TW
1

El rei i la ministra de Defensa, Carme Chacón, defensaren ahir un esforç d'austeritat en les forces armades que no debiliti les garanties de seguretat de les tropes i destacaren la importància de les missions militars a l'exterior com a factor decisiu per reforçar el prestigi de l'Estat espanyol. En el cas de l'Afganistan, Chacón confirmà que el procés de transferència al Govern afganès del territori sota responsabilitat espanyola podria començar enguany mateix -quan es compleix gairebé una dècada de la participació d'Espanya en la missió ISAF de l'OTAN-, després que la cimera de Lisboa hagi marcat "el principi del final" de la presència en aquell país. Hi precisà, però, que "mentre que els terminis són indicatius, els objectius són irrenunciables".

El rei Joan Carles, acompanyat per la reina i pels prínceps d'Astúries, presidí al Palau Reial la celebració anual de la Pasqua Militar, una cerimònia en què participen les principals autoritats de l'Estat, els tres exèrcits i la Guàrdia Civil i a la qual assistiren el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba.

En el seu primer discurs de l'any, el rei valorà la contribució de les forces armades i de la Guàrdia Civil a l'esforç d'austeritat derivat de la crisi econòmica que, segons assenyalà, ha de continuar "sense afectar l'adequat manteniment dels sistemes d'armes ni la seguretat" de les tropes, "especialment de les que desenvolupen missions internacionals".

Així mateix, advertí que el continu procés de transformació de la milícia "ha de ser d'acord amb el nou Concepte Estratègic de l'OTAN", la qual cosa exigeix que les tropes estiguin "preparades per poder ajudar a promoure la seguretat comuna" al costat dels socis d'Espanya en l'Aliança "allà on es requereixi". En aquest parlament, el monarca destacà l'"extraordinària tasca a l'exterior" de les forces armades, "un factor clau per consolidar-hi el pes d'Espanya", que "ha reforçat encara més el prestigi de la institució militar", i elogià la missió tot just completada a Bòsnia, que mostra "el camí a seguir" per a les operacions en què participen actualment.

Ensenyament militar

Subratllà, a més, l'"enorme transcendència" de l'ensenyament militar i "les altes expectatives" que crea el nou model d'"educació universitària reglada", que "obre moltes possibilitats, però també nous reptes" respecte del sistema anterior, que ja proporcionava "oficials amb una formació excel·lent".

Igual que el rei, la titular de Defensa ressaltà que la "feina exemplar" dels militars en més de 50 missions a quatre continents durant els darrers 22 anys constitueix "un element decisiu per al prestigi internacional d'Espanya", un país que lidera tres de les quatre operacions internacionals en què pren part actualment.
En coincidència també amb el missatge del cap de l'Estat, assegurà que, malgrat les necessitats d'austeritat econòmica, els ciutadans "s'han de saber protegits" i els soldats "s'han de sentir segurs en el compliment de les seves comeses".

Després de recalcar que els militars han demostrat la seva "excel·lent capacitat de resposta" quan l'Exèrcit de l'Aire assumí el comandament del control del trànsit aeri "amb discreció, sobrietat i eficàcia", Chacón recordà que les forces armades han tornat a ser reconegudes el 2010 com la institució que més confiança inspira als ciutadans gràcies a les qualitats de "valor i generositat".

Prou controladors

Per la seva banda, el cap de l'Exèrcit de l'Aire i dels controladors civils, José Jiménez Ruiz, expressà el desig de tenir, "en un termini d'entre un any i devuit mesos", prou controladors per fer front a un "primer cop en una situació d'emergència" com la del 3 de desembre passat, ara que la llicència militar de control es pot bescanviar per la comunitària.