“Sortu neix d'ETA i en té el beneplàcit”

Els membres de la Policia i de la Guàrdia Civil que van declarar ahir com a testimonis en el Tribunal Suprem en la primera sessió de la vista de les demandes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat contra Sortu han coincidit que la formació forma part de l'estratègia d'ETA i en té el beneplàcit. Així ho afirmà un dels membres de la Policia que va elaborar els informes sobre Sortu incorporats a les demandes, que ha assenyalat que la nova formació abertzale és una iniciativa de Batasuna "per refundar-se -"són les mateixes persones amb un projecte nou"- que ha rebut el "beneplàcit" del grup armat. Sortu, segons aquest agent, s'engloba dins l'estratègia d'ETA per retornar a les institucions després de les eleccions locals del pròxim 22 de maig.

El testimoni ha admès que el nou projecte té com a novetat fonamental que "al·ludeix a la condemna de la violència", però ha assenyalat que això obeeix a una "avaluació utilitarista" de l'esquerra abertzale, que no rebutja el terrorisme per una qüestió de principis, sinó perquè ja no el considera útil. La resistència dels representants de l'esquerra abertzale, inclosa la de Sortu, a condemnar ETA respon, segons els demandants, a les directrius establertes per la banda en un document intervingut el febrer de 2009, en el qual es permetia als primers "matisar o contextualitzar" la seva actitud davant la violència, però mai condemnar-la expressament.

Per il·lustrar aquesta circumstància, han incorporat com a prova documental les actes dels plens dut a a terme pels ajuntaments de Burlada i d'Alsasua els dies 23 i 25 de juny de 2010, respectivament, en els quals es van debatre sengles mocions de condemna contra actes de violència de carrer. A Alsasua, on va ser aprovada per unanimitat, es va canviar el terme "condemna" pel de "rebuig" a petició dels regidors d'ANB, mentre que a Burlada els representants d'aquest partit s'hi van abstenir, ja que la declaració era de condemna i no de rebuig.
Tant els membres de la Policia com els de la Guàrdia Civil van assenyalar, a més, que Sortu és la plasmació del projecte polític establert en la ponència Zutik Euskal Herria, amb el qual va culminar un procés de debat intern iniciat el 2008 i durant el qual ETA va manifestar algunes discrepàncies respecte a la línia mantinguda per Batasuna.

Tanmateix, els testimonis han assegurat que les diferències no eren sobre el fons, sinó una qüestió de temps, ja que mentre ETA advocava per iniciar una altra etapa d'atemptats terroristes per forçar l'Estat a negociar, Batasuna pensava que no havia de fiar el seu futur a un "nou cicle de violència que es preveia llarg i amb resultat incert". Després de la compareixença dels testimonis, la sala del 61 va suspendre la vista fins a avui, quan les parts exposaran les seves conclusiones.