Camps, que va dimitir el passat 20 de juliol de la presidència de la Generalitat després d'haver estat processat per l'anomenada "causa dels vestits" del cas Gürtel, en la qual està acusat d'un presumpte delicte continuat de suborn passiu impropi, es convertirà el pròxim 12 de desembre en el primer expresident del Govern valencià jutjat per un presumpte delicte.
Va ser el 6 de febrer de 2009 quan dos funcionaris de Justícia es van personar a la Conselleria de Turisme per reclamar l'expedient de l'expositor de la Comunitat Valenciana a Fitur, adjudicat a Orange Market, el responsable del qual a València, Álvaro Pérez (conegut com "El Bigotis"), va ser detingut tres dies després per la seva presumpta implicació en la xarxa de corrupció.
El 19 de febrer, dos diaris van publicar que la Fiscalia Anticorrupció implicava Camps en la trama de corrupció, a causa d'una frase d'una d'imputada que al·ludia al pagament de 30.000 euros en vestits per a ell, cosa que l'expresident va desmentir en una compareixença d'urgència al costat de tot el seu Govern.
Menys d'un mes després, el 5 de març, Garzón va enviar la branca valenciana del cas Gürtel al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) davant l'existència d'indicis contra Camps i contra el llavors secretari del PPCV, Ricardo Costa, l'exvicepresident del Consell Víctor Camps i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme Rafael Betoret.
El 21 d'abril, el TSJCV es va declarar competent per investigar els fets que afectaven Camps -a qui Garzón acusava d'adquirir vestits per 12.783 euros pagats per Orange Market a canvi d'atorgar adjudicacions a aquesta societat- i els altres tres dirigents valencians.
Una de les fites en aquest cas el 2009 va ser la declaració com imputat de Camps, que va comparèixer davant del magistrat instructor del cas, José Flors, el 20 de maig.
El juliol, Flors va dictar acte de processament contra els imputats en considerar que existien indicis d'un delicte de suborn passiu impropi.
Camps i la resta d'implicats van recórrer aquesta decisió i l'agost, la Sala Civil i Penal del TSJCV, encapçalada llavors per Juan Luis de la Rúa, a qui Camps havia considerat públicament "més que un amic", va ordenar el sobreseïment lliure de la causa.
L'escrit d'arxiu, que va comptar amb un vot particular d'un dels magistrat en contra, va considerar que el delicte de suborn passiu es donava quan hi havia una contraprestació als regals rebuts (en aquest cas concessions públiques), interpretació que fou recorreguda pel Ministeri Fiscal i el PSPV davant del Suprem.
L'octubre, l'aixecament parcial del secret de sumari va revelar detalls dels estrets vincles que els principals membres de la trama corrupta mantenien amb dirigents del PP i va donar sospites sobre el finançament del partit.
Un mes després, el PSPV es va querellar contra la direcció del PPCV i quatre constructores per diversos delictes, que el TSJCV va rebutjar assumir el febrer de 2010 per evitar duplicitats malgrat veure indicis de delicte.
L'abril, el Suprem va admetre els recursos contra l'arxiu del cas a València, i el Tribunal Superior de Justícia madrileny va acceptar la personació del PSPV com a acusació particular.
El 12 de maig, el Suprem va ordenar al TSJCV reobrir la part valenciana del cas, en interpretar que perquè hi hagi suborn passiu impropi n'hi ha prou amb l'acceptació d'un regal lliurat en consideració al càrrec.
El gener de 2011, Flors va dictar una providència perquè les parts personades en la investigació d'un possible delicte de suborn passiu impropi presentassin les seves conclusions, pas previ per obrir judici oral o arxivar la causa.
La Fiscalia Anticorrupció va demanar 41.250 euros de multa a Camps per un delicte de suborn, mentre l'acusació particular, exercida pel PSPV, va elevar la petició a tres anys de presó i vuit d'inhabilitació, a més d'una multa de 46.000 euros, i la defensa va demanar el sobreseïment de la causa.
L'abril, Anticorrupció va considerar que el TSJCV era competent per investigar una presumpta trama de finançament irregular del PPCV relacionat amb la xarxa "Gürtel", que s'hauria d'unir a la causa per suborn impropi que afecta membres del Govern autonòmic.
El maig, el TSJCV va assumir investigar un possible delicte electoral del PPCV en els comicis municipals i autonòmics de 2007 i de falsedat documental en les generals de 2008, i si la Generalitat va prevaricar i va cometre suborn en contractes amb Orange Market.
Un mes després, el Tribunal valencià va rebutjar la inclusió de Camps en la causa per presumpte finançament il·legal del PP, i va confirmar la implicació de l'exvicepresident Vicente Rambla i de l'expresidenta de Les Corts Milagrosa Martínez.
El 5 de juliol va rebutjar acumular les causes "dels vestits" i del finançament del PPCV, i el 12 de juliol es va celebrar la vista prèvia per resoldre si era procedent l'obertura de judici oral, en la qual les parts van mantenir les seves peticions.
El 15 de juliol, Flors va decidir obrir aquest judici per un delicte continuat de suborn passiu impropi davant d'un tribunal popular, en apreciar indicis de què la xarxa corrupta suposadament pagà unes peces de vestir adquirides per l'expresident i la resta d'imputats.
Dos d'ells, Camps i Betoret, van acabar acceptant la seva culpabilitat i van ser condemnats a pagar la multa més alta prevista per a aquest delicte: 9.600 euros.
El successor de Camps, Alberto Fabra, que també l'ha rellevat al capdavant del PPCV, s'ha compromès amb l'oposició a què la Generalitat facilitarà als grups tota la documentació que sol·licitin sobre els contractes entre aquesta Administració i les empreses relacionades amb la xarxa Gürtel.
Camps manté el seu escó a Les Corts i, a més, ha entrat a formar part del Consell Jurídic Consultiu, com preveu l'estatut d'expresidents del Consell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.