La polèmica persisteix en el primer dia a 110

Les Illes Balears, com la resta de comunitats autònomes de l'Estat espanyol, estrenà ahir la nova normativa de trànsit per a l'estalvi d'energia, que obliga a circular per autopistes i autovies a un màxim de 110 km/h.
La nova mesura no va suposar cap problema afegit en el trànsit rodat de les Balears ni d'arreu de l'Estat, on els problemes de congestió a les grans ciutats en hora punta foren els habituals. Però, tot i l'aparent normalitat, val a dir que tampoc no han trascendit dades oficials des de la Direcció General de Trànsit (DGT). Aquest organisme anunciava ahir que no té previst facilitar dades de velocitat mitjana ni del nombre d'infraccions comeses a les carreteres amb el nou límit fins que passin uns dies, ja que les xifres d'una jornada, assegura la DGT, no són significatives des del punt de vista estadístic. Qualsevol intent d'aconseguir dades amb relació a aquest fet resultà infructuós al llarg de la jornada, com va poder comprovar Diari de Balears, després d'intentar contactar amb la Delegació de Govern.

En qualsevol cas, la jornada d'ahir va estar més aviat marcada per les reaccions polítiques a la reducció del límit de velocitat. El conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues, valorava positivament la nova mesura, tot i que hi trobà a faltar "un pla energètic d'Estat" amb un compendi de mesures, que confia que es puguin realitzar en pocs mesos. Així ho detallà el conseller balear des de Madrid, moments abans de participar en la conferència sectorial d'agricultura. Moragues subratllà que aquesta mesura pretén fer disminuir la despesa energètica i fomentar, alhora, una conducció més segura. No obstant, aprecià que són necessàries tot un conjunt de mesures afegides, com les relatives a l'estalvi energètic en edificis públics o la il·luminació de carreteres.

Crítiques a la mesura
Des del PP, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, assegurà estar convençuda que la nova mesura respon a un "afany recaptador", ja que l'Executiu necessita doblers per assolir "els objectius de dèficit".
Per Cospedal, les sancions s'imposaven fins ara per atemptar contra la seguretat viària; ara, en canvi, s'imposen per no complir les mesures d'estalvi, cosa que no té "bona cobertura jurídica". En la mateixa línia, el secretari general de la Unió de Guàrdies Civils, Manuel Mato, qualificà el nou límit de velocitat de "presa de pèl" i afegí, en to irònic, que una bona mesura per estalviar combustible i augmentar la seguretat viària seria anar a cavall.
En defensa de la iniciativa, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, insistí novament en el fet que la rebaixa té com a únic objectiu estalviar combustible, i considerà "absurda" la idea que cerca augmentar els ingressos per multes.

Operació discreta

Des de les sis del matí d'ahir, tret d'algunes excepcions, no quedà cap senyal visible amb l'indicatiu de 120 km/h a cap via de l'Estat espanyol. En el cas de Mallorca, els canvis del Consell Insular de Mallorca es van dur a terme amb discreció. A través de les empreses concessionàries del manteniment de les autovies de l'Illa durant el cap de setmana, un total de 70 senyals de limitació de velocitat varen ser canviades mitjançant adhesius, que estaran vigents almenys durant els quatre pròxims mesos. Fins a 42 senyals van quedar operatius en la jornada d'ahir en l'anomenat "eix central" de Mallorca -l'autopista d'Inca (Ma-13)-; i 28 més a l'"eix Llevant-Ponent", que engloba l'autopista de Llucmajor (Ma-19), la d'Andratx (Ma-1) i la via de cintura (Ma-20).