TW
1

Sortu rebutjà ahir el "presumpte" pla d'ETA d'atemptar contra el lehendakari, Patxi López, així com els últims actes de violència de carrer, i afirmà que el seu "rebuig inequívoc" de la violència, inclòs l'etarra, és "definitiu" i no un simple compliment formal de la legalitat amb caràcter instrumental. El comando Otazua d'ETA, desarticulat la setmana passada, tenia ordre de vigilar el lehendakari amb la intenció d'atemptar-hi el juny de l'any passat, durant els actes d'homenatge del primer aniversari de l'assassinat de l'inspector Eduardo Puelles.

A més, Sortu expressà el "ferm rebuig davant les denúncies de nous i greus episodis de tortura i el manteniment de la persecució política i judicial contra militants independentistes". Sortu recalcà que no és la "continuïtat" de Batasuna -com sostenen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat-, sinó que representa "una ruptura amb organitzacions del passat" i "un punt d'inflexió en la trajectòria de l'esquerra abertzale", que aspira a "encarrilar" l'independentisme basc "per vies exclusivament pacífiques i democràtiques". "Tenim dret a ser legals perquè complim la Llei de partits en tots els termes, així com les interpretacions que n'ha realitzat el Suprem", assenyalà Sortu, i considerà que no han "d'exigir-se rebuigs no previstos legalment".

Reaccions

El cap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, valorà la declaració de Sortu afirmant que aquest gest és millor que el silenci, però insistí que, mentre ETA no desaparegui, tindran dificultats per ser legals. Quant als partits polítics bascos, van acollir el comunicat de Sortu de manera positiva, feta l'excepció del PP; el seu portaveu parlamentari a Euskadi, Leopoldo Barreda, apuntà que obeeix a la necessitat de "colar-se en els comicis" i que continua "el guió previst i dissenyat per a aquestes circumstàncies".

D'altra banda, el portaveu del PSE-EE, José Antonio Pastor, considerà que és una "bona notícia" i que va en la "bona direcció", i defensà que el comunicat de Sortu demostra que la política d'exigència democràtica funciona i "ha fet veure que no es pot fer política sinó és amb la veu i la paraula".