Segons ha indicat Gerry Adams en unes declaracions a l'emissora Rac 1, Arnaldo Otegi, que es troba a presó, "ja està compromès en el procés de pau d'Euskadi i, per tant, hauria de poder incorporar-se el més aviat possible a les converses".
El president del Sinn Fein, que va ser empresonat en diverses ocasions per la justícia britànica entre els anys 1972 a 1978 acusat de pertànyer i col·laborar amb l'IRA, va tenir una intervenció decisiva en la consecució de l'acord de pau de Belfast el 1998, conegut també com a Acord del Divendres Sant.
"El meu punt de vista -ha afirmat Adams- és que Otegi ha donat passos importants per aconseguir la pau a Euskadi i no estaríem en l'actual situació sense els seus esforços i els d'altres persones".
Revisió de sentències i causes
S'ha mostrat partidari, en aquest sentit, que el Tribunal Suprem revisi les sentències i les causes judicials que afecten a Arnaldo Otegi, i ha advertit que, encara que cada país és diferent, un procés de pau "és lent" i, en el cas concret de l'IRA, va durar diverses dècades i encara hi ha parts que falten per implementar a l'acord".
També ha considerat que l'acostament dels presos d'ETA a presons del País Basc ha de ser un "gest mínim" imprescindible, sobretot "en consideració als seus familiars, que són els que sofreixen més les conseqüències de l'allunyament."
Després d'apuntar que han de ser les víctimes o els seus familiars que decideixin que volen participar també en el procés de pau, ha considerat que "cal construir la confiança a través del diàleg" entre les diverses parts.
Segons Gerry Adams, que va participar en la conferència celebrada aquest mes al País Basc prèvia a l'anunci d'ETA de l'abandonament definitiu de la lluita armada, a ell no li correspon dir si ETA ha de demanar perdó a les víctimes i en quin moment ha de fer-ho.
"El que sí puc dir és que estic content que els militants d'ETA hagin donat aquest pas, però la decisió de demanar perdó els correspon a ells", ha assenyalat.
En qualsevol cas, ha recalcat, "la pau no es pot aconseguir en un dia, és un procés", i ha dit ser un ferm partidari que totes les nacions sense Estat "puguin exercir el dret d'autodeterminació, perquè la gent té dret a decidir sobre el futur del seu país".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.