Els crims de Franco, a debat al Congrés

L'Estat espanyol rememorà ahir el 75è aniversari de l'inici de la cruenta Guerra Civil que va viure entre el 17 de juliol de 1936 i l'1 d'abril de 1939. Foren tres anys que donaren pas a l'obscura etapa de la dictadura franquista i que originaren interrogants, polèmiques i ferides que encara no s'han tancat. Per aquest motiu, el ple del Congrés debat avui, de la mà del Bloc Nacionalista Galego (BNG), una iniciativa parlamentària que demana modificar la Llei d'amnistia de 1977 a fi d'obrir la porta a una possible investigació judicial dels crims del franquisme.

Es tracta d'una proposició de llei firmada pel BNG en la qual es recorda que, encara que l'esmentada llei pretenia aplicar-se a persones perseguides o condemnades pel franquisme per haver defensat la democràcia, després s'imposà una interpretació de la norma ben diferent. Una interpretació, subratlla el BNG, "que ha servit de coartada" per no perseguir els crims i violacions de drets fonamentals emparats pel règim franquista.

S'exclou així l'aplicació de la normativa internacional sobre drets humans als crims de lesa humanitat "emparats per la dictadura franquista" i contradiu l'"evolució doctrinal", sempre segons el BNG, que propugna l'aplicació universal de la normativa internacional en matèria de drets humans.

Per a aquesta classe de crims, no sols estableix la "imprescriptibilitat" dels crims de lesa humanitat, sinó que s'exclou l'aplicació del principi d'irretroactivitat de les normes penals. Malgrat els 35 anys de democràcia actuals, les causes pendents de la Justícia amb el franquisme són encara avui un tema delicat capaç d'inhabilitar aquells jutges que aposten per investigar-ne els crims. És el cas de l'exmagistrat de l'Adudiència Nacional Baltasar Garzón.