimon Obiols Psoe-psc, volia TV3 vil lingüe? això de Vi lingüe no es cap error ortogràfic.
A Patriotes Associats al Pincipat, l'única diferència entre CiU i el PP és que el primer és catalanista i el segon espanyolista però en tot el demés són iguals. La demostració la tenim quan a Madrid, CiU dóna suport a totes les polítiques econòmiques que presenta el PP i a Catalunya, el PPC dóna sduport a totes les polítiques econòmiques que presenta CiU. Lo del Pacte Fiscal que demana CiU no és res més que una cortina de fum i donar les culpes a Madrid de les retallades que s'han duit a terme a Catalunya. Penseu que CiU ha estat el pioner a tot l'estat de les retallades en educació i sanitat i també el pioner en les repressions al carrer per part dels Mossos d'Esquadra. Amb això no vull dir que no estic a favor del Pacte Fiscal tot al contrari ja que sempre he defensat l'estat federal i un concert econòmic, però a CiU ja li ha anat bé jugar amb aquesta estratègia de la no-definició, del sí però o d'aquella frase que es va posar de moda en el Polònia: sí però tot i que....
@Jaume. D'acord amb el que dius, però primer hauríem de resoldre aquesta altra guerra encoberta que hi ha entre la manera d'entendre la vida dels espanyolistes imperialistes, centralistes i els catalanistes pro-independència. Qualcú posa encara en dubte que als catalans ens aniria molt millor sols que sotmesos per aquesta guarda d'expoliadors incompetents?
Manllevo aquest comentari d'en Patriòtes Associats i li faig un petit afegit "Només una força política compromesa amb aquests interessos i dialogant amb els diferents sectors de la societat té possibilitats de fer-nos cobrar la consciència i l'autoestima col·lectiva que manca. I atenció, aquesta força política no pot limitar-se a pactar un govern amb un partit sucursalita espanyol -digueu-li psoE, digueu-li pp- a canvi de quatre cadires coixes (quotes de poder) perquè això ja s'ha fet i poc ha avançat tant el bé comú com el nacionalisme no espanyol en aquest territori." El meu petit comentari és, i si aquesta força té al principi poca força aleshores cal que seguin a l'oposició fins assolir en altres eleccions la majoria del Parlament. Moltes vegades es pot treballar millor la societat des de fora que dins del govern.
Tenim un gran problema i a partir d'ahir ha quedat ben palès: Espanya. A les Illes Balears en tenim un altre d'afegit: el PP amb en Joserra al capdavant
Aquesta és una guerra encoberta entre la manera d'entendra la vida del nord i del sud. Econòmicament, els que van bé són els del nord; però la vida és molt més que economia. El que no podem tolerar els països mediterranis és que els calvinistes del nord es carreguin 2000 anys de tradició i ens diguin com hem de viure. Si la seva política econòmica no ens serveix, mirem de trobar-na una altra; però de cap manera hem de comportar que ens tractin i ens sancionin com a països que han perdut una guerra.
Si fóssim independents podríem començar de zero, amb una Constitució que tots els ciutadans hauríem d'aprovar per referèndum i aquesta vegada no ens deixaríem prendre el pèl com passà amb la de la transició. Hauríem d'exigir una Llei electoral que no perpetuï el bipartidisme. I tendríem moltes menys institucions i gent per mantenir. Els nostres doblers es quedarien a ca nostra i ja no hi hauria dèficit fiscal negatiu. L'amenaça de boicot d'Espanya no tendria gaire efecte, en tot cas a llarg termini: primer, perquè les empreses cerquen el millor en qualitat i preu i es passen pel forro les banderes; segon, perquè hi ha un mercat internacional al qual hauríem de començar a dirigir tots els nostres esforços. S'hauria d'invertir molt més en I&D i no centrar-se en un sol sector. I sí, segurament els polítics acabarien caient en la corrupció, però almenys no serien tan nombrosos i a més no hauríem de mantenir el Senat ni la Monarquia. Ningú no ens impediria de viure en la nostra llengua i no hi hauria guàrdies civils "chulo playa" agredint-nos per no parlar foraster. TOT són avantatges.