Iñigo Urkullu i Patxi López, durant la reunió mantinguda ahir a la Presidència del Govern basc. | VINCENT WEST

TW
0

Iñigo Urkullu, president del PNB, plantejà ahir la conveniència de la derogació de l'actual Llei de partits i l'execució d'una política penitenciària "flexible" per avançar en el procés final de la violència i de normalització política a Euskadi. Urkullu féu aquestes declaracions després de reunir-se durant una hora amb el lehendakari, Patxi López, dins la ronda de contactes amb les formacions polítiques per analitzar l'escenari obert un cop ETA ha anunciat la cessació de l'activitat violenta.

En una compareixença posterior davant els mitjans, Urkullu parlà també de la importància de mantenir les polítiques institucionals a favor de les víctimes del terrorisme i considerà "urgent" que l'esquerra abertzale "es comprometi al reconeixement de les víctimes i del dany causat". Així mateix, convidà el lehendakari que faci una "reflexió" sobre la fórmula perquè totes les sensibilitats ideològiques i polítiques siguin presents a totes les institucions i, en aquest sentit, li proposà que analitzi la possibilitat d'un avançament de les eleccions al Parlament Basc.

Urkullu assenyalà que, una vegada complit el primer punt de la declaració de la Conferència Internacional de Sant Sebastià, duita a terme fa una setmana, amb la cessació definitiva de l'activitat d'ETA, la proposta del PNB és "donar continuïtat" a les següents resolucions. Així, advocà perquè hi hagi una derogació de l'actual Llei de partits, una revisió de la legislació penal, en concret de la doctrina Parot, i demanà una política penitenciària "flexible" per aplicar als presos d'ETA els beneficis penitenciaris de la resta de reclusos i el final de la política d'"allunyament".

Així mateix, defensà una política penitenciària "dinàmica de reinserció" i, preguntat sobre si aposta per la concessió d'indults a determinats presos, Urkullu es limità a dir que tampoc no ha de caure en l'"error de la desmemòria". Urkullu exigí, a més, la legalització de Sortu, sobre la qual està pendent una resolució del Tribunal Constitucional, perquè aquest partit sigui la representació de l'esquerra abertzale. Per part seva, la Presidència del Govern basc féu públic un comunicat en el qual informà que López traslladà a Urkullu la voluntat de col·laborar amb l'Executiu espanyol que hi hagi després dels comicis del 20-N en la resolució dels "problemes que el terrorisme ha generat".

Rajoy diu que "no hi ha res a negociar" amb ETA

Mariano Rajoy, president del PP, negà ahir que tingui un full de ruta sobre el futur d'ETA o hagi parlat amb el Govern actual de l'estratègia a seguir si guanya les eleccions, ja que amb l'organització terrorista "no hi ha res a negociar" i només importa el compliment de l'estat de dret. Així s'expressà el líder dels populars durant una entrevista a la Cadena Cope, tres dies després que l'organització terrorista anunciàs que abandona definitivament l'actuació armada i instàs els governs espanyol i francès a negociar algunes qüestions pendents, com podria ser la situació dels presos etarres. Rajoy no parlà d'aspectes concrets sobre allò que podria negociar-se, ja que per ell el que s'ha de "deixar clar" és que "amb ETA no hi ha res a negociar". A parer seu, els partits, i tothom en general, han de traslladar "un missatge nítid i entenedor", i aquest és que "aquí hi ha un estat de dret, per sobre del qual no hi ha ningú".