Set magistrats votaren en contra de la “il·legalització preventiva” de Sortu

Els jutges que discrepen de la prohibició de la formació diuen que no hi ha motius per considerar-la un “frau”

EfePALMA02/04/11 0:00

Els set magistrats que discrepen de la decisió del Tribunal Suprem d'impedir la inscripció de Sortu sostenen que "és obligat" permetre l'activitat política de la nova marca abertzale, si no es demostra la seva connivència amb el terrorisme, i que no se n'escau la "il·legalització preventiva". Aquest és un dels arguments del vot particular dels discrepants amb la interlocutòria de la sala 61, aprovada per 9 vots a favor, que prohibeix a Sortu inscriure's en el registre de partits polítics perquè detecta en la nova formació una estratègia d'ETA i de la il·legalitzada Batasuna, a més a més d'una "amenaça" per a la democràcia, perquè podria finançar el grup amb la finalitat que continuàs l'activitat terrorista.

La minoria discrepant no comparteix aquesta tesi i recalca que, segons la Llei de partits polítics i la interpretació que en fa el Tribunal Constitucional (TC), "només es pot il·legalitzar un partit sobre la base de les seves activitats o conductes i, per tant, només quan aquestes s'hagin produït, de manera que no existeix la il·legalització preventiva".

En aquest sentit, insisteixen que, també per exigències constitucionals, la successió d'un partit dissolt en què es pot justificar la il·legalització no és una continuïtat de les persones, sinó de l'activitat que ha determinat que sigui il·legal (la connivència amb el terrorisme), la qual cosa en aquest cas decau pel rebuig de la violència que recullen els estatuts de Sortu.

Els magistrats signants de vot particular -Juan Antonio Xiol Ríos, Gonzalo Moliner Tamborero, José manuel Sieira Míguez, José Luis Calvo Cabello, Alberto Jorge Barreiro, Rafael Gimeno-Bayón Cobos i Manuel Ramón Alarcón Caracuel- donen una "importància decisiva" a aquest rebuig de la violència. Consideren que, al marge de diferències semàntiques amb el terme "condemna", aquest rebuig és un contraindici suficient, concloent i concorde amb la Constitució per permetre la participació política de la nova formació abertzale.

De la lectura dels esmentats estatuts, el vot particular infereix que Sortu proclama un refús "ferm i inequívoc" del terrorisme, que declara la ruptura amb la il·legalitzada Batasuna i que estableix cauteles per controlar la conducta dels seus candidats i militants a fi de garantir la separació de la violència. La falta de proves que darrere del rebuig de la violència de Sortu hi pugui haver una "voluntat de frau" obliga, segons el vot particular, a donar preferència a a la llibertat ideològica.

"Una amenaça"

Sigui com sigui, la majoria de la sala 61 del Tribunal Suprem votà a favor de la no-inscripció de Sortu en el registre de partits. El tribunal considera en el seu text una "amenaça objectiva i greu" per a la democràcia que Batasuna, utilitzant la "pantalla" de Sortu, pogués presentar-se a les pròximes eleccions, amb el risc que ETA pogués "obtenir finançament" per continuar l'activitat terrorista.

La interlocutòria, de 217 pàgines, plasma les conclusions de la majoria de la sala, és a dir, del seu president, Carlos Dívar, i dels magistrats Juan Saavedra -president de la Sala Penal-, Àngel Calderón -president de la Sala Militar-, a més d'Aurelio Desdentado, Ricardo Enrique Sancho, Carlos Granados, Jesús Corbal, Carlos Lesmes -ponent- i Francisco Javier de Mendoza.
La resolució considera acreditat que Sortu pretén succeir Batasuna utilitzant una "estratègia fraudulenta". D'aquesta manera, explica, el frau de llei fou dissenyat per ETA el 2009 i executat en connivència amb Batasuna amb l'objectiu que el braç il·legalitzat polític de l'organització, a través de Sortu, pogués presentar-se a les eleccions i "sembli incorporar-se així a la vida política" en condicions de legalitat".