La Justícia del segle XXI

Francisco Caamaño, ministre de Justícia, presentà ahir al Consell de Ministres la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que introdueix canvis radicals en una jurisdicció penal vuitcentista amb la pretensió de fer un pas endavant en el camí de les garanties processals. Les novetats principals, que es recullen en dos avantprojectes de llei, impliquen atorgar al fiscal, i no al jutge com fins ara, la direcció de la investigació en el procés penal, si bé es reforça la posició dels jutges com a garants del procés, atès que hi caldran un jutge de garanties, un altre de control en l'audiència preliminar i un altre que jutjarà durant la vista. La reforma inclou altres claus que corregeixen el text anterior, del 1882:

• El fiscal investigador:
La instrucció serà responsabilitat del Ministeri Públic, de qui depèn la Policia Judicial, sempre sota el control del jutge, que actuarà com a garant dels drets dels processats. El fiscal iniciarà la investigació mitjançant un decret i podrà tenir a càrrec seu un equip de fiscals en causes complexes i decidir l'arxivament del procediment si no hi ha indicis de delicte.

• Ja no hi haurà "imputats":
Se substitueix la figura de l'imputat per la d'"investigat", que podrà entrevistar-se amb el seu misser abans i després de declarar davant la Policia. Es regula el seu dret a un intèrpret i a conèixer tots els càrrecs i l'expedient íntegre de la causa oberta. El fiscal serà qui informi els mitjans de comunicació sobre el procés d'investigació, sense facilitar la identitat ni la imatge de l'investigat durant la fase d'instrucció.

• La instrucció:
Es limita temporalment a un any, llevat dels casos de terrorisme i crim organitzat, per als quals es podrà ampliar per evitar investigacions indefinides. Es vol posar fi a les anomenades "penes de telenotícies".

•Els drets dels detinguts:
S'hi especifiquen les causes de detenció, que no es prolongarà més enllà d'allò imprescindible, tret dels casos de terrorisme. El jutge ha de regularitzar la situació de l'arrestat en el termini de 72 hores o autoritzar la pròrroga de la detenció. La presó incomunicada just es decretarà per determinats delictes, com ara homicidi, detenció il·legal i segrest.

• Inspeccions corporals:
Les inspeccions, escorcolls, inspecció de roba i anàlisi de l'ADN queden regulats per garantir el dret a la intimitat. Es requereix una autorització del jutge de garanties per obtenir mostres biològiques de l'investigat sense consentiment seu. Es regulen també les entrades i escorcolls i la figura de l'"agent encobert", que actuarà amb autorització judicial.

•L'estatut de la víctima:
Per primera vegada s'incorpora una definició expressa de "víctima" en el procés penal i es garantirà que no hi hagi una confrontació visual amb l'acusat. Tindran dret a rebre informació, a personar-s'hi com a acusació particular i a ser protegides si és necessari. No es podrà difondre la identitat de les víctimes ni dels testimonis menors d'edat.

•Intercepció:
La intercepció de comunicacions només serà possible, prèvia autorització del jutge, per a delictes greus. Es prohibeix tota intervenció de les converses amb el misser encarregat de la defensa, llevat que hi hagi indicis delictius, i els enregistraments es destruiran un cop acabat el procés.

•L'acusació popular:
S'hi posen límits tant subjectius, que prohibiran exercir-la a les administracions públiques, partits polítics i sindicats; com també objectius, que suposaran que l'acusador popular no podrà actuar respecte de delictes privats semipúblics o de faltes, ni tampoc en els casos dels quals s'hagi demanat el sobreseïment.

•El judici oral:
El judici ja no començarà amb l'interrogatori del processat, que passarà a asseure's devora el seu lletrat, sinó que serà l'acusació qui haurà de demostrar les seves tesis i no solament contradir allò que l'acusat sosté. Hi podrà haver "interrogatoris creuats" o acaraments entre testimonis.