Els auriculars s'han convertit en una eina més per facilitar la comunicació al Senat. | Manuel H. de Le
El PSOE, IU i els nacionalistes insistiren ahir a constatar la normalitat amb la qual dimarts s'estrenà al Senat l'ús de les llengües cooficials, una iniciativa que els grups minoritaris volen estendre ara al Congrés, en contra del criteri dels socialistes. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, defensà, davant del ple del Senat, l'ús de les llengües cooficials en aquesta Cambra, ja que la Constitució estableix que "són llengües espanyoles".
La polèmica entorn de la utilització del català, el basc, el gallec i el valencià al Senat sobrevolà ahir l'escenari polític, on el PP continua mantenint les crítiques a aquest sistema de traducció simultània, especialment pel cost que té. Cada sessió suposa uns 12.000 euros, amb set intèrprets per a les quatre llengües cooficials i centenars d'auriculars per a la traducció simultània.
Del desemborsament econòmic, en parlà la responsable dels comptes al Govern, Elena Salgado, segons l'opinió de la qual els doblers "no són el factor més important" en un assumpte com el de les llengües, que són "una riquesa de tots". Els grups de CiU, el PNB, ERC-IU-ICV, més el BNG i NaBai, volen ampliar aquesta "riquesa" fins i tot al Congrés i, per a això, registraren una iniciativa que aposta per recuperar la fórmula Marín, que permetia una breu intervenció en les llengües cooficials a l'inici del ple. Tanmateix, la iniciativa no rep, de moment, el suport del PSOE -i previsiblement tampoc del PP-, per la qual cosa no fa comptes de prosperar.
Els socialistes argumenten que el Congrés no és la cambra de representació territorial, com sí que ho és el Senat, en paraules del seu portaveu parlamentari, José Antonio Alonso. "En el Congrés cal parlar la llengua comuna, que és el castellà", asseverà Alonso, qui lloà la normalitat amb què ja s'usen les llengües cooficials al Senat
Menys clar fou el president del Congrés, José Bono, qui eludí pronunciar-se sobre el que fa "una cambra com el Senat".
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Des de quan el VALENCIÀ és una llengua? Tenia entès que era un dialecte del català, com ho és el balear.
Ja va dir ahir un històric del psoe que això de la traducció és innecessari "porque todos entienden el castellano". Que el pp, per tant, no es preocupi pel futur de l'espanyol perquè fins i tot des del psoe li diuen que tots entenen l'espanyol, i és que el problema no és entendre l'espanyol, sinó que els espanyols entenguin que la seva no és l'única llengua que es parla a l'estat.