La sentència de l'alt tribunal, que és ferma, rebaixa en tres anys i mig la que li va imposar l'Audiència Nacional el 16 de setembre de 2011, que el va condemnar a deu anys de presó com a dirigent de l'organització terrorista ETA.
Otegi roman a presó des del 16 d'octubre de 2009, quan el llavors jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón el va empresonar després de l'operació policial que va permetre desarticular una estructura que les Forces de Seguretat van denominar 'Bateragune' i que estava tractant de reconstruir la il·legal Batasuna.
Inhabilitació
Segons les esmentades fonts jurídiques, l'exportaveu de la formació abertzale no es podrà presentar a les eleccions basques fins el 2022, ja que la sentència del Suprem confirma la inhabilitació de sufragi passiu de deu anys imposada per l'Audiència Nacional, que l'impedeix presentar-se i ser elegit a uns comicis.
Encara que hagués estat absolt pel Suprem, Otegi no podria haver-se presentat a les eleccions basques de 2013, ja que estava inhabilitat fins a setembre de 2014 (per espai de set anys i tres mesos) en funció de la sentència que l'Audiència Nacional li va imposar el 27 d'abril de 2006 per participar en un homenatge a l'etarra José Miguel Beñaran, 'Argala'.
La sentència per l'homenatge a 'Argala', que li va imposar 15 mesos de presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme, va adquirir fermesa el 22 de juny de 2007, una vegada que la Sala Segona del Suprem va notificar la seva decisió de confirmar la sentència al tribunal que l'havia imposat, la Secció Tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional.
Com a resultat d'aquesta condemna Otegi va romandre a presó des del 8 juny de 2007, dia en què el Suprem va avançar la decisió de la seva resolució, fins al 30 d'agost de 2008, quan es va extingir la pena i va poder abandonar la presó de Martutene, a Sant Sebastià.
Pendent d'un altre procés
Tanmateix Otegi hauria de tornar a asseure's a la banqueta dels acusats en el marc del procés 35/02, en el qual s'investiga el finançament de la banda terrorista ETA a través de les 'herriko tavernes' de Batasuna. Fonts jurídiques, no obstant això, apunten que en ja estar condemnat per integració a l'organització terrorista se li hauria d'aplicar el principi de 'non bis in idem', que impedeix ser jutjat dues vegades pel mateix delicte.
El fiscal Vicente González Mota sol·licita que el líder abertzale i els dirigents Joseba Permach i Rufi Etxeberria siguin condemnats a penes de 12 anys de presó.
La condemna per Bateragune és la sisena que un tribunal imposa a Otegi des de 1989 i la tercera que modifica el Suprem, que en dos casos revocà les condemnes i va ordenar repetir els judicis que van acabar amb l'absolució del dirigent de l'esquerra abertzale.
La primera vegada que l'exportaveu de Batasuna va ser condemnat va ser el febrer de 1989, quan l'Audiència Nacional li va imposar sis anys de presó pel segrest el 1979 del directiu de Michelin Luís Abaitua.
L'abril de 2004 el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) el va condemnar a 15 mesos de presó per enaltiment del terrorisme, en intervenir en el funeral de la presumpta etarra Olaia Kastresana. Tanmateix, el Suprem va ordenar repetir el judici, que es va saldar el març de 2007 amb l'absolució d'Otegi després que la Fiscalia en retiràs l'acusació.
El gener de 2006 el Tribunal Suprem va revocar una sentència del TSJPV, que havia absolt Otegi d'un delicte d'injúries al Rei per anomenar-lo "cap dels torturadors", però el condemnà a un any de presó. Tanmateix, el març de 2011 el Tribunal d'Estrasburg va condemnar Espanya a indemnitzar amb 20.000 euros el dirigent abertzale per haver violat la seva llibertat d'expressió.
L'abril de 2006 l'Audiència Nacional li va imposar l'esmentada condemna de 15 mesos de presó per enaltir l'etarra José Miguel Beñaran, 'Argala', durant una acte que es va celebrar el desembre de 2003 en el municipi biscaí d'Arrigorriaga.
El gener de 2009 el TSJPV va arxivar la causa que va obrir contra Otegi, l'actual lehendakari, Patxi López (PSE), i el seu antecessor, Juan José Ibarretxe (el PNB), per reunir-se amb la il·legal Batasuna el 2006 i el 2007.
Altres dues absolucions
Així mateix, el març de 2010 l'Audiència Nacional va imposar dos anys de presó a l'exportaveu de Batasuna per participar en un homenatge a l'etarra José María Sagarduy, encara que l'alt tribunal va tornar a ordenar la repetició del judici, que es va saldar el juliol passat amb una nova sentència absolutòria.
El desembre de 2010 aquest mateix tribunal va absoldre Otegi i els també líders de Batasuna Joseba Alvarez i Joseba Permach per participar en el mitín d'Anoeta que es va celebrar el novembre de 2004 i en el qual ETA va presentar la seva "proposta democràtica" per als anys següents.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.