El nou ministre de l'Interior, Antonio Camacho, i el nou portaveu de l'Executiu, José Blanco.

El nou ministre de l'Interior, Antonio Camacho, i el nou portaveu de l'Executiu, José Blanco. | Efe.

AgènciesMadrid12/07/11 0:00
TW
1

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anuncià ahir que el fins ara secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, serà el nou ministre d'Interior, mentre que el titular de Foment, José Blanco, exercirà també de portaveu de l'Executiu. Quant a les vicepresidències, els retocs han estat mínims, però desapareix l'ordre que hi havia fixat fins ara i es redueixen de tres a dos. Així les coses, Zapatero anuncià que Salgado -fins ara vicepresidenta segona- serà vicepresidenta econòmica, mentre que Chaves, que era vicepresident tercer, serà vicepresident de Política Territorial. No obstant això, el cap de l'Executiu aclarí que, quan ell no hi sigui, Salgado presidirà el Consell de Ministres.

El president del Govern comparegué en roda de premsa a la Moncloa per anunciar-hi els canvis derivats de la marxa d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que deixà la cartera d'Interior, el càrrec de portaveu del Govern i la vicepresidència primera per dedicar-se en exclusiva a ser candidat del PSOE a la presidència.

Qüestió de confiança

Zapatero ha nomenat Blanco perquè, segons confessà, hi té una confiança "molt directa" des de fa molt de temps, fet que, segons diu, facilitarà la nova tasca com a portaveu. A més, el titular de Foment "coneix bé l'acció global que el Govern du a terme", afegí. Fonts de l'entorn de Blanco van assenyalar que un dels motius pels quals el ministre no dirigirà la campanya de Rubalcaba és precisament que Zapatero volia fer-lo portaveu.

L'elecció de Camacho, en canvi, es deu al fet que té un "perfil molt adequat" per a la cartera d'Interior, tota vegada que, tal com va dir Zapatero, registra una dilatada trajectòria com a secretari d'Estat de Seguretat en un ministeri que ha conreat "grans èxits" en la lluita contra ETA. Zapatero creu que el nou ministre perseverarà en la política antiterrorista desenvolupada per Rubalcaba i en aquesta "línia de pressió" i de "eficàcia" que ha deixat ETA en una situació de "debilitat profunda". Sobre el nou Executiu, Zapatero n' informà el rei en un despatx ordinari, va explicar.

Eleccions anticipades?

El cap de l'Executiu eludí parlar d'un eventual avanç electoral perquè, va dir, la prioritat de l'Executiu és "mantenir l'estabilitat, guanyar la recuperació i crear ocupació", un objectiu "tan exigent" que el gabinet no ha de pensar en cap altra cosa. "L'objectiu del Govern és treballar i complir els compromisos", reiterà abans de posar èmfasi en les tensions que viuen els mercats i en la "gran transcendència" que tenen els problemes de la zona euro.
Sí que va voler deixar clar que el Govern i el PSOE es mouen en dos plans diferents i que les propostes avançades dissabte per Rubalcaba, amb qui "lògicament" sí que ha parlat dels canvis, s'emmarquen en el programa amb què es presentarà per a la pròxima legislatura.

Novena remodelació en dues legislatures

El primer Govern de Zapatero va prendre possessió l'abril de 2004, amb diverses peculiaritats, com ara que era paritari. Al cap de dos anys, l'abril de 2006, Zapatero anuncià els primers canvis en l'Executiu, que afectaven a les carteres de Defensa, Interior i Educació i Ciència. El següent canvi en el gabinet, el setembre de 2006, es produí amb la marxa de José Montilla, per ser candidat a la Presidència de Catalunya. Sis mesos més tard, Mariano Fernández Bermejo assumia Justícia, després que Juan Fernando López Aguilar passàs a liderar els socialistes canaris. El juliol de 2007, Zapatero anuncià la quarta remodelació, la major de totes, que suposà l'entrada de Carme Chacón.

El 2008, el PSOE revalidava la victòria electoral i Zapatero presentà nou equip, amb nous ministeris: Igualtat, i Ciència i Innovació. El sisè canvi de Zapatero com a president fou el febrer de 2009, quan dimití Bermejo, a Justícia. L'abril d'aquell mateix any, Zapatero va apostar per una important remodelació que afectà sis ministeris. Ho justificà en la necessitat d'un "canvi de ritme" davant el context polític i la situació econòmica. El penúltim canvi, que precedí el realitzat ahir, l'efectuava l'octubre passat, amb la marxa de Celstino Corbacho, com a ministre de Treball.

José Blanco, un gallec fidel i proper a ZP

L'actual ministre de Foment, José Blanco, assumeix també des d'ara les funcions de portaveu del Govern.
Blanco, que és al capdavant de la cartera de Foment des de 2009 i és vicesecretari general del PSOE des de 2008, va néixer el 6 de febrer de 1962 a Pales de Rei (Lugo, Espanya) i ingressà al PSOE el 1978. La seva carrera en el partit socialista començà quan fou elegit secretari general de la Joventuts Socialistes de Galícia, secretari general del PSdeG-PSOE de Lugo i membre del Comitè Nacional gallec.

Va ser elegit diputat al congrés després de les eleccions generals del 3 de març de 1996 i va revalidar aquest càrrec en les legislatives de març de 2000, 2004 i 2008. El 7 d'abril de 2009, fou nomenat ministre de Foment, en substitució de Magdalena Àlvarez, després de la remodelació del Govern. Des de llavors, Blanco es va comprometre amb els projectes de l'AVE, va accelerar els plans de proximitats de Madrid i Catalunya, va congelar les taxes dels aeroports i va posar en marxa el Pla E.

Antonio Camacho, l'etern número dos

Antonio Camacho Vizcaíno, nou ministre de l'Interior, membre de la carrera judicial i fiscal i secretari d'Estat de Seguretat des de 2004, s'ha mantingut a l'ombra com un discret número dos d'Interior durant més de set anys. Arribà al Govern, després de la victòria socialista de març de 2004, de la mà de l'extitular d'Interior José Antonio Alonso, també integrant de la carrera judicial i amic personal de José Luis Rodríguez Zapatero. Nascut a Madrid el 1965, va ingressar en la carrera fiscal el 1991 i, des de llavors, va exercir a la Fiscalia dels tribunals superiors de Justícia de València i Madrid, a la secció de Vigilància Penitenciària, als jutjats de Getafe i a la Secretaria Tècnica.