Un cartell informava, com a reclam, on havia votat Mas. | Toni Albir

TW
63

"Està clar que hem fet història". Amb aquestes paraules definia Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix, la jornada de consultes sobre la independència de Catalunya, que es tancà ahir a una vintena de poblacions, entre les quals Barcelona, i culminà un procés que ha durat un any i mig, d'ençà que s'inicià a Arenys de Munt el 2009.
A Barcelona l'elevada participació desbordà totes les previsions dels organitzadors. De fet, s'havien fixat un sostre del 10 per cent. En el tancament dels col·legis i paradetes electorals, la participació era del 21,37%, sobre el cens electoral, i del 18,14%, tenint en compte el total de vots emesos (padró), és a dir, incloent-hi menors entre 16 i 18 anys i immigrants residents a la ciutat.

En total, la consulta a la capital catalana rebé 257.645 vots, 13.394 dels quals corresponien als menors i immigrants que no consten en el cens electoral. Fora de Barcelona, la participació s'havia enfilat al 17 per cent, a les 17.00 hores. Amb les dades a la mà, Bosch no podia fer res més que afirmar que "mai, ni en el nostre somni més remot, hauríem pogut imaginar un resultat així".

Sí aclaparador

En la consulta de Barcelona, amb el 44,5 per cent de vots escrutats, el sí s'endugué el 91,46 per cent dels sufragis. El no assolia el 7,32 per cent, mentre que s'havien emès 0,05 per cent de vots nuls i 1,22 per cent en blanc. CiU afirmà anit que ha pres nota del resultat i que farà bandera del dret a decidir. Una notable representació de polítics catalans acudí a les urnes. El president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, votà de manera anticipada, igual que l'expresident Jordi Pujol. Tanmateix, entre els que s'hi deixaren veure, hi era la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, que ho va fer de manera discreta.

Ortega, principal representant d'Unió Democràtica al Govern, desobeïa així el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que havia recomanat als diputats de CiU que no participassin en les consultes, perquè, a parer seu, els polítics han d'expressar l'opinió a les institucions i no al carrer. També acudiren a votar el president d'ERC, Joan Puigcercós, que reclamà un referèndum vinculant; el conseller de Cultura del Govern, Ferran Mascarell; els líders de CiU i ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias i Jordi Portabella; i el portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol. Així mateix, ho feren el president de Reagrupament, Joan Carretero; la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i la dona de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, Marta Ferrussola. Mentrestant, l'exconseller d'Economia de la Generalitat el socialista Antoni Castells votà a títol individual al seu barri, amb la qual cosa es desmarcà de la línia oficial fixada pel PSC. El batle de Barcelona, Jordi Hereu, no votà i criticà CiU per haver participat en la consulta.

La nota de color la varen posar els resos a la missa d'11 de l'Abadia de Montserrat perquè "cada poble i nació pugui elegir lliurement". Anit la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra varen tallar la Rambla per tal que tots els que ho volguessin poguessin celebrar els resultats en aquesta emblemàtica avinguda catalana.