De fet, Trillo va estar a mitjan gener uns dies a Londres realitzant un curs intensiu per millorar i recuperar el seu anglès. Amb aquesta decisió, Rajoy enviarà a l'ambaixada espanyola a Washington a un pes pesant, ja que Trillo a més de president del Congrés, també ha estat ministre de Defensa i una persona de confiança del líder del PP durant les dues últimes legislatures en l'oposició.
Trillo substituirà el diplomàtic Jorge Dezcallar, nomenat per l'anterior Govern socialista el juliol de 2008. Dezcallar també va ocupar càrrecs importants amb l'Executiu de José María Aznar, que el va anomenar ambaixador al Marroc i després el va situar al capdavant dels serveis secrets espanyols.
Es tracta del primer polític que l'actual Govern col·loca a una ambaixada. El ministre d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, es va comprometre tot just assumir el càrrec a reservar les Ambaixades als diplomàtics, encara que va avisar que hi podria haver alguna excepció. En aquest cas, va assenyalar, es tractaria de "persones extraordinàries en circumstàncies extraordinàries".
Des de l'arribada de la democràcia, la legació espanyola als EUA ha estat majoritàriament dirigida per diplomàtics, amb sols dues excepcions, a les quals ara s'afegeix Federico Trillo.
El primer ambaixador de l'Espanya democràtica a Washington va ser el polític i empresari José Lladó Fernández Urrutia, fundador de la companyia d'enginyeria Técnicas Reunidas.
L'altra excepció va ser el nomenament de l'acadèmic Julián Santamaría Ossorio el 1987 pel Govern de Felipe González, que premiava així els seus quatre anys al capdavant del Centre d'Investigacions Sociològiques.
Un dilatat currículum
Federico Trillo té una llarga trajectòria en la política espanyola. Va ser ministre de Defensa en la segona legislatura de José María Aznar, després d'haver ocupat la presidència de la Cambra Baixa en la primera. Llicenciat i doctor en Dret, va ingressar com a número u de la seva promoció al cos jurídic de l'Armada el 1974.
Després d'aprovar l'oposició al cos de lletrats del Consell d'Estat el 1979, va entrar uns anys després al gabinet jurídic de Coalició Popular, que dirigia Manuel Fraga i des d'on va participar en la reestructuració del partit cap al Partit Popular, d'on és membre de l'Executiva Nacional des de 1986.
El 1989 es va retirar com a comandant per dedicar-se en exclusiva a la política en obtenir la seva primera acta de diputat per la província d'Alacant. Des de llavors i fins 1996 va ocupar la vicepresidència de la mesa del Congrés dels Diputats.
Entre 1991 a 1996 va ser portaveu de Justícia del grup popular i comissionat davant el Tribunal Constitucional fins al seu nomenament com a president del Congrés, càrrec que va mantenir fins al final de la primera legislatura d'Aznar.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els militars el reorden molt .. Bon Viatge i a veure que defensa per terres americanes.
viva HonDUUUras !!! http://www.youtube.com/watch?v=wy5lSeww9NE
A aquest Jorge un dia el vaig veure per televisió, en un programa en català, on li feren una pregunta. Contestà en castellà dient que en mallorquí no li anava gaire llis. I això un diplomàtic que se suposa ha de dominar llengües. Idò aquest no domina la llengua dels seus avantpassats. Supòs que sí domina la dels avantpassats d'altres. Un altre dia el vaig sentir en català i, si fa no fa, se'n desfeia. En el PP no faria mal paper.
Amb curset intensiu d'anglès inclòs, valga'm deu. Quina casta de representants pul·lulen pel món, es ben normal que no ens tenguin en compte. A Hondures l'haurien d'haver destinat.