L'esquerra abertzale presentà el mes passat el nou partit:Sortu.

L'esquerra abertzale presentà el mes passat el nou partit:Sortu. | Efe

EfeMadrid04/03/11 0:00
TW
6

La Sala del 61 del Tribunal Suprem (TS) admeté ahir a tràmit la demanda del Govern contra Sortu i acordà deixar en suspens els tràmits per a la seva inscripció en el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior, tal com preveu la Llei de partits. Així ho acordà la sala especial del Suprem després d'haver-se reunit durant dues hores i quan encara no havien passat cinc hores des que l'advocat general de l'Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, registràs a l'Alt Tribunal la petició. Hi sosté que el rebuig del terrorisme de la nova marca abertzale és "cosmètic" i que forma part d'una estratègia de la qual ETA és "motor" i "actor principal".

En una providència notificada ahir, la Sala del 61 també dóna trasllat de la demanda a la Fiscalia i a Batasuna -atès que es presenta com un incident d'execució de la sentència que il·legalitzà aquesta formació- i insta Sortu a personar-se en el procediment i a formular-hi les al·legacions que trobi procedents. El mateix departament del TS acordà comunicar al Ministeri de l'Interior l'admissió a tràmit d'aquesta demanda als efectes previstos en els articles 4.2 i 5.6 de la Llei de partits, que estableix que aquesta decisió determina la suspensió automàtica del termini de vint dies previst per inscriure Sortu com a formació política. A més, s'ha nomenat com a ponent d'aquest procediment el magistrat Carlos Lesmes i s'ha decidit comunicar a les parts la composició de la sala especial.

"Conexions directes"

L'escrit en la qual el Govern, per mitjà de l'Advocacia General de l'Estat, demana al Tribunal Suprem que prohibeixi la inscripció de Sortu sosté que l'únic propòsit del complex ETA-Batasuna des de les darreres eleccions és accedir "com sigui" a un "instrument partidari legal" que els permeti tornar a les institucions. Després d'haver analitzat els informes elaborats per la Policia i la Guàrdia Civil, l'Advocacia General de l'Estat en conclou que aquest rebuig estatutari del terrorisme és "cosmètic, retòric i instrumental, no real" i que no basta per demostrar que s'ha trencat totalment el vincle amb el món etarra. Entre altres indicis que acreditarien que la formació està al servei d'ETA, la demanda inclou cinc "connexions directes" amb la banda terrorista. Hi figuren l'aparició, als documents intervinguts al dirigent etarra Ibon Fernández Iradi, Susper, del nom d'una de les promotores de Sortu "com a persona amb qui hi ha hagut converses per entrar a ETA"; i el fet que un altre dels valedors sigui titular d'un compte bancari utilitzat per al dipòsit de fons destinats a ajudar presos de l'organització.

L'esquerra abertzale hi veu una "actitud entorpidora"

Ahir se succeïren les reaccions polítiques a la paralització del registre de Sortu. L'esquerra abertzale assegurà, en un comunicat, que la impugnació de les llistes evidencia "l'actitud entorpidora" de l'Estat en la "nova era política que s'obre" al País Basc. Per part seva, el lehendakari, Patxi López, va considerar que l'esquerra abertzale ha de "demostrar" voluntat en relació amb la pau. Per part seva, el PP trobà positiva la paralització, si bé afirmà que "convé no adormir-se". El PSOE també valorà com a bona la detenció de la inscripció.

No a la negociació

El Parlament basc aprovà ahir una resolució en la qual rebutja frontalment el recurs a la "guerra bruta" per posar fi al terrorisme, igual que el "diàleg i la negociació política" amb els terroristes. Aquesta proposta, una esmena d'UPyD a una iniciativa original d'Aralar, va anar endavant amb els vots d'aquest partit, del PSE-EE i del PP, mentre que la resta de grups s'hi va pronunciar en contra.

Els etarres detinguts admeten 16 atemptats

Els quatre presumptes membres d'un escamot legal d'ETA detinguts dimarts a Biscaia han admès, en la declaració davant de la Guàrdia Civil, la seva participació en setze atemptats, inclosos el que costà la vida al policia Eduardo Puelles i el que matà el brigada de l'Exèrcit Luis Conde de la Cruz. Així ho confirmaren ahir fonts de la lluita antiterrorista, que assenyalaren que totes les accions reconegudes pels arrestats s'han comès aquests darrers anys a la província de Biscaia i en territoris limítrofs. Es tracta de tres atemptats amb cotxe bomba a Burgos, Logronyo i Santoña (Cantàbria) -en el qual finà Conde-, tres atacs més amb bombes adossades a Bilbao -un dels quals fou el que matà Puelles-, com també sis artefactes que causaren només danys materials en jutjats, un edifici de la Seguretat Social, dependències de l'INEM i diversos repetidors.

En completen la llista quatre aparells de menys potència en carreteres del País Basc, Cantàbria i Navarra per març de l'any 2006, el dia per al qual Batasuna havia convocat una vaga general. Segons les mateixes fonts, el comando que integraven Iñigo Zapirain Romano, Beatriz Etxebarria Caballero, Daniel Pastor Alonso i Lorena López Díez rebia el nom d'Otazua en homenatge al terrorista d'ETA Arkaitz Otazua, mort en un enfrontament amb l'Ertzaintza al coll d'Herrera (Àlava) el 14 de setembre de 2003. Pels responsables de la lluita antiterorista, aquest grup estava llest per actuar.