TW
0

El vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, es mostrà ahir convençut de sentir-se estimat pels militants socialistes. Així ho manifestà en el marc d'una entrevista radiofònica. "Tenc clar que els partidaris del PSOE em volen i m'ho demostren contínuament. Cada vegada que hi ha un embolic, no sap quantes mostres de solidaritat no he rebut dels militants, i molt més encara com més t'acostes a les bases" del partit, recalcà el número 2 de l'Executiu.

Rubalcaba recordà, a més, que ser candidat a la presidència de l'Estat és una resolució pròpia i que, per contra, ocupar el càrrec de cap de l'Executiu és una decisió que prenen els ciutadans. "Això d'aspirar a liderar la Moncloa ho decidesc jo, però el president el decideixen els espanyols", subratllà el mandatari, després de reconèixer que es determinà a presentar la candidatura fins i tot "abans" que el líder del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciàs que no es tornaria a postular com a cap de llista del PSOE en les pròximes eleccions generals.
Mentrestant, un total de quatre militants del PSOE han comunicat formalment a la Comissió de Garanties Electorals del partit la intenció de demanar avals per competir amb Rubalcaba per la candidatura de 2012.

Així ho han fet ja, per tant, el militant de Móstoles (Madrid) Julián Pastor, el sevillà José Carlos Carmona, el murcià Jorge Martínez Peñaranda i l'afiliat de Puertollano (Ciudad Real) Manuel Pérez. L'exdiputat sevillà Luis Àngel Hierro, que ha anunciat públicament la idea de competir, encara no n'ha presentat formalment la sol·licitud, segons fonts socialistes. No obstant això, estudia formar una candidatura única amb Carmona. Per concórrer a les primàries, els aspirants han de demanar més de 22.000 avals, el 10 per cent dels militants del PSOE en tot l'Estat. Rubalcaba no ho ha de menester, atès que ja disposa de la garantia del Comitè Federal, el màxim òrgan de la formació entre congresos.

Contrari a Bildu

En clau postelectoral, el vicepresident es mostrà en contra de pactar amb la coalició Bildu per impedir, així, que governin cap institució d'Euskadi. No obstant això, va reconèixer que no es descarta donar-los suport si formulen "bones propostes". En qualsevol cas, Rubalcaba assegurà que, si ell pogués, no deixaria que la coalició regís segons quines institucions basques com la diputació de Guipúscoa i remarcà que cercaria "acords" per impedir-hi la seva presència. En demanar-li pel final d'ETA, declarà que el procés és lent i que "des de fa dos anys" no hi ha atemptats i, fins i tot, "han desaparegut la kale borroka i l'impost revolucionari".