TW
0

La decisió del Suprem d'impedir la inscripció de Sortu, la nova proposta política de l'esquerra abertzale, en el registre de partits generà ahir nombroses reaccions. Mentrestant, el Govern i el PP varen mostrar la satisfacció per la decisió judicial i altres dirigents, com el mateix lehendakari, ressaltaren que, per primera vegada, la decisió del Suprem no ha estat presa per unànimitat. Amb tot, Sortu assegurà que la il·legalització respon a una "estratègia definida" pel PSOE i el PP.

El lehendakari, Patxi López, afirmà que el rebuig del Tribunal Suprem evidencia que els passos que Sortu ha fet per ser legal "no han estat suficients", encara que considerà que l'esquerra abertzale, en un eventual recurs davant el Tribunal Constitucional, "té l'oportunitat" de "trencar de manera molt més clara amb ETA". López assenyalà que l'error de l'Alt Tribunal evidencia que "vivim en un estat de dret", tot i que va voler destacar que, "per primera vegada", el Tribunal no ha pres una decisió unànime, ja que tres dels magistrats votaren en contra de la decisió de la resta.

Per part seva, el vicepresident primer i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, expressà la satisfacció de l'Executiu per la decisió judicial, que va tenir en compte la demandes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat. Sobre la possible tardança del Constitucional a l'hora d'analitzar la causa, respongué que no "correspon al Govern d'entrar en aquesta matèria". Des de Brussel·les, el president del PP, Mariano Rajoy, es mostrà satisfet per la decisió del Suprem i instà el Govern a esforçar-se per evitar que hi hagi "un pla B". María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, ho qualificà com una "gran notícia".

"Estratègia política"

La mateixa formació abertzale assegurà ahir que la decisió del Suprem d'impedir la seva inscripció en el registre de partits té una "clara base política" que respon a "una decisió i estratègia definida pel PSOE i el PP". En un breu comunicat publicat en l'edició digital de Gara, Sortu denuncià que la decisió de no legalitzar-los "no és sinó un intent de tancar les portes a la il·lusió que s'estén per Euskal Herria". Ahir, però, també es van sentir altres veus crítiques amb la decisió judicial. El president del PSE-EE, Jesús Eguiguren, opinà que la prohibició del Suprem "va bé" a l'esquerra abertzale i es mostrà convençut que es presentarà als comicis, perquè "no serà possible de tancar-li tots els camins". El portaveu del PNB al Parlament basc, Joseba Egibar, ho qualificà de "mala notícia", ja que, segons ell, en els últims mesos l'esquerra abertzale ha fet passos "inequívocs" a favor de les vies polítiques. El portaveu d'Eusko Alkartasuna al Parlament basc, Juanjo Agirrezabala, també s'hi mostrà en contra i acusà PSOE i PP d'obtenir una "victòria pírrica", ja que, per ell, l'esquerra abertzale serà a les urnes el 22 de maig.

El vicecoordinador d'Aralar, Jon Abril, denuncià que el vet del Suprem "vulnera drets civils i polítics"
Per part seva, Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu de CiU al Congrés, assenyalà que "s'haurà de fer alguna cosa, perquè si no hi haurà una part d'electors que no es veuran mai representats al País Basc". Mentrestant, el coordinador general d'IU, Cayo Lara, assenyalà que la decisió és un "error"; i el portaveu d'ERC, Joan Ridao, digué que és una " decisió política i no pas jurídica". Des de Mallorca, el PSM-Entesa Nacionalista lamentà la il·legalització de Sortu, ja que "ha expressat el rebuig a totes les formes de violència", incloses les accions terroristes.