Zapatero, ahir durant la seva compareixença. | Ballesteros

TW
5

La jubilació a 67 anys serà efectiva el 2027. Així ho anuncià ahir el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, qui explicà que aquell any culminaria un període transitori en què l'edat legal per retirar-se augmentaria progressivament des dels 65 anys actualment en vigor. En roda de premsa per fer balanç de l'any, Zapatero va dir que les recomanacions per a la reforma de les pensions aprovades dimecres per la comissió de seguiment del Pacte de Toledo són de "màxim interès" per al Govern, però va insistir que l'esmentat projecte inclourà el retard de l'edat legal de jubilació a 67 anys.

Va insistir que, si els canvis normatius es fan ara, hi ha un "marge raonable" perquè el retard de la jubilació sigui progressiu i pugui entrar en vigor al llarg d'un període transitori que aniria de 2013 a 2027. Així mateix, va recordar que la intenció de l'Executiu és que l'augment de l'edat per cobrar una pensió sigui flexible depenent dels anys cotitzats i del tipus de treball que es desenvolupi. D'altra banda, ZP assegurà que en privat "tots estan d'acord" que cal reformar el sistema públic de pensions i lamentà que aquestes reflexions particulars no es tradueixin en una posició pública. En aquest sentit, es va referir expressament al PP.

Suports a la reforma

Zapatero va dir que la majoria de líders polítics li han manifestat en el "diàleg privat" que tenen "claríssim" que s'han de reformar les pensions per garantir-ne la sostenibilitat en el futur. El president afirmà que el Govern afronta aquest debat amb "sentit de la responsabilitat" i per això espera a canvi la responsabilitat de tots, inclosos els sindicats, perquè creu que les dades demogràfiques són molt contundents i fan "absolutament necessària" l'esmentada reforma.

En concret, es va referir al PP, del qual espera que "estigui a l'altura de les circumstàncies", i afirmà que va fer tots els esforços perquè el principal partit de l'oposició fes costat a la reforma de les pensions, de la mateixa manera que va donar suport als canvis en el sector de les caixes d'estalvis. A més, confià que la iniciativa tingui el major consens possible de les forces polítiques i els agents socials. Segons la seva opinió, si es fa una reforma progressiva com la que proposa el Govern, "serà assumible" per la majoria de la societat espanyola. En el seu balanç, Zapatero també es va rebel·lar davant les crítiques per les retallades socials i explicà tot el que ha fet l'Executiu des de 2004 en aquest àmbit. Precisament, anuncià la seva compareixença en el ple del Congrés per donar informació de les reformes de les polítiques socials i debatre-les amb els grups parlamentaris.

2011, sortida del túnel?

"L'obsessió" de Zapatero per al 2011 és seguir la "senda de la recuperació" i aconseguir la creació de llocs de treball. Per això, no desitja "distreure's" amb debats sobre el fet de si tornarà a optar a la presidència del Govern en les pròximes eleccions generals. Foren debades els intents dels periodistes perquè aclarís alguna cosa sobre la seva successió, ja que, davant les diverses preguntes, ZP subratllà que ni era el lloc ni el moment de contestar-ho. Només es limità a assegurar que, malgrat les dificultats, mai no ha pensat a dimitir, i va deixar clar que té intenció d'acabar la legislatura. Zapatero recalcà així la seva intenció de "jugar-se-la" amb les reformes previstes.

Entre aquestes mesures hi emmarcà la pujada del llum per gener, que ha reconegut que és "forta i excepcional".
Zapatero avançà que el PIB espanyol creixerà en el quart trimestre de l'any, encara que de manera feble, i que les mesures d'ajust "dures i difícils" es compliran. El terrorisme també fou present en la compareixença del president. Així, advertí ETA que ja no valen "subterfugis ni paraules gastades", i que l'únic que pot tenir valor és el seu final "absolut, inqüestionable".

Així mateix, Zapatero es mostrà esperançat que l'anomenada llei Sinde conciti un consens entre els grups com abans millor. També espera una resposta del PP als criteris "raonats i raonables" que ha assegurat que ha exposat el PSOE per renovar els quatre magistrats del Tribunal Constitucional que ha d'elegir el Congrés.
El president del Govern, qui va afirmar que l'Executiu no té la intenció de prolongar l'estat d'alarma decretat pel conflicte dels controladors aeris, que conclou el pròxim 15 de gener, va lamentar igualment el tancament de la cadena CNN+, de la qual va elogiar la pluralitat. Finalment, Rodríguez Zapatero també va fer referència a Wikileaks i va assenyalar que el Govern espanyol ha fet tot el possible per esclarir el cas Couso.

"El 2010 ha estat molt dolent"

"Ha estat un any en què s'han succeït les males notícies econòmiques i socials". Així valorà el líder de l'oposició, Mariano Rajoy (PP), el 2010, alhora que reiterà que la culpa per la manca de confiança es deu a la mala gestió del Govern de Zapatero. El president popular exigí a l'Executiu que desenvolupi les mesures econòmiques necessàries per generar la confiança que calmi els mercats, ja que confia que així no es tornarà a "parlar d'un rescat mai més". La cosa més urgent per Rajoy és reestructurar el model financer, de manera que les caixes, després de la fusió corresponent, es converteixin en bancs, tinguin accionistes de fora, a més de les pròpies caixes, i disposin aviat d'un marc jurídic que els proporcioni l'estabilitat adequada. "Aquest és el camí i podem recórrer-lo en poc temps o en molt temps", indicà el líder del PP durant la seva compareixença per fer balanç de 2010.

Encara que reconegué les actuals dificultats perquè els accionistes privats entrin en les noves entitats, Rajoy demanà que el procés s'acceleri tant com sigui possible, i sempre des de la transparència. Així mateix, remarcà que la tendència a Espanya és reduir progressivament el nombre de caixes d'estalvis. "Espanya té uns bancs fantàstics, de primera categoria, dels millors del món", afirmà. Tanmateix, Rajoy explicà que aquests mateixos bancs, malgrat el seu ampli camp de negoci al món, "es veuen perjudicats per la desconfiança que genera el Govern" amb la seva política econòmica. Aquesta desconfiança es tradueix en una diferència de cada vegada més considerable amb els bons alemanys, la qual cosa encareix el finançament de les entitats i les condicions de préstec de crèdits.

Generar confiança

El líder del PP insistí en com és d'important generar confiança perquè no es parli "mai més" d'operacions de rescat financer a Espanya, després de les fetes per salvar l'economia de Grècia, primer, i d'Irlanda, després. Rajoy expressà el seu desig que el crèdit circuli entre les famílies i les pime, ja que això beneficiarà el consum, la inversió i la creació d'ocupació. Així, sentencià, es generarà confiança. "Però el Govern ho té molt difícil, perquè és molt difícil que Zapatero faci ara el contrari del que ha dit i fet durant anys: aquest és el seu problema, que ha de canviar la seva política econòmica, i amb pressions i escassa convicció", resumí.

Rajoy, que demanà disculpes a la ministra de Defensa, Carme Chacón, per si se sentí ofesa per unes declaracions en què s'hi referí com 'la Chacón' , assegurà que "la preocupació del PP ara no és quin sigui el candidat del PSOE per a les eleccions". "Ara, l'únic que em preocupa és l'herència i la factura que el Govern actual pugui deixar per al futur". "És evident que al senyor Zapatero no li sembla bé que els espanyols siguin cridats a les urnes en aquest moment", digué en relació a uns possibles comicis avançats.