TW
3

Balears esdevé la Comunitat amb major taxa de criminalitat (nombre d'infraccions penals conegudes en relació amb la població total), amb un 66,9 per cent, cosa que suposa un 18,50 per cent més que la mitjana nacional (48,4 per cent), segons ha revelat aquest dimecres al Congrés el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Per primera vegada, el Govern ha ofert dades de criminalitat del conjunt de l'estat, incloent la informació del País Basc i de Catalunya, on les competències de seguretat ciutadana estan transferides. Això sí, encara no es recullen les dades de les policies locals.

En aquest context, el 2011 es va tenir notícia de 2.283.514 infraccions penals, la qual cosa implica una taxa de criminalitat del 48,4 per cent. Això suposa mig punt per sota de les dades de 2010, quan es va arribar al 48,9 per cent.

Per sobre d'aquesta mitjana se situa Ceuta i Melilla (76,4 i 63 per cent, respectivament), així com les comunitats de Balears (66,9%), Madrid (60,6%), Catalunya (60,3%) i País Valencià (55,6%). A l'altre extrem hi figuren Extremadura (28,6%), Astúries (27%) i Cantàbria (30,8%).

La taxa de criminalitat espanyola se situa per sota de la mitjana europea de 2009, l'última proporcionada per Eurostat. Aquesta taula l'encapçala Suècia amb 151,9 infraccions penals per mil habitants, i Bèlgica (97,1), mentre que la mitjana de la UE està en 64,9 i Espanya queda en 50 infraccions, amb només tres països amb menor taxa i tots també mediterranis: Itàlia, Portugal i Grècia.

Si sols s'analitzen els quatre indicadors principals (delictes contra la vida, contra el patrimoni, les faltes de lesions i de furt), el 2011 pujà fins a gairebé dos punts (1,9%): 1.667.906 infraccions l'any passat davant les 1.700.809 de 2010.

Experimentaren pujades els delictes contra la vida, la integritat i la llibertat de les persones, que passen de 132.646 infraccions conegudes a 136.907 (augment del 3,2 per cent), mentre que les faltes de lesions es queden pràcticament igual (de 94.781 a 94.920 infraccions). Per contra, baixen un 3,3% els delictes contra el patrimoni (de 832.312 a 804.573 infraccions) i els furts (de 641.070 a 631.506) en un 1,5%.

Cauen assassinats i robatoris

Més en concret, els homicidis dolosos i assassinats consumats han caigut un 3,5%, baixant de 401 el 2010 a 387 l'últim any. Aquest índex del 0,90 també està per sota de l'última mitjana europea, que el 2009 marcava l'1,22, i molt lluny de països com Finlàndia i Irlanda (2,18 i 2,07, respectivament).

Així mateix, mentre que els robatoris amb violència pugen un 3,9%, van baixar la resta de robatoris un 4,8%, les estrebades a la via pública (8,7%), els robatoris amb força a habitatges (9,7%) i les sostraccions de vehicles (9,9%).

Fora d'aquests quatre grups principals, la resta de faltes (danys, amenaces, coaccions, ordre públic i d'altres) pugen un 3,2% (de 596.675 a 615.608 infraccions conegudes).

Per contra, els delictes i faltes aclarits augmenten un 1,7%, passant de 420.772 a 427.996 casos resolts, la qual cosa situa la taxa d'esclariment en el 39,9 per cent, vuit dècimes per sobre del registrat el 2010.