Els presos d'ETA s'impliquen amb el procés de pau

Els presos d'ETA escenificaren ahir l'adhesió a l'Acord de Gernika en un acte que es dugué a terme al teatre Lizeo de la localitat biscaïna de Gernika, en el qual varen prendre part 26 antics interns de l'organització terrorista.
L'acord fou subscrit formalment pels expresos Gloria Rekarte i Jon Aguirre Aguiriano. Aquest darrer, de 69 anys, sortí de la presó el 3 de maig, després d'haver-hi complert 30 anys per assassinat. En el transcurs de l'acte, els signants de l'acord donaren a conèixer una declaració, que fou llegida per la tinent de batle de la localitat guipuscoana d'Aretxabaleta, Lore Martínez (Bildu), en la qual advertiren que l'actitud de "supèrbia" de l'Estat és "el major perill" que té el procés de pau.

En el document s'analitzen els esdeveniments que han tingut lloc des de la firma del pacte, fa un any, i s'hi destaca la passa "positiva i de gran valor" feta per ETA, "una de les expressions més violentes del conflicte", després de declarar un alto el foc que "ha possibilitat que el procés s'activi".Per contra, el col·lectiu de presos d'ETA es mostraren crítics amb l'actitud d'"altres agents implicats en el conflicte", en al·lusió a les institucions de l'Estat, que sembla que no tenen "interioritzada la pau sense vencedors ni vençuts". Li retreuen el "creixement de la repressió", l'absència de novetats en política penitenciària, l'alt nombre d'arrests, les "tortures", els "judicis polítics", la "il·legalització" de Sortu i les polítiques "contra" el basc. Tot plegat ho consideren "guiat per la supèrbia, que no cerca més que oferir la imatge de victòria, allunyant-nos de la solució justa" i que ara mateix és "el major perill que té el procés de pau".

Voluntat d'actuar

Els signants del compromís donaren a conèixer, a més, un pla d'actuació per a l'any que ve, l'objectiu del qual és "la socialització del procés de pau i normalització en la qual ens trobam". El procés per a la recerca d'una solució al "conflicte" basc, segons els signants, s'ha d'assentar en quatre bases: ha de ser "integral" per donar resposta "a tots els aspectes del conflicte","democràtica", sense "perdedors ni vençuts" i "dialogada". En aquest marc, es fixen objectius principals: millorar la situació dels "presos polítics" amb mesures com l'abandonament de la "doctrina Parot" i els trasllats a presons basques; la "legalització de les opcions polítiques", la "paralització dels judicis polítics i persecucions" i el "reconeixement de totes les víctimes".