L'alt tribunal posa fi així a l'últim procés que tenia pendent contra l'exjutge de l'Audiència Nacional, a qui recentment va condemnar a 11 anys d'inhabilitació per autoritzar la intervenció de les escoltes de la 'trama Gürtel'. El Suprem també va arxivar per prescripció la causa pels cobraments de la Universitat de Nova York.
El tribunal, presidit per Carlos Granados, ha donat a conèixer aquest dilluns la sentència, que té com a ponent el jutge Andrés Martínez Arrieta. La Sala enjuiciadora ha estat completada pels magistrats Perfecto Andrés Ibáñez, Julián Sánchez Melgar, José Ramón Soriano Soriano, José Manuel Maza Martín i Miguel Colmenero. Aquest últim va redactar la resolució en la qual es va condemnar Garzón a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del 'cas Gürtel'.
En aquest procediment, l'acusació popular, exercida pel sindicat Manos Limpias i l'associació Llibertat i Identitat, sol·licitaven que Garzón fos multat i inhabilitat per 20 anys, la màxima pena prevista en el Codi Penal per a aquest delicte. Al seu entendre, va vulnerar "a posta" la Llei d'Amnistia de 1977 en obrir una causa contra el franquisme.
Tant el fiscal Luis Navajas com el seu advocat defensor, Gonzalo Martínez-Fresneda, van demanar durant el judici la seva lliure absolució i l'arxivament del procediment. Entre altres qüestions, van al·ludir a la doctrina 'Botín', aplicada per primera vegada al president del Banc Santander i segons la qual l'obertura del judici no era procedent si actua en solitari l'acusació popular.
En la setena i última sessió del judici, el que fos titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 va aprofitar el torn d'última paraula per assegurar que la seva "consciència està tranquil·la perquè va prendre les decisions" que va creure "ajustades a Dret per perseguir, sancionar o castigar els crims massius" de desaparicions forçades i va actuar en defensa de les víctimes del "desemparament".
Aquesta causa oberta contra Garzón, conegut mundialment per la seva lluita contra ETA i l'obertura de causes de justícia universal, com la que va permetre la detenció a Londres de l'exdictador xilè Augusto Pinochet, ha aixecat una gran expectació internacional. Un grup d'observadors internacionals relacionats amb organitzacions de drets humans va assistir a la sala de vistes, mentre que a les portes del Suprem es van celebrar nombroses manifestacions de suport a Garzón al crit de "Justícia!" i "vergonya!".
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara convé que algun jutge comenci a investigar i es depurin les responsabilitats corresponents i que res no quedi impune, ni que sigui coneixent noms i llinatges dels culpables.