Tots els idiomes se sustenten sobre uns pilars comuns en sa seva denominació però diferents en es seu contingut i que, es seu torn, són uns sistemes de signes on es poden apreciar ses diferències entre idiomes. A tot aquest conjunt se l'anomena estructura lingüística. Aquests pilars són es fonològic, es morfosintàctic i es semàntic.., i es seu estudi comparatiu demostra ses claríssimes diferències entre es mallorquí (o balear) i es català, encara que procedeixin d'un tronc comú. Aquestes diferències es troben en els sons, en l'accentuació, en es articles, en ses preposicions, en ses conjuncions, en els verbs, en es significat de ses paraules, etc. NO MES MANIPULACIO.. NO MES IB3 ni OCB = OCC ... Mallorca no es Catalunya

@bernadet, dos-cent cinquanta anys? Què dius? El que hem de fer és pitjar democràticament. Exigir als nostres, criticar-los destructivament.

Doncs esperarem dos-cents cinquanta anys més fins que s'arribi al 51% que marca la majoria. Mentrestant, anirem pensant una sortida política per als plorinyaires reivindicadors de la terreta, perquè amb la independència passaran a engrossir les coes de l'atur. I un lloc a on erigir l'estàtua dels il·luminats que saberen veure allò que els imbècils com jo ens negam a reconèixer.

@bernadet, dic que és un procés complex, que ve de lluny, que evoluciona i que no és cap comèdia, això de Catalunya, encara que sembli que hi ha actuacions contradictòries entre carrer i parlament. No hi ha, a Catalunya volta enrere, sinó que s'avança. Qui ho vol veure ho veu. Qui no ho vol veure i simplifica, no ho veu.

Xesca, la teva rèplica no té res a veure amb el que jo dic. No sé a què treu cap el teu discurs.

@bernadet, no toques Catalunya ni de lluny. A Catalunya això és un procés que va començar, fa molts anys al segle XIX, amb el regionalisme cultural, que va evolucionar a una ampliació cap a regionalisme polític moderat. Amb el temps l'evolució va continuar cap a una reivindicació cada pic més decidida d'un autogovern ple, amb totes les conseqüències -com no podria ser d'altra manera en un estat centralista escanyador per la dreta i per l'esquerra. Aquí a les Illes Balear, la cosa està molt verda i només alguns s'han mantingut desperts o han despertat, però cada vegada n'hi ha més, dividits, això sí, cosa que és ben greu. Les Illes Balears no tengueren una revolució industrial al XIX i una burgesia forta derivada d'aquesta revolució. A més, s'enriquiren de la nit al dia, amb el "boom" turístic dels seixenta, fa dos dies, de manera que ens convertírem en terra de nou rics indocumentats. Evolucionar costa aquí. I més, quan molts insisteixen a passar L'ARADA DAVANT EL BOU amb propostes per a les quals només unes minories conscients estan preparades i d'altres pocs insisteixen en un esquerranisme de vocació marginal que poc o gens ni mica pot connectar amb el nostre empresariat i la nostra classe mitjana. A les Illes Balears, necessitaríem que l'espai de centre regionalista / nacionalista d'aquí començàs a funcionar. Necessitaríem deixar de jugar a "jo som d'esquerres (els bons)/tu ets de dreta (els dolents)", que és la trampa on l'herència mal entesa de la guerra civil i de la postguerra ens ha duit. Necessitaríem aconseguir l'equivalent a CiU, PNB o CC de Catalunya, País Basc o Coalició Canària. Necessitaríem que els representants polítics de sensibilitat regionalista / nacionalista d'aquí / independentista que surten elegits no pactassin simplement a canvi d'un àrea de poder sinó posant unes condicions molt clares i innegociables i, si no poden forçar temes innegociables, que restassin fent una oposició com cal. A les Illes Balears, o aconseguim això, o ens continuarà faltant una part de l'escala indispensable. I amb una escala rompuda, no s'arriba a dalt.

Un 21%, tot i incloure-hi votants il·legals. Un èxit total. I els mateixos que votaren "sí" al carrer voten "no" al Parlament. És a dir, sí al teatre inútil, no a l'hora de posar fil a l'agulla. Una comèdia que serà ràpidament oblidada.

El que haurien de denunciar és que al País Valencià hi ha molts nois i noies que no poden estudiar en català (o valencià), i que els imposen el castellà com a llengua vehicular a l'escola contra la voluntat dels pares. A ciutats com Alacant i València, hi ha molts ciutadans que no saben parlar català, però això evidentment no preocupa a cap dels polítics que han votat en contra o s'han abstingut per aquesta moció. Tothom sap, menys els espanyols curts de gambals, que quan el català és llengua vehicular a Catalunya aprenem les dues llengües, però quan el castellà és llengua vehicular a l'escola, el català no el parlen ni gairebé l'aprenen, i si no que vagin a Alacant i demanin a qualsevol jove del carrer que els parli en català. Molts ni t'entenen i et demanen que els parlis castellà.

nada queridos amigos, despues de reir a base de bien c on segun que comentarios, debo decir que ojala algún dia se celebre una megaconsulta en las islas. Me da a mi que los que celebran tanto este ¿exito? quedarian un tanto... retratados. Los hay muy pero que muy graciosos, el ramader que al parecer cree que solo hay vacas en su aldea, el Pere, pedro para los que se van (el casta), no sabe que el mallorquin no es catalan, pero lo intenta el hombre, el miguelodeon, que duerme con un edredon estelado, y lo mejor, se cree que como el suyo, se vendieron miles y se agotaron las existencias. El blandiblue, el maroto y el de la moto..... Por dios , que lleguen pronto las elecciones, celebremos el rotundo exito de los partidos nazionalistas independentistas y sus grandes cantidades de votos obtenidos.

N'hi ha que se'n van per les bardisses.