Felipe González, Santiago Carrillo, Rodriguez Zapatero, el rei, Manuel Fraga, José Bono, Landelino Lavilla, Miquel Roca i Rojas Marcos. | Javier Liz
El rei i polítics d'avui i de fa 30 anys uniren ahir les seves veus per recordar que el fracassat cop d'estat del 23 de febrer de 1981 va suposar el triomf de la democràcia i per reconèixer que l'Espanya actual està "molt millor" que la de fa tres dècades. Al cap de trenta anys, els principals líders polítics de l'època tornaren al Congrés per compartir taula i estovalles, per primera vegada des de llavors, en un dinar ofert pel president de la Cambra, José Bono. Hi acudiren també el rei Joan Carles i el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero. Devora ells, s'hi assegueren Felipe González, Manuel Fraga, Santiago Carrillo, Miquel Roca, Alejandro Rojas Marcos i Landelino Lavilla.
El monarca, que confessà a la premsa que durant la nit del 23-F de 2011 havia dormit molt millor que en la d'ara fa 30 anys, no va tenir cap dubte a l'hora de destacar la positiva evolució de l'Estat en aquestes tres dècades: "Estam molt millor", va asseverar. Amb posterioritat al dinar, el rei, flanquejat per Zapatero i per Bono, assegurà que s'havia "divertit molt" intercanviant records del passat, parlant "d'Espanya" i també del futur.
El cap de l'Estat i la resta de comensals es fotografiaren després a la porta dels Lleons, abans que tots ells -llevat del monarca, que tornà a La Zarzuela- entrassin a l'hemicicle per participar en una inusual sessió en la qual rememoraren aquell dia. Es tracta d'un record que, segons coincidiren els polítics d'ahir i d'avui, s'ha de tenir sempre present per no oblidar que finalment va vèncer la democràcia.
Jornada de records
Molts parlamentaris actuals varen compartir escons al saló de plens amb 144 diputats que aquell 23 de febrer eren a l'hemicicle quan el tinent coronel Antonio Tejero va interrompre la votació de Leopoldo Calvo Sotelo com a nou president del Govern, en substitució d'Adolfo Suárez. Aquestes dues figures -el primer, mort el 2008 i el segon amb una malaltia neurodegenerativa- varen ser reivindicades al Congrés, on també es dedicaren frases d'elogi a l'actuació del rei que, en paraules de Felipe González, va ser qui inclinà "la balança cap al cantó bo".
Per part seva, Bono aprofità l'acte per tornar a pujar a la tribuna dècades després -ara n'ocupa la presidència- i fer justícia des d'allà amb Adolfo Suárez i amb les "crítiques despietades i absolutament horribles" que rebé abans del 23-F dels adversaris, la premsa i els amics.
Així mateix, va voler estendre el seu homenatge a tots els diputats i polítics que patiren l'assalt de les Corts, com també als qui contribuïren a evitar que el cop prosperàs, amb el rei al capdavant. Diverses vegades esmentà Bono els comandaments militars actuals, que seguiren l'acte des de la llotja d'autoritats, i valorà el fet "eloqüent" que hi fossin presents. L'acte a l'interior del Congrés va concloure a fora amb un retrat de família de tots els participants a les escales d'accés a la Cambra, on moments abans el rei també s'havia fotografiat. D'altra banda, durant la jornada es va saber que Madrid dedicarà un carrer a Manuel Gutiérrez Mellado, general i antic vicepresident del Govern, ja mort. Mellado és recordat per haver plantat cara als militars aquell horabaixa d'ara fa 30 anys.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El rei i els polítics profiten la commemoració per fer-se més propaganda. Això fan. Ja l'hi poden posar floretes.
En tot cas, el gran beneficiat pel cop d'estat va ser el rei, un rei imposat per un dictador que havia acabat amb un govern democràtic... republicà. Al final va servir per a legitimar la seva continuitat com a cap d'estat i fer veure que era "necessari" per a la transició. Quant a la victòria de la democràcia... Espanya no és realment un estat democràtic, ja que il·legalitza partits, té presos polítics (i no parl de terroristes amb les mans tacades de sang, aquests mereixen ser a la presó), censura tot el que té a veure amb la família reial, fica gent a la presó per cremar una bandera, però només si és espanyola, no accepta el dret democràtic a l'autodeterminació ni els drets lingüístics de tots els ciutadans...