El jutge Baltazar Garzón en una imatge d'arxiu.

El jutge Baltazar Garzón en una imatge d'arxiu. | JuanJo Martin

AgènciesMadrid12/04/11 0:00
TW
0

El Tribunal Suprem (TS) ordenà ahir l'obertura de judici oral contra Baltasar Garzón per haver ordenat l'enregistrament de les converses que mantingueren a la presó els imputats en el cas Gürtel i els seus advocats, pels delictes de prevaricació i violació de les garanties constitucionals. En la interlocutòria, el magistrat instructor de la causa en el TS, Alberto Jorge Barreiro, argumenta que Garzón "decidí accedir indegudament a les converses confidencials" i que "li resultà indiferent" que aquestes no tinguessin cap altre contingut "que aspectes nuclears sobre les estratègies de defensa", indica.

Jorge Barreiro considera que Garzón -suspès de les seves funcions a l'Audiència Nacional el 14 de maig de 2010-, a fi d'obtenir informació de rellevància per al procés que no tenia la seguretat d'obtenir per mitjans lícits, va accedir a les converses dels advocats amb els interns als locutoris del centre penitenciari de Soto del Real sense excloure'n els lletrats encarregats de la defensa en el procés penal. Amb aquesta decisió, afegeix, "coneixent l'estratègia de les defenses o dades confidencials que poguessin proporcionar els interns als seus advocats, dominava completament l'evolució de la causa, de gran transcendència mediàtica".

"N'era conscient"

A més, ressalta que, "com que l'acusat era conscient que la resolució que adoptava tenia una capital incidència en el dret fonamental a la defensa, va introduir a tall d'afegitó la prevenció que es garantís aquest dret, cosa que sabia impossible en els termes en els quals havia disposat la mesura". Es refereix d'aquesta manera a la interlocutòria dictada per Garzón el 19 de febrer de 2009 en la qual ordenava l'enregistrament de les comunicacions "prevenint el dret de defensa".

El 6 de març de 2009, prorrogà les escoltes, amb la qual cosa, segons Jorge Barreiro, "decidí continuar revalidant amb la mesura la seva il·lícita decisió amb la finalitat d'esperar nous fruits per a la investigació". La querella contra Garzón per aquests fets va ser presentada el 9 de desembre de 2009 per l'advocat Ignacio Peláez, que defensa en el cas Gürtel l'empresari José Luis Ulibarri, tot i que posteriorment el TS admeté que s'hi personassin també com a acusacions el presumpte cervell de la trama, Francisco Correa, i el seu segon, Pedro Crespo, que encara són a la presó.

L'instructor del TS considera que la Policia, la Fiscalia i el mateix Garzón, que tenia previst interrogar els imputats després d'haver-los gravat, tingueren accés a informació rellevant abans que els acusats declarassin, accediren indegudament a les estratègies de defensa i, un cop conegut el contingut íntegre de la relació confidencial, en decidí l'expurgació, quan ja s'havia produït la lesió del dret fonamental.

Garzón, relegat a l'última posició com a candidat al CPT pels seus processos

El jutge Baltasar Garzón, proposat en una terna com a candidat per ser el membre espanyol en el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa (CPT), va ser relegat ahir a la tercera posició a causa dels processos judicials que té en marxa en contra. A proposta de la delegació espanyola a l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, Garzón ocupava el primer lloc de la terna, seguit de la professora de Dret Penal Míriam Cugat i el catedràtic i secretari general de la Universitat Carlos III, Carlos Fernández Liesa. Però els membres de la subcomissió de drets humans de l'assemblea seguiren les indicacions del president del CPT, Mauro Palma, de relegar Garzón al tercer lloc de la candidatura, tot i que aquest va reconèixer que "un magistrat no ha de ser enjudiciat per interpretar la llei", segons fonts de l'assemblea. Aquests tres aspirants, en el seu nou ordre, hauran de ser ratificats ara per la mesa de l'assemblea.