María Martín López i María del Pino Sosa, de 81 i 75 anys respectivament, han relatat aquest dimecres davant els set magistrats del Tribunal Suprem que jutgen Baltasar Garzón per investigar el franquisme, les dificultats a què es van enfrontar en la recerca dels seus familiars represaliats abans d'interposar denúncia pel succeït davant l'Audiència Nacional.
Les dues dones han estat les primeres testimonis en declarar en la vista en la qual el jutge suspès de l'Audiència Nacional s'enfronta a una pena de fins a 20 anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació que sol·licita per a ell el sindicat Manos Limpias. La Fiscalia no acusa en aquest procediment.
La primera en declarar ha estat María Martín, una dona enlutada i amb el cabell blanc que va tardar diversos minuts en accedir a la Sala a causa que havia de caminar molt a poc a poc i ajudada d'un caminador. Amb un fil de veu gairebé imperceptible, ha narrat que a la seva mare la van matar el 21 de setembre de 1936, quan ella comptava amb tot just 6 anys i dos mesos d'edat, i que sap on està enterrada, "aferrada al pont, en un eixamplament on després llançaren tres metres de terra per damunt."
Segons Martín, fins que va interposar la denúncia a l'Audiència Nacional cap Administració no havia fet "res" per ajudar-la a trobar la seva mare ni la resta d'assassinats del seu poble, Pedro Bernardo a Àvila, malgrat haver-se dirigit per carta a moltes, ha assegurat.
El mateix dia que van matar la seva progenitora -la dona no ha assenyalat qui ho havia fet-, també es van endur del seu poble a 27 homes i tres dones. "Només un home es va escapar, i no el van trobar".
Queixa de la defensa
Després de concloure aquest testimoni, el representant legal de Manos Limpias ha demanat la paraula per assenyalar que no entenia la presència d'aquests testimonis donat l'objecte del procediment que s'està veient davant aquesta Sala, que és la presumpta prevaricació comesa per Garzón. El president del tribunal, Carlos Granados, ha contestat de forma rotunda: "És el president el que determina les proves que són pertinents".
La segona testimoni, María del Pino Sosa, ha ratificat davant el tribunal que l'Associació per la Memòria Històrica d'Arucas (Gran Canària), que ella representa, va ser de les primeres que va presentar denúncia a l'Audiència Nacional el desembre de 2006. Aquesta agrupació va denunciar en l'esmentat moment més de 500 desaparicions, però se n'han anat sumant moltes més.
Sosa ha manifestat davant el tribunal que no va saber res del seu pare des que "se'l van endur", i que la seva mare mai no va voler acceptar la declaració de mort. "Se'l van endur viu i viu el reclamava", ha assenyalat, per afegir que "se'ls van endur de casa, els apalliçaren, els van tenir presos, es van endur el pa i la sal de les nostres cases".
A preguntes de l'advocat de Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, la testimoni ha recordat que, davant la tardança de Garzón en tramitar les seves denúncies, la seva associació va presentar una queixa el novembre de 2007 en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en la qual demanaven explicacions per aquestes delacions en relació amb els delictes de lesa humanitat denunciats.
Ha assenyalat que la seva associació va començar denunciant els fets en un jutjat de Las Palmas, encara que el cas va ser arxivat. "Reclamar era el meu deure", ha afirmat. En un moment de la seva declaració, l'advocat de Manos Limpias ha preguntat a aquesta testimoni si la seva associació rep ajuts públics, al que Sosa ha respost que no.
Després d'aquesta declaració, la vista s'ha interromput fins a les 12.30 hores, quan es reprendrà amb el testimoni del tercer testimoni previst per a avui, que és Ángel Rodríguez Gallardo, de l'Associació de Memòria de Ponteareas (Pontevedra).
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Exacte Elisa, han pegat un bon cop damunt del clau. Tots aquesta genteta repugnant que comentes, que van vestit amb corbata, ben vestida, perfum car, amb educació exquisita i pertanyen al club selecte dels intocables espanyols (polítics-empresaris-banquers-noblesa-clero), són jutjats per petits casos sense importància que, en emetre's la sentencia, o ja han prescrit o son comdemants a penes ridícules. En canvi, totes les víctimes (els assassinats i els vius represaliats) de la guerra civil 1936-39 i la posterior carnisseria den Franco 1939-1975 a hores d'ara continuen enterrades il·legalement, sense reparació del mal ocasionat, amb condemnes en vigor (no han estat anul·lades mai), sense dret a coneixer on són ni la veritat i no podent d'enterrar-los d'una manera digna. Això és l'España real: els neofeixistes moren al llit i menstrestant els republicans hem de callar (quiet i no et moguis) i suportar tenir les victimes enterrades com a cans dins clot o una vorera, o a fosses comuns i pous.
Matas, Urdangarín i infanta, Fabra, Camps, Munar... No estic d'acord amb tot el que ha dit o fet en Garzón, però amb això té tota la raó. És una vergonya que es facin homenatges a un feixista com en Fraga que va ser còmplice d'assassinats polítics i que el jutge que investiga aquests crims sigui acusat. Això és tan surrealista que només pot passar a Espanya, un estat on no s'ha superat encara la dictadura franquista, només se l'ha reciclada perquè sembli una democràcia.
És incorrecte xerrar de "crimenes del franquismo" abans, com a mínim, de la pressa de possessió d´en Franco com a cap del exèrcit nacional a l´octubre del 36. Aquests crims a que es refereix la notícia varen esser comesos per falangistes o assimilats sense cap tipus de control ni ordre. Per la mateixa regla de tres s´hauria de jutjar a n´Azaña per les "sacas" del guàrdies d´assalt republicans o les "chekas" de Madrid.
El Juez Prevaricador debió localizar a los herederos de Andrés Nin para que testimoniaran a su favor.
Jo crec que la justícia espanyola és pitjor que moltes del tercer mon: fins i tot a països del centre i de Sud-amèrica es processen els antics dictadors i assassins.
Això és la justícia AFRICANA que gaudim a l'estat espanyol, europeu, democràtic i que pertany a la UE... Els defensors del drets humans i les víctimes del carnisser Paco Franco a la banqueta dels acusats i la Falange i els neofeixistes a la barra acusadora. Visca esjcpanya!