El passat 2 de setembre va anunciar que no repetiria com a senador ni aniria en les llistes del PP de les eleccions del 20 de novembre després de 60 anys dedicats a la política en actiu.
L'empitjorament de la seva salut li va impedir assistir al ple celebrat el passat setembre a la Cambra Alta en la qual es va debatre la reforma de la Constitució que fixava un sostre a la despesa pública de les administracions. Fraga va ser ponent i 'pare fundador' de la Carta Magna de 1978.
Després d'una operació de maluc el passat mes d'abril, conseqüència d'una caiguda domèstica, el seu estat de salut era delicat i l'exsenador es desplaçava en cadira de rodes i seguia l'actualitat política des del seu domicili madrileny.
Manuel Fraga va començar la seva carrera política el 1951 arribant a ser ministre d'Informació i Turisme i ambaixador al Regne Unit. També va ser vicepresident i ministre de governació en el primer govern sota regnat de Joan Carles I, presidit per Carlos Arias Navarro.
El 1976 va fundar Aliança Popular i va col·laborar a la redacció de la Constitució Espanyola. Anys després, el 1989, refongué AP que passà a ser Partit Popular i del que es faria càrrec José María Aznar, que va ser designat candidat a la presidència del Govern.
Manuel Fraga va presidir la Xunta de Galícia des de 1990 fins a 2005. Des de 1990 era president honorífic del Partit Popular i des de 2006 senador designat pel Parlament gallec.
18 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Clar que sí, "1972" ets tot un exemple del que tu mateix prediques qualificant a S. Carrillo "d'assassí" però santificant al bo d'en Fraga. Tots dos tenen ses mans ben tacades de sang. El problema és que sa teva estimada Espanya permet que personatges com aquests segueixin sa vida política tan tranquils enlloc d'obrir una investigació, sempre en nom de la "Transició" que ens ha conduit a la "fabulosa" "democràcia" actual. La gent com tu sou els culpables que tot estigui fet una merda.
"¡Hay que decir español y no castellano! El español es la lengua de todos. Se ha transformado ya en la lengua de España (…) Haré todo lo posible para evitar que se destruya la unidad nacional. Porque Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario; y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger el fusil de nuevo. Por consiguiente, ya saben ustedes a qué atenerse, y aquí tengo el mosquetón para volverlo a utilizar”.
En Fraga també va signar penes de mort. Convé que ho recordem tots i, sobretot, aquests que el volen fer sant.
Estimat "solleric" la ignorància és el pitjor dels defectes. No sé quats d´anys tens, però si ets massa jove sempre pots anar a la biblio. El senyor Fraga, malgrat haver estat ministre amb en Franco, ha estat una de les peçes claus que ha permés una transició pacífica cap a la democràcia que disfrutam ara. Va fer reconduïr la dreta més radical cap a la moderació evitant, probablement un sagnant cop d´estat de la milicia dretana més radical. No ho dic jo, ni tan sols Rajoy; fins i tot ,en saber la notícia, ho ha dit el mateix assassí Carrillo. Antes de dir animalades, llegeix un poquet. Malgrat tot això i parlant de persones, fora idees polítiques, qualsevol persona que s´en alegri de la mort d´una altra, sigui qui sigui, es més despreciable que el pitjor dels assassins.
Mai no m'havia sabut tant de greu no ser creient. Si fos catòlica almenys em consolaria de pensar que aquest personatge es passaria l'eternitat cremant a l'infern, ja que en aquesta vida els seus crims de guerra han quedat impunes i a més se l'ha tractat amb tots els honors. Això, que és impensable en qualsevol país civilitzat del món, demostra que la transició va ser una farsa i que Espanya no és més que una monarquia corrupta i bananera on el feixisme encara és ben viu. El meu respecte és per a les víctimes del dictador, mai pels seus botxins. Ser mort no esborra els crims comesos.
fraga ha estat un personatge nefast, un servidor de la dictadura franquista. el franquisme i el fraguisme encara l´estém pagant ara. recordem els lamentables fets de vitoria, al pais basc. la calle es mia. fraga sempre prepotent. el rei del mambo, spain is different. i la transició no va ser modélica, va ser un pacte i no va haver-hi ruptura. ara estém en un franquisme reformat.espanya no vanvia i es anti-autonomies. així de clar.
Un altre fatxa que mor al llit. Adéu a un neofeixista, adorador del franquisme, giracasaques, censurador, torturador i genocida de ciutadans espanyols (Grimau, monte Jurra, obrers de Vitòria). Amic dels hotelers poderosos ultres de l'illa i promotor del turisme massiu de merda que tenim a l'estat espanyol. Gràcies a aprofitats com ell, en enfonsar-se l'intent de continuar el franquisme per via democràtica (UCD), va obrir el seu partit claveguera AP (refugi de criminals de guerra) a la púrria de les restes de la dictadura feixista, que perviuen a hores d'ara, transvestits d'entorn pseudodemocràtic en forma de PP i que hem d'aguantar cada dia. Mal t'en vagis a l'infern com el teu admirat Paco "el carnisser".
Dice el refran castellano, lleno de sabiduria, que "a cada cerdo le llega su sanmartín"...
M.J. Jo també, i vull recordar que per mor d´aquest senyor, ara tenim aquest turisme barat i depredador de paissatges. Abans venia a Mallorca gent d´alta societat, que després continuava cap a sa Costa Blava francesa, però per promocionar sa Costa del Sol, vàren desviar aquest turisme cap andalussia, i a canvi ens va dur alemanys i anglesos pobres, gats, i sense educació. Això ho pagará a la propera re-encarnació, o amb el Purgatori, o cangant-nos en la seva memòria, o tot alhora.
Diuen que afirmà que abans de legalitzar la ikurrinya (bandera d'Euskalherria) haurien de passar per sobre del seu cadàver i que legalitzar el PCE seria com fer un cop d'estat. Molt demòcrata, ell. Ara tot el que sent per la ràdio són lloances, però em pens que, especialment a Vitòria, hi ha famílies que no tenen un bon record d'ell (escoltau "Campanades a mort", de LLuís Llach).