José Antonio Casanueva (esquerra) i Javier Casanueva, padrí i conco de Marta del Castillo, després de conèixer la sentència. | Efe.

TW
1

El jutge de Menors número 1 de Sevilla, Alejandro Vián, ha absolt el menor conegut com el 'Cuco' de la violació i l'assassinat de la jove sevillana Marta del Castillo i l'ha condemnat únicament per un delicte d'encobriment a tres anys d'internament en règim tancat, havent de complir dos anys i onze mesos en centre tancat i l'últim mes en llibertat vigilada, tot això mentre ha criticat que "no ha volgut revelar" el parador del cadàver. La Fiscalia va sol·licitar per a l'acusat una condemna de sis anys d'internament en un centre tancat, seguit de tres anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat; dos d'agressió sexual -un com a autor directe i un altre per facilitar l'agressió sexual perpetrada per Miguel Carcaño-, i un contra la integritat moral pel dany causat als pares en no revelar el parador del cos. Del seu costat, l'acusació particular va demanar la mateixa pena per un delicte d'assassinat, dos d'agressió sexual i un últim de profanació de cadàvers.

Els pares recorreran

Els pares de la jove sevillana Marta del Castillo han expressat aquest dijous el seu «dolor, ràbia, impotència i decepció» davant de la sentència emesa pel Jutjat número u de menors sobre la participació del menor anomenat 'El Cuco' en la desaparició i mort de la noia en l'habitatge del carrer León XIII propietat de la família de la seva exparella i principal acusat en el cas, Miguel Carcaño.

Després que el jutge Alejandro Vián hagi absolt el menor de la violació i l'assassinat de la víctima i l'hagi condemnat exclusivament per encobriment, els pares de Marta del Castillo han anunciat que preveuen recórrer la sentència, si bé han manifestat la seva pèrdua de fe en la «Justícia de les sales», de manera que ara només esperen «la justícia carcerària».

Durant el judici celebrat els passats mesos de gener i febrer, la Fiscalia de Menors havia sol·licitat per a 'El Cuco' una condemna de sis anys d'internament en un centre tancat, seguits de tres anys de llibertat vigilada per un delicte d'assassinat. Tot i això, en el cas que el jutge no considerés «que existeixin proves suficients de la directa participació del menor en tots els fets», la Fiscalia reclamava que se li condemnés per un delicte d'encobriment, demanant en aquest cas tres anys d'internament en centre tancat. El Jutjat, finalment, ha condemnat el menor a tres anys d'internament en un centre tancat per un delicte d'encobriment.

Sentència

En la sentència notificada aquest dijous a les parts, de 35 folis i a la qual ha tingut accés Europa Press, el jutge refereix que "resulta impossible a l'hora de redactar la sentència abstreure's del record o de la memòria de Marta i de l'immens dolor que està patint la seva família, sobretot després d'haver escoltat els pares declarar i d'haver suportat els mateixos les sessions de l'audiència amb una dignitat admirable i d'haver mostrat un respecte màxim a aquest Tribunal." No obstant això, deixa clar que la tasca que li ha estat encomanada "no és la de donar una opinió sobretot el succeït com a pare o ciutadà de bé, sinó únicament i exclusivament com a jutge". D'aquesta manera, el jutge fa un relat dels fets i considera provat que en la tarda del dia 24 de gener de 2009 Miguel Carcaño es va dirigir junt amb Marta al pis de Lleó XIII on va tenir lloc el crim, i una vegada allà va donar mort a la jove, després de tot el qual va cridar per telèfon mòbil al 'Cuco' i "a una altra persona gran d'edat" -Samuel Benítez- perquè acudissin al domicili. El menor, llavors, va anar a la seva casa, on havia quedat amb Samuel, i va agafar el cotxe propietat de la seva mare, després de la qual cosa van anar al pis de Lleó XIII.

Una vegada allà, segons prossegueix el jutge, el menor i Samuel es van trobar amb Miguel i el seu germà Francisco Javier Delgado al costat del cos sense vida de Marta. Així, el 'Cuco' i els tres adults van decidir, "actuant de mutu acord i amb la finalitat d'evitar que es descobrís la mort, fer desaparèixer el cos", pel qual "amb aquest propòsit, en una hora no determinada de la matinada del dia 25, el menor, auxiliat" per Samuel, "va treure a pes el cos mentre Miguel treia una cadira de rodes a l'exterior de l'immoble".

Trasllat del cos al cotxe de la mare del 'cuco'

Afegeix que, "tan aviat com les condicions de l'immoble ho van permetre, van col·locar el cos de Marta a la cadira de rodes i el van traslladar fins i tot el lloc on era el vehicle de la mare del menor, introduint el cos tombat als seients posteriors i muntant al cotxe" el menor i Samuel, tot això en tant que Miguel es muntava al seu ciclomotor i seguia al vehicle "fins i tot un lloc no determinat i donant al cos una destinació que a dia d'avui s'ignora completament". Per tot això, el jutge considera que "no ha quedat degudament acreditat o provat que el menor penetràs vaginalmente a Marta, ni que ajudàs una altra persona gran d'edat a fer el mateix, i igualment tampoc no ha quedat degudament acreditat o provat que el menor participàs en la mort".

Doncs bé, al·ludeix a la declaració deixada el dia 17 de març de 2009 davant del Jutjat d'Instrucció número 4 per l'assassí confés, segons el qual ell i el 'Cuco' haurien agredit sexualment i matat a Marta del Castillo, i assenyala que "es pot preguntar-se si va existir alguna causa legítima i justificada que impidiere a la Fiscalia prendre declaració a Carcaño a l'expedient de reforma amb citació de la defensa del menor". En aquest punt, el jutge diu "no entendre l'actuació" de la Fiscalia i el fet que "es limiti a la incorporació del testimoni de Miguel, quan l'esmentada declaració deixada en el procediment de majors sense l'assistència del lletrat del menor suposa per a aquest una modificació substancial de la seva posició i se li atribueix la comissió de delictes gravíssims".

Mòbils de revenja

D'aquesta manera, assevera que la declaració de Carcaño "manca d'eficàcia probatòria per haver-se vulnerat durant la instrucció de l'expedient de reforma la garantia bàsica del principi de contradicció, ja que l'advocat del menor no ha pogut realitzar per causa no imputable al mateix --resulta obvi que no serà ell qui proposi la seva declaració, ja que es tracta de la principal prova de càrrec contra seu defensat-- ni una sola pregunta a Miguel, que atribueix al 'Cuco' la comissió de res menys que un delicte d'assassinat i dos d'agressió sexual, ja que no se li ha donat per part de la Fiscalia una ocasió adequada i suficient per a això". "La declaració de Miguel no reuneix els requisits exigits per destruir el dret fonamental a la presumpció d'innocència que empara al menor acusat", agrega el jutge, mentre assenyala que en la declaració deixada per l'assassí confés "hi ha mòbils espuris de revenja o de ressentiment" cap al menor, doncs "sol recorrent a aquest mòbil espuri pot donar-se una explicació lògica als canvis de versió" de Carcaño respecte a la participació del 'Cuco'. Així, apunta que Miguel va canviar de versió "per venjar-se del menor per haver inclòs el seu germà com a partícip dels fets i per eximir el seu germà de tota responsabilitat".

En aquesta línia, el jutge posa de manifest que Miguel "té absolut domini sobre els fets i pot incloure i excloure al seu caprici en la participació dels fets a les persones que estimi oportunes segons la seva pròpia conveniència i interès". Així mateix, es refereix a la detecció d'una barreja "perfecta" de perfils genètics de Marta i del menor al terra i al costat de la taula d'escriptori del dormitori de Miguel, just en el lloc on es van produir els fets, però assevera que aquesta barreja "l'únic que acredita de manera irrefutable és que el menor va ser present al pis de Lleó XIII el dia que van succeir els fets i que va tenir contacte amb el cos, però desgraciadament el cos no ha aparegut i no s'ha pogut practicar l'autòpsia".

"Plena convicció que sap on és el cos"

Respecte al delicte contra la integritat moral que li imputa la Fiscalia, diu que el menor "no ha volgut revelar el lloc o destinació que van donar al cos de Marta, quan aquest juzgador té la plena convicció que coneix el lloc exacte en el qual es troba el cos o la destinació que van donar al mateix, o si més no disposa de dades certes que podrien portar al lloc en el es troba el cos". "El menor, amb la seva actitud de no revelar la destinació o parador del cos, està exercint -de manera abusiva o desproporcionada- els drets constitucionals que li emparen, postil·la.

Finalment, i respecte a la indemnització de 616.319,27 euros que sol·licitava la Fiscalia a favor del Ministeri de l'Interior per la despesa en les diferents tasques de recerca, el jutge ho rebutja ja que el menor ha estat declarat responsable d'un delicte d'encobriment, el qual "no es configura com una forma de participació en el delicte, sinó com un delicte autònom contra l'Administració de Justícia, de manera que difícilment pot generar una obligació civil a favor del Ministeri de l'Interior".