Bildu obté el Govern foral de Guipúscoa

Martin Garitano (Bildu) fou elegit ahir diputat general de Guipúscoa en un ple històric en les Juntes Generals d'aquest territori, que atorgà el poder en la institució foral a la coalició nacionalista, després de dues dècades d'executius del PNB, compartits amb EA i PSE/EE.

Amb aquesta elecció, l'esquerra abertzale, a través de Bildu -formada per EA, Alternatiba i independents-, governa per primera vegada a Guipúscoa i aconsegueix la major acumulació de poder institucional de la seva història, ja que suma també l'Ajuntament de Sant Sebastià i desenes de batlies a tot el País Basc i a Navarra. El periodista Martin Garitano, que portava un pin amb el número de reclús d'Arnaldo Otegi, fou investit diputat general amb la majoria simple de 23 vots (22 de Bildu i 1 d'Aralar), la qual cosa el converteix en el vuitè president de la Diputació guipuscoana en l'època democràtica, sis dels PNB i un d'EA.

L'elecció fou facilitada per la falta d'acord entre la resta de partits de la Cambra, derivada de la fractura entre el PNB i el PSE/EE després de la constitució dels ajuntaments, l'11 de juny. Com havien anunciat, el PNB, PSE/EE i PP defensaren les seves candidatures i votaren els propis aspirants, després d'intercanviar retrets sobre la responsabilitat de l'absència d'entesa.
La tria de Garitano fou presenciada des de la tribuna de convidats per destacats exdirigents de Batasuna, com Rufi Etxeberria i Joseba Permach; els líders de Bildu Peio Urizar i Oskar Matute; el president del PNB de Guipúscoa, Joseba Egibar; el seu homòleg del PP, Borja Sémper, i el secretari general del PSE/EE, Iñaki Arriola.

En les seves primeres paraules com a diputat general, Garitano agraí tant als que el votaren com als que no, a la seva família i als qui "sofreixen una situació no legal" l'"ànsia democràtica" del que hauria de ser un "exemple" per a tothom. Al matí, en el discurs de presentació de candidatura, l'acabat d'elegir diputat general de Guipúscoa proclamà l'inici d'una "nova era històrica" a Euskadi i es va comprometre a treballar a favor d'una "solució al conflicte polític" en la qual "tothom hi surti guanyant". Garitano defensà la necessitat de "fer front al sofriment de totes les víctimes que ha generat el conflicte", alhora que anuncià que "en aquest nou cicle" s'haurà d'abordar "la qüestió dels presos".

A més, considerà que correspon a ETA i al Govern "a través del diàleg" fer passes per "superar definitivament les conseqüències del conflicte". Garitano advocà, així mateix, per escometre les reformes legals necessàries perquè els bascs puguin elegir entre qualsevol projecte polític, "inclòs el de la independència".

També el seu oponent del PNB, el fins avui diputat general, Markel Olano, instà a "construir un espai social i polític a favor del dret de decidir" del poble basc, mentre que opinà que tots els partits han d'exigir a ETA que abandoni definitivament les armes.
L'exigència a Bildu perquè demani expressament la desaparició d'ETA fou compartida pels portaveus del PNB, PSE/EE i PP durant diferents moments del ple, a la qual cosa Garitano no respongué en el torn de rèplica. Per part seva, la candidata del PSE/EE, Rafaela Romero, demanà a Bildu que no decebi" la societat i que estigui a l'"altura".