Processats tres caps de la Policia per haver col·laborat amb ETA

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz considera que l'exdirector general de la Policia Victor García Hidalgo, l'excap superior de Policia del País Basc Enrique Pamiés i l'inspector de Vitòria José María Ballesteros impediren a través de l'avís al propietari del bar Faisán d'Irun, Joseba Elosúa, no solament que es produís la detenció de membres de l'organització terrorista ETA, sinó que permeteren que el grup es finançàs a través dels diners obtinguts per extorsió.

Així ho diu la interlocutòria en la qual el magistrat processa els tres comandaments policials per delictes de col·laboració amb organització terrorista o encobriment i revelació de secrets. El jutge destaca en el document l'"eficàcia" que la revelació de dades sobre l'operació contra l'aparell d'extorsió suposà "per a la pròpia activitat terrorista". García Hidalgo, Pamiés i Ballesteros "estaven assumint una necessària ajuda, contribució o benefici de les activitats terroristes" a través d'una acció que, segons la seva opinió, podria encaixar amb la comissió d'un delicte de col·laboració amb organització terrorista.

El magistrat reflecteix en el seu escrit, no obstant això, l'opinió que l'objectiu concret dels tres processats no era "segurament" el d'ajudar el grup armat, sinó que podia ser "un altre el mòbil o la intenció que va guiar la seva conducta", atesos els càrrecs que ocupaven a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. En aquest sentit, el jutge al·ludeix a la situació política en què es va produir la delació, amb referència a la treva decretada per ETA el 2006, i recorda que en la conversa s'apuntava "l'interès de determinada gent que 'es trencàs o no prosperàs". En el moment dels fets, l'ara secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, era ministre de l'Interior, mentre que el seu successor en el càrrec, Antonio Camacho, era secretari d'Estat de Seguretat.

Ruz acusa també els tres d'afavorir de manera "real" els responsables de la xarxa de finançament o extorsió d'ETA, ja que l'organització terrorista "es va aprofitar del producte econòmic procedent d'una extorsió".
El jutge relaciona, a més, el delicte de revelació de secrets amb la conducta dels tres processats, que "revelaren a través d'una telefonada a una persona investigada per presumpta pertinença o col·laboració amb ETA detalls que en aquell moment estaven protegits i sota confidencialitat".

Considera que en aquest cas el delicte es va produir en la seva modalitat "agreujada", perquè la cridada va frustrar la posada en marxa de l'operatiu policial i judicial contra l'organització terrorista ETA. El jutge descarta en la interlocutòria la versió oferta pel cap superior de Policia del País Basc, que tenia fixada el 4 de maig una cita amb un confident en un lloc no revelat del sud de França. Segons la seva opinió, aquesta declaració "manca de consistència i coherència", ja que "desconeixia la zona i no tenia experiència en terrorisme d'ETA. Així mateix, Ruz posa de manifest que la defensa del comandament policial no li ha proporcionat la identitat del presumpte confident, omissió que valora "com un element" que reforça el processament.