E.P.Madrid14/01/11 0:00
TW
2

Els expresidents del Govern José María Aznar i Felipe González perceben cadascú prop de 80.000 euros bruts anuals dels pressuposts de l'Estat, una retribució amb caràcter vitalici pel càrrec exercit i que és compatible amb els sous que rebran de les elèctriques Endesa i Gas Natural Fenosa, per les quals acaben de 'fitxar'. Aquesta compatibilitat ha estat criticada per les formacions minoritàries.

Segons recullen els comptes públics per a aquest 2011, l'assignació total per als expresidents Adolfo Suárez, Felipe González i José María Aznar és de 238.010 euros, que suposa una reducció del 12% respecte dels comptes de 2010 i, per tant, de 10.000 euros en aquesta pensió vitalícia que rep cada exmandatari. La legislació actual no posa condicions al fet que excaps de l'Executiu puguin ocupar càrrecs a l'empresa privada com a assessor extern o com a conseller, que ha estat el cas d'Aznar i González, respectivament, i alhora continuar rebent el salari públic que li atorga anualment l'Estat.

Aquest repartiment implica que els expresidents cobrin una assignació al voltant de 2.000 euros superior al salari anual que els pressuposts d'enguany preveuen per al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero: un total de 78.185,04 euros en concepte de retribució. Després de conèixer-se que els sous que rebran els expresidents per formar part de les esmentades companyies elèctriques (200.000 euros anuals en el cas d'Aznar i entorn de 126.500 en el de González), les minories han posat en entredit aquesta compatibilitat.

És el cas d'ERC, IU, BNG i UPyD, que qüestionen l'ètica d'ambdós exmandataris per haver acceptat formar part d'empreses havent participat en el passat en els respectius processos de privatització i per rebre els sous abans esmentats en plena crisi econòmica.

Llei d'incompatibilitats

Per tot això, les esmentades formacions polítiques demanen endurir l'actual Llei d'incompatibilitats dels exalts càrrecs del Govern, l'ètica pública del quals, en el cas dels expresidents de l'Executiu, hauria de ser "més estricta", en paraules del portaveu dels nacionalistes gallecs al Congrés, Francisco Jorquera, o fins i tot suprimir directament les retribucions públiques, com apuntà ahir Rosa Díez (UPyD).

Qui també va arremetre durament contra la decisió d'Endesa i Gas Natural Fenosa fou el PNB. El portaveu econòmic dels nacionalistes bascos a la Cambra Baixa, Pedro Azpiazu, instà aquests expresidents a "reflexionar" sobre el seu "vergonyós" 'fitxatge', pel qual, segons destacà, cobraran un sou que duplica el que rebien quan foren presidents del Govern.

Tot d'una les paraules d'Azpiazu varen ser replicades per part del secretari general de la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), el diputat del PP Jaime García-Legaz, qui qualificà d'"impresentables" les declaracions del portaveu basc i li demanà que fos "coherent" i critiqui el càrrec que ocupa l'expresident del PNB Josu Jon Imaz al capdavant de Petronor.

Des del PP, el seu líder, Mariano Rajoy, va refusar entrar a valorar el 'fitxatge' d'Aznar com a assessor extern per part d'Endesa i al·legà que "això pertany a l'esfera privada". Per part seva, el ministre de la Presidència, Ramón Jáuregui, no qüestionà la vinculació dels expresidents a empreses concretes, però sí que va voler deixar clar que González "mai" no ha tingut "temptació" d'enriquir-se amb el seu 'fitxatge'.

Maragall, el més clar

L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va criticar el fet que alguns exmandataris es lucrin incessantment després de deixar els càrrecs al capdavant dels governs i les administracions públiques. "M'agradaria no ser un expresident com els altres. Molts han fet de la seva condició d'ex un lucre incessant", destacà.